El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha presentat una denúncia a la Fiscalia Provincial de Barcelona contra l’escorxador Patel de l’Esquirol per tal que s’investigui un seguit d’abocaments d’aigua procedents del procés productiu de l’empresa, i que haurien acabat a la riera de Sant Martí amb un nivell de contaminació massa elevat.
Segons la denúncia, a partir de diverses analítiques que va fer el GDT a través d’un laboratori homologat durant els primers mesos del 2019 es va comprovar que el límit d’amoníac de l’aigua que s’abocava a la riera des de Patel superava el límit permès de 10mg/l. En concret, la superació es va detectar en quatre analítiques realitzades entre el 25 de gener i el 6 de març del 2019. El GDT remarca que en aquesta última “gairebé es multiplicava per cinc el límit que marca la normativa”. Davant d’aquests indicis, el grup ecologista demana que s’investiguin “uns fets que incorren en il·legalitat manifesta, i que suposen un greu abocament al medi natural, en concret a les aigües superficials terrestres de la riera de Sant Martí”.
Per tal de visualitzar aquesta situació, el GDT va organitzar aquest dimecres a la tarda una caminada teatralitzada per l’entorn de Patel, que va tenir com a protagonistes dues truges de la plana. Al llarg del recorregut, que va sortir de l’aparcament de l’antic Sporting i va arribar fins a tocar del Salt del Cabrit, es van anar fent aturades per posar el focus en diversos problemes que, segons el GDT, ha provocat l’escorxador de Patel. En la primera, al camí ral, les truges van exclamar davant de la setantena d’assistents que les seguien que “de camí, ja no en queda ni rastre”, mentre intentaven comptar “els metres i metres de construcció que s’han anat afegint amb la nova ampliació de l’escorxador”. Al mig de la fàbrica –l’antic camí ral la travessa–, es va posar l’accent en “la situació laboral dels treballadors de les càrnies”, així com també “en les pudors i l’impacte en el paisatge” de la indústria. La parada més simbòlica va ser just a sobre del pont que creua la riera de Sant Martí, i des d’on s’aprecia la canonada que, previ pas per una depuradora, aboca l’aigua que utilitza Patel cap a aquest afluent del Ter. “Es tracta d’un petit rierol amb un cabal mitjà d’entre 10 i 20 litres per segon, i Patel hi aboca 43 litres per segon”, va apuntar la presidenta del GDT, Ginesta Mary. En aquest sentit, també va remarcar que l’acció “és un gra de sorra més en la lluita per denunciar el que fa la indústria càrnia a Osona en matèria ambiental i d’explotació laboral”.
Davant d’aquestes acusacions, la resposta de Patel ha sigut clara, i a través d’un comunicat ha expressat que l’empresa “compleix amb totes les normatives vigents”, i que sempre “ha col·laborat i superat amb escreix” les inspeccions de l’ACA en matèria mediambiental i de tractament d’aigües. També recorden que disposen d’una depuradora pròpia “que millorarem en breu per continuar tractant les aigües amb la màxima responsabilitat”, i que un estudi intern revela que l’estat ecològic de les aigües de la riera “és bo, i ha millorat de manera progressiva des del 2011”. Sobre la presentació de la denúncia per un possible delicte mediambiental per part del GDT, “només podem donar per bones les analítiques de l’ACA”, que tenen la certesa que s’han fet “sota paràmetres científics. Des de Patel s’actua de manera responsable i mai hem tingut els nivells que s’indiquen”.
Des de l’Ajuntament de l’Esquirol, municipi que acull l’escorxador de Patel, recorden que estan “en contacte permanent amb l’empresa”, a causa de les obres que s’hi estan fent. “És una ampliació que hem vetllat de ben a prop i hem explicat a veïns i a tothom qui ens ho ha demanat”. Sobre el possible abocament d’aigua amb nivells superiors d’amoníac, l’alcalde, Àlex Montanyà, també es remet als mesuraments de l’ACA, “que es fan sense avisar cada tres mesos i segons els informes són correctes”. En l’acte d’aquest dimecres a la tarda, més enllà de denunciar un fet concret que caldrà veure si té recorregut judicial, la presidenta del GDT va exclamar en el seu parlament que la indústria càrnia “té llicència per contaminar i això també ho volem fer públic”.
{{ comment.text }}