L’exdiputada al Congrés per CiU (2013-2015) Carme Sayós va guanyar les primàries per encapçalar la llista de JxCat a Centelles i es va incorporar a l’equip de govern del PSC, on és regidora de Sanitat, Modernització Administrativa i Igualtat.
Vostè es presenta per primera vegada com a cap de llista després de guanyar les primàries al PDeCAT i del qual van sortir dues llistes, la de JxCat i la de Fem Centelles.
Érem dos que volíem ser caps de llista i van anar a primàries tal com marcaven els nostres estatuts. Vaig guanyar jo i els altres van decidir fer una altra llista, cap problema.
De tota manera la persona que es va enfrontar a vostè a les primàries no va ser el cap de l’altra llista.
No sabem què va passar.
Tot plegat va contribuir que hagi quedat atomitzat l’Ajuntament de Centelles. Es van presentar sis llistes i totes van entrar, quatre amb un sol representant.
Nosaltres ens disputàvem el segon regidor en detriment de la CUP, que finalment també va entrar.
En tot cas el PSC perdia la majoria absoluta i a partir d’aquí s’obria tot un món.
Això mateix.
Alguns col·lectius van intentar que es produís una aliança entre els partits independentistes per desbancar el PSC després de 24 anys a l’alcaldia.
Jo abans de les eleccions proposava fer una única llista. La CUP se’n va desmarcar i per tant ja no hi havia possibilitat. Ens podíem presentar sota Primàries o sota el nom que calgués, fins i tot vaig oferir les nostres sigles perquè tothom se sumés al projecte. No va ser possible i cadascú es va presentar pel seu cantó. Jo continuo dient que eren massa llistes per un municipi, no era coherent, però cadascú democràticament va decidir que no. Després de les eleccions els socialistes van guanyar clarament tot i perdre la majoria. Nosaltres vam tornar a intentar fer un front, però no per fer fora els socialistes sinó perquè el poble ha votat i el que vol és que Centelles tingui una marcada línia nacional. A vegades els egos tiren més que no pas un resultat. Jo ja vaig dir que si ens haguéssim ajuntat tots renunciava a ser l’alcaldessa, però no va quallar.
I no va ser possible perquè la CUP se’n va desmarcar de seguida?
Sí, també. Però jo crec que hauríem pogut fer alguna cosa junts.
Vostè llavors decideix abstenir-se a la investidura.
Sí, però això ve d’hores abans. Nosaltres vam dir que seríem els últims a aixecar-nos de la taula si no hi havia un acord i així ho vam fer i unes hores abans vaig parlar amb el que avui és alcalde. Li vaig dir que jo acceptava que eren la llista guanyadora, com a acèrrims defensors de la democràcia que som, i que m’abstindria sempre que reconegués que hi havia presos i exiliats polítics. Així ho vam fer.
Què passa a Centelles, que JxCat aconsegueix en algunes eleccions el 42% dels vots, a les últimes al Parlament el 37% i el PSC, que a vegades és la quarta força, arrasa a les municipals?
És un cúmul d’anys. El senyor Arisa va ser alcalde 24 anys i per tant aquesta inèrcia, si no ho fa malament, fa que li renovin la confiança.
Li renovaven amb una gran majoria absoluta.
Sí i l’hi respectem. Aquesta última vegada ja no, però han tornat a guanyar les eleccions, no hi ha res a dir.
L’alcalde, Josep Paré, va dir que vostè havia estat molt generosa renunciant a una tinença d’alcaldia.
Sí.
Com a representant de la segona força més votada de l’equip de govern, creu que aquest càrrec li corresponia.
Nosaltres ho demanàvem perquè quan pactes demanes el que creus convenient. Tinc una teoria, i al meu grup ho comparteixen, que quan entres en política has de saber molt bé on ets i què ets capaç de fer. Si no ho tens clar el teu projecte fracassa. Una regidora enfront de sis i amb una marcada línia nacionalista marcava una mica el pacte. Nosaltres crèiem que si érem la tercera llista més votada també podíem demanar més, però ja n’hi havia hagut dos abans, perquè nosaltres no entrem de bones a primeres sinó una miqueta més tard, fruit de negociacions i d’un debat intern al propi partit. Hi havia gent que deia que entréssim i altres que no i al final vam considerar convenient entrar. Ja hi havia hagut algú que ho demanava d’una forma molt prepotent i vam dir que si no era això seria una altra cosa. Nosaltres volíem treballar per les persones.
