Adriana Soto va començar la carrera de Dret, però al cap de poc temps es va adonar que la seva vocació de servei a la ciutadania tenia més a veure amb les cures que no pas els jutjats, de manera que va aparcar les lleis i els manuals i es va matricular a Infermeria. Ara fa 12 anys que exerceix a l’Hospital Universitari de Vic. Originària de Colòmbia, hi va arribar després de superar un procés de captació de talent del govern espanyol i aquí, a banda de treballar, s’ha enamorat i casat. Això fa que tingui coll avall la decisió de quedar-se a Catalunya per sempre més. La feina al servei d’urgències i emergències li agrada molt, i des d’aquest gener també s’ha convertit en una de les infermeres que estan administrant la vacuna contra la Covid-19 a Osona. “Treballo de nits i amb els dies de descans puc compatibilitzar totes dues coses”, explica Soto.
Sumant-se a la campanya s’ha retrobat amb Núria Gordo o Lucia Ferreria, companyes d’atenció primària amb qui abans de la pandèmia coincidia algunes nits a l’hospital, ja que des del 2008 i fins al març passat totes les urgències nocturnes de la comarca se centralitzaven al mateix edifici. Llavors era habitual veure’s als passadissos o que unes i altres es donessin un cop de mà en serveis complicats. Ara treballen literalment colze a colze per administrar la vacuna que ha de frenar l’expansió del coronavirus.
Elles són tres infermeres d’un equip de 20 que en poc més d’una setmana s’ha desplaçat a gairebé totes les residències de gent gran i amb persones dependents d’Osona, els CAP i els hospitals. “Buscaven personal voluntari i no vaig dubtar”, apunta Soto, “així he estat a tots els fronts. Atenent els pacients que arriben a urgències, seguint la recuperació dels de l’UCI, encara que no tots se n’hagin sortit”, i finalment contribuint a accelerar la immunitat de grup que “ha de tancar la porta a la pandèmia”. I és que ella ho té molt clar: la vacunació és “el principi de la fi d’aquest malson”.
La dosi s’ha de preparar d’una manera molt concreta. Això genera pressió
Participar de la campanya totes les infermeres amb qui ha parlat EL 9 NOU ho descriuen amb il·lusió i satisfetes d’aportar el seu granet de sorra al camí que ha de culminar amb el retorn a la normalitat. Destaquen, això sí, que és “estressant”. A banda de la necessitat d’ultracongelació i la dificultat de fer arribar el vaccí del cor d’Europa a Catalunya, la dosi que s’injecta s’ha de preparar barrejant-la amb sèrum fisiològic i seguint un procés que exigeix complir fil per randa cada pas. “Això genera pressió, perquè fa molt temps que esperem la vacuna i ara nosaltres tenim la responsabilitat d’administrar-la correctament. No pot ser que per un error correm el risc que no sigui efectiva”, deia Gordo aquest dimecres. Igual que Ferreira, ella exerceix a l’atenció primària –abans havia estat auxiliar i tècnica de laboratori–, però celebra que la campanya estigui implicant infermeres de diferents àmbits assistencials, des dels CAP fins als hospitals o les residències: “Fem un vincle molt favorable”.
L’altre vessant gratificant és la rebuda de la vacuna per part de la ciutadania. Malgrat que entre els sanitaris hi ha més dubtes, a la Residència Prat de Tona les van acollir amb aplaudiments. Són infermeres. A banda de curar, estan acostumades a cuidar els pacients, però ara també s’han compromès a protegir-los.
