David Puyol s’ha estrenat en aquest mandat com a alcalde de Sant Bartomeu del Grau. Després de quatre anys a l’oposició, la seva candidatura, Independents per Sant Bartomeu del Grau (IxSBG), es va imposar en les últimes eleccions municipals. Puyol, que és de Ripollet i que fa 11 anys que resideix a Sant Bartomeu, encapçalava per segona vegada la llista. Ha rellevat Emili Benito (SBiALB-AM) en el càrrec.
Com ha estat el primer mig any a l’alcaldia?
Penso que la paraula que ho pot definir és intens. Tant jo com el meu equip som gent que ens agrada molt estar sobre les coses.
Els resultats van ser molt renyits…
Molt. Si mires l’històric de les eleccions, les tres últimes legislatures han estat sempre per mínimes diferències. Aquest és un factor que hem tingut molt present des del primer dia, no podem defugir que nosaltres tenim una diferència de vuit vots respecte a l’altre grup, per tant hi ha una polarització evident pel que fa al tema polític en aquest poble.
Es palpa al carrer aquesta polarització?
No. Un cosa són els períodes electorals, en què és tot molt intens, i un cop passen les eleccions tot és calma.
Com és la relació amb l’oposició?
Bona. Nosaltres el que hem fet és obrir-nos, intentar ser el màxim de transparents possible i involucrar-los en la majoria de coses que podem. De fet, vam fer reunions obertes per parlar d’ordenances, pressupostos… Nosaltres estem oberts a col·laborar i treballar amb l’altra part del poble que no ens va votar perquè evidentment quan tu governes ho fas per tothom.
Quina valoració fa dels últims quatre anys?
Tot i que la crisi ja començava a quedar enrere, jo hi vaig trobar una mancança d’activitat, penso que es podia haver fet més del que es va fer. Es va viure molt a remolc de Barris. Cal dir, però, que l’anterior equip de govern va deixar una situació econòmica i financera perfecta.
Quines són les grans prioritats d’aquest mandat?
Tenim una fàbrica immensa, que ens ocupa uns 90.000 metres quadrats encara. Hem tingut contactes amb la propietat, Trumple Invest, que ens ha fet una proposta que s’està valorant i debatent. La intenció és passat festes reactivar aquest tema i veure de quina manera podem conjugar els interessos de la propietat amb els del poble. La voluntat que tenim com a Ajuntament és convocar la comissió ciutadana de seguiment de tots els assumptes de la fàbrica i traslladar aquesta proposta perquè la gent també en tingui coneixement i hi hagi debat.
Pot avançar alguna cosa d’aquesta proposta?
En principi, no. El que sí puc dir és que quan es va fer el POUM va ser en un moment i amb unes intencions que potser a dia d’avui no són les òptimes. El POUM preveu dins la superfície total de la fàbrica més de 360 habitatges. Clar, a dia d’avui això ho veus com a inviable.
El Pla de barris s’ha acabat?
Sí, va finalitzar el 31 de desembre. Hem acabat de desenvolupar les obres que hi havia pendents, hem alliberat 2.500 metres quadrats més de plaça a continuació de la plaça Nova, s’ha substituït tota la coberta de fibrociment de l’edifici que ocupa els baixos de la brigada i ens ha quedat un local de gairebé 600 metres quadrats a la planta superior que ara haurem de decidir què és el que hi volem fer juntament amb els veïns i veïnes. Nosaltres volem buscar la manera de fer-hi una espècie de centre d’interpretació del tèxtil perquè vam tenir la gran fàbrica al poble i en certa manera seria una forma de conservar la memòria històrica d’aquesta activitat industrial.
Quines són les altres prioritats?
Una és l’habitatge. Tenim els 70 pisos de Cal Simon, heretats de la fàbrica, que són propietat d’Incasòl. Hem parlat del tema amb Alba Camps, delegada de la Generalitat a la Catalunya Central. També volem implantar una depuradora al municipi. L’única que tenim en funcionament és la de la urbanització del Roc Llarg. També volem fer millores al Casal. I un tema important que ve de la passada legislatura és que municipalitzem totalment el servei d’aigua. Vam convenir que una bona opció pel poble seria portar directament el servei de l’aigua, com està passant en altres localitats. Som un municipi petit, amb 300 i pocs abonats, i és viable.
Quan es farà?
Si tot va bé estarem aquest primer trimestre del 2020 en un procés de transició entre GIACSA, empresa pública amb qui hem operat fins ara, i nosaltres. La idea és que a partir del segon trimestre el servei d’aigua sigui plenament municipal. És un tema de concepte polític, volem l’aigua municipal al cent per cent i també pretenem consolidar llocs de treball.
La seguretat és un problema?
El 2019 hem tingut uns quants robatoris i això és un problema. Hem demanat formalment adherir-nos al pla pilot que ha desenvolupat el Departament d’Interior conjuntament amb Mossos per la instal·lació de sistemes de plaques lectores de matrícules. També reclamem més presència policial.
Com va viure el procés d’elecció de la presidència del Consorci del Lluçanès?
Amb certa perplexitat. Hi va haver moments durs, reunions d’alcaldes complicades i tenses en les quals veies que hi havia temes del passat que s’arrossegaven al present. No em va agradar. Jo no me n’he amagat mai, Sant Bartomeu va ser un dels pobles que es va abstenir.
Què passarà amb la comarca del Lluçanès?
Jo vaig fer campanya pel sí, però al meu municipi va sortir que no i si tu ets un demòcrata has d’acatar el resultat i assumir les decisions que surten. Pel que fa al Consorci, penso que pot ser una eina molt útil, però també soc crític en el sentit que ha de saber explicar el que fa i ha de tenir molta més repercussió en el dia a dia de la gent. Jo m’hi he involucrat, portaré l’àrea de Centre de Serveis i els últims dos anys en seré vicepresident segon.
