Josep Pujol (Junts) està al capdavant de l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès des de fa gairebé 28 anys i abans també havia fet tres mandats de regidor. És un dels alcaldes més longeus d’Osona i el Ripollès. En aquesta entrevista, un extracte de la de dijous a l’Angle obert d’EL 9 TV, parla sobre la urbanització dels carrers de l’Alou, el tancament del restaurant del Collet o les perspectives que el Lluçanès resulti finalment reconegut com a comarca.
Els últims anys han guanyat població i tornen a superar per poc el centenar d’habitants. Content?
Molt. Estant per sobre el topall de 100 sembla que respires més tranquil. Tenim una família que ha comprat i s’ha empadronat en una casa de turisme rural que es venia i alguna altra parella que s’ha instal·lat al poble. Hem incrementat els habitants en 10 o 12 persones.
El repte ara és mantenir-les?
El sector primari està cada cop més malament i, a banda de l’Alou, a Sant Agustí no hi ha res més que cases de pagès. Frenar el despoblament és difícil, però l’entorn, la natura… Són actius importants. Just abans de la pandèmia va venir cap aquí una parella de Barcelona que s’acabava de jubilar. A diferència dels amics, estaven contents de com a mínim poder sortir a fora i passejar-se una mica tot i el confinament.
Sempre va bé començar parlant de bones notícies, però la covid-19 també va accelerar el tancament de l’emblemàtic restaurant del Collet…
Ha sigut una llàstima. Es troba molt a faltar, molt.
Era d’anar-hi?
No podia fer-ho gaire, perquè sempre estava ple. Ens passa el mateix amb Ca la Cinta. Ens alegrem que hi tinguin gent i, per deixar lloc als de fora, els d’aquí insistim poc.
Com es va assabentar que plegaven?
El dia de Sant Jordi, en plena pandèmia, vam decidir repartir una rosa a cada casa. M’ho van dir elles mateixes quan em vaig parar al Collet. Al principi pensava que es referien a les setmanes de confinament, però llavors em van explicar que era definitiu i que, independentment de la covid, com a molt haurien aguantat dos o tres anys més.
El restaurant dels Munts també el tenen tancat…
L’ha llogat un noi, però de moment no ha obert. És una llàstima. El lloc val molt la pena i hi fa falta un negoci.
Aquest punt ha de formar part de la futura xarxa de miradors d’Osona, amb indrets de cinc municipis més. Com canviarà un cop fetes les obres?
Serà el mateix, l’únic que l’endreçarem amb bancs de pedra i cartells nous. No es tracta d’abocar-hi ciment, sinó de posar-lo al dia.
Aquest és el seu setè mandat com a alcalde. El definiria com el més estrany?
Home, el coronavirus ha sigut excepcional. Des de casa veig les carreteres que van cap a Sant Boi i cap a Perafita i els primers dies no hi passava ni una ànima. Semblava un altre món.
En municipis disseminats segurament no han patit tant pels contagis, però sí que han deixat d’arribar diners compromesos?
A Sant Agustí no ens ha passat. Hem pogut tirar endavant les obres previstes amb la Diputació i el PUOSC de la Generalitat.
Una era acabar d’urbanitzar el nucli de l’Alou.
Sí. Asfaltar-lo, fer voreres i soterrar els serveis. Aquesta era una de les nostres obsessions com a equip de govern: no volíem més fils penjats.
Quines altres prioritats s’han marcat aquest mandat?
Deixar a punt la xarxa de fibra òptica, incloent-hi l’arribada a totes les cases de pagès, perquè llavors l’operadora només hagi de passar el fil, i la depuradora. Ja fa temps que treballem aquest tema amb el Consell Comarcal i ara sembla que finalment l’Agència Catalana de l’Aigua està refent el projecte. No m’atreviria a parlar de calendaris, si comencessin les obres aquest mandat ja seria un èxit. Confiem avançar.
Està satisfet de com ha quedat la carretera eixamplada?
Només l’han fet a trossos.
No li agrada.
Voldríem sis metres d’amplada a tot arreu, tallant els arbres d’una banda. Està demostrat que són un perill. Segons tinc entès, a Europa no en deixen plantar a menys de tres metres de la calçada.