El president del PDeCAT a Osona, Ignasi Puig, deia fa uns mesos, quan encara no s’havia produït el trencament amb JxCat, que no entenia que vostès haguessin volgut entrar a l’equip de govern amb el PSC.
El senyor Ignasi Puig el que hauria de demanar és per què la senyora Calm, que era militant i no sé si encara ho és o no, pactava amb els socialistes abans que res. Això no em treu la son.
Vostè va decidir continuar a JxCat, no sé en quina situació queda ara el PDeCAT a Centelles.
Ja vaig deixar tots els càrrecs que tenia al PDeCAT, en vaig sortir i quan el president Puigdemont va dir que ja ens podíem afiliar a JxCat és el primer que vaig fer.
Salvador Illa va visitar Centelles com a ministre de Sanitat, vostè que és la responsable de l’àrea. Ho va fer amb motiu dels 20 anys del CAP, que té la particularitat que és de gestió privada.
N’hi ha molt poquets a Catalunya, són proves pilot per veure si funcionen o no. El de Centelles funciona molt bé, tan bé que li permet fer també investigació, que n’hi ha molt pocs que ho puguin fer. El vintè aniversari serà més endavant, jo no vaig poder anar a la visita perquè ens ho van dir unes hores abans i treballava.
Hi va haver conflicte també amb aquesta visita.
Jo li critico que no ho va fer oficial, no era una visita programada. Si venia com a ministre havia de ser una visita oficial i amb tantes poques hores d’antelació havia de tenir una deferència amb la gent de Centelles que no ens dediquem a la política sinó que ho fem a més a més, per estima al poble. O això o volia evitar les xiulades, que jo crec que com a ministre no ho ha fet gens bé.
Centelles és un dels pobles que va resultar molt afectat al principi de la pandèmia i fins i tot alguns professionals del CAP es van oposar a la intenció de Salut de centralitzar recursos a Vic i reduir l’atenció als pobles.
La primera onada ho vam agafar molt a temps perquè a Centelles hi ha algunes persones que estan en les investigacions epidemiològiques i una d’elles ens va avisar que venia aquesta onada i que el primer que havíem de preservar era la residència, en vistes del que passava a Wuhan. Vam decidir fer-los cas, tot i que molta gent no entenia res i nosaltres amb prou feines, i va anar molt bé. La relació entre l’Ajuntament i el CAP ha estat esplèndida i s’agraeix.
A la residència es va controlar la situació al principi, però al mes de desembre sí que va aparèixer un brot preocupant.
De 78 residents n’hi va haver uns 30 que van agafar el virus. A les residències es produeix aquesta propagació tan ràpida perquè els contactes entre els avis són molt freqüents, per les problemàtiques que poden tenir és més fàcil que el virus els ataqui i les treballadores van d’un cantó a l’altre atenent-los a tots.
Vostè anava a les llistes de JxCat a les Generals de 2019, sense possibilitat de sortir elegida. S’hi veu tornant al Congrés o s’ha enverinat massa la política?
No és que s’hagi enverinat, és que no hi ha solució. Tornar al Congrés és tornar amb una gent que ni t’entenen ni et volen entendre, que s’han apoltronat amb un sistema que no és bo ni per Catalunya ni per Espanya. Per l’experiència que he viscut, no els canviarem. No volen entendre i si ho entenen tampoc no volen fer res. Nosaltres ho voldríem fer bé, que és amb un acord, però suposo que amb un acord no n’hi ha prou i la prova és l’1 d’octubre. No farem res amb aquesta gent, són diferents. Jo crec que la millor via és la independència de Catalunya, tant per ells com per nosaltres.