Però aquests ja hi són…
Es tracta d’arbres de jardí, plataners. Fossin roures o alzines… I tampoc. Jo soc partidari d’apartar-los de l’asfalt, plantar-ne de petits a més distància i eixamplar correctament la carretera. Si l’administració tingués més diners, fins i tot aniria bé construir-hi un carril bici.
Ho han proposat?
La Diputació ens diu que per a això no té cèntims. També hem demanat una rotonda al Collet. Ens contesten que val massa, i que no hi ha hagut accidents. Nosaltres els advertim que n’hi haurà: la gent puja de Sant Quirze i tomba de dret cap a Perafita i Sant Boi sense seguir les línies.
S’hi viu bé a Sant Agustí?
No he viscut mai a cap altre lloc. Diria que sí. No estem lluny d’enlloc: Vic, Barcelona, el Berguedà, el Pirineu…
Abans deia que és un poble de cases de pagès. Que el sector primari sempre pateixi, el toca com a alcalde?
Per partida doble, perquè també soc pagès, però a l’Ajuntament tenim les mans lligades, no podem donar ni un permís. Ara sembla que canviarà alguna cosa, però al final tot ha de passar pel veredicte d’Urbanisme de Manresa o Barcelona. Si els ajuntaments haguéssim tingut més marge de maniobra, les cases de pagès no s’haurien perdut. Tenim visió local i n’hauríem deixat fer o créixer segons el bestiar necessari per viure.
Amb això està llançant una crítica als grans grups integradors?
S’ha perdut el fer tradicional en pro d’anar a vendre a grans quantitats. El pagès de tota la vida va desapareixent i amb ell, la cura del medi ambient. Quan se’ns acusa de contaminar, sempre dic que nosaltres som els primers que ens estimem la terra.
Amb l’increment d’habitants tornaran a guanyar regidors, dels tres actuals a cinc. Ja han posat el xip electoral?
Hi hem començat a pensar. No és un tema que resols d’un dia per l’altre.
Es tornarà a presentar?
Cada cosa al seu temps. Encara tenim un any de feina.
Governar amb llista única deu voler dir tranquil·litat, no?
És com ho hem fet la majoria de vegades. Deixant a part quan n’hi havia de fantasma, als pobles petits costa que surti gent per a l’Ajuntament.
Hi ha més pau a Sant Agustí que al Consorci del Lluçanès?
No cal que ho pregunti.
Vol dir que sí.
Oi tant.
Li va saber greu que la tria de la presidència fos tan accidentada?
Va ser una cosa de molt mal gust.
Per part de qui?
De tots, però no val la pena donar-hi més voltes. L’important és que arribin recursos i es puguin anar fent coses.
Veu a prop la comarca del Lluçanès? Ara sembla que s’ha reactivat la via de reivindicació política.
N’hem parlat en algunes reunions, però per mi hi ha qüestions més importants.
Com ara?
Amb els moments que estem passant, la guerra entre Rússia i Ucraïna, el preu de l’energia i les matèries primeres… El govern ha d’estar per altres coses. Crec que no és hora de crear noves administracions.
Porta 40 anys a l’Ajuntament de Sant Agustí. Tirant la vista enrere, què es felicita especialment d’haver aconseguit?
Haver fet arribar l’aigua a totes les cases. Vam començar als anys vuitanta per l’Alou i unes quantes de pagès, el dipòsit cap a dalt els Munts… Llavors demanàvem subvencions que venien de Madrid. En aquest tema sempre vam ser molt actius i al 2000 ja havia arribat la xarxa a tot arreu. També estic satisfet d’haver pogut arreglar el poble, camins de pagès… Molts projectes, però l’aigua seria el primer.
Amb tants anys, encara travessa la porta de l’Ajuntament il·lusionat?
Sí, m’ho miro com una empresa que millora la vida de les persones. Lenta, això sí, perquè l’administració és farragosa. Has de preveure-ho tot molt temps abans, però quan aconsegueixes el que havies previst fa molta il·lusió.
{{ comment.text }}