Abril Aranyó és exestudiant de la Universitat de Vic, on va cursar el grau de Magisteri. Filla de Mollet del Vallès, suma cada dia més seguidors a les xarxes socials (@abrildeversier) oferint consells sobre interiorisme i decoració, el sector que l’ocupa actualment i on espera fer carrera.
Diuen que els gossos s’assemblen als seus amos; les cases, també?
Totalment. Un espai sempre parla de qui hi viu. Per mi és molt important que les persones s’hi sentin reflectides. Amb la meva feina intento ajudar la gent a definir el seu estil decoratiu, que depèn de la personalitat, els gustos i les necessitats de cadascú.
S’ha de tenir diners perquè una casa faci goig?
Avui en dia, no. Hi ha moltes marques amb articles a bon preu per transmetre calidesa i fer una casa acollidora.
És a dir que aprova la filosofia low cost d’empreses com Ikea?
Que existeixin em sembla positiu. Ara bé, tampoc vestiria un habitatge sencer amb aquestes marques. Totes es copien molt les tendències i hi hauria el risc de sentir-nos en una casa de catàleg, sense la personalització i l’imprescindible estil propi que comentava abans. Convé que hi hagi equilibri: invertir en una mica més de disseny per a les peces de major pes visual, com el sofà o la taula del menjador, i complementar la decoració amb articles de marques més assequibles.
Doni’ns tres consells bàsics.
El primer, fer ús de colors neutres. Transmeten sensacions càlides quan entrem a una casa. Optar també per peces atemporals. Avui en dia les tendències passen ràpid i així no hi ha el perill que ens acabin avorrint o cansant. És igualment important eliminar el soroll visual, tot allò que molesta a la vista. Pels cables dels electrodomèstics es poden comprar, per exemple, caixes que els amaguin; i els pots de xampú, que solen ser de colors vius, canviar-los per ampolles del mateix to. Detalls així semblen tonteries, però incrementen molt l’harmonia i la pau de les estances. Un altre consell important és combinar peces de disseny amb d’altres de més econòmiques, perquè hi hagi personalització; i augmentar la calidesa mitjançant tèxtils: coixins, mantes, catifes… Que també reflecteixen els gustos de cadascú i aporten confort.
A l’altre plat de la balança: què és el que no s’ha de fer mai dels mais?
No definir l’estil abans de començar a moblar i decorar una casa. Tampoc és bo sobrecarregar els espais. Segueixo una tendència bastant minimalista: que les peces siguin boniques i decoratives, però tinguin funcionalitat. Els articles de plàstic els descartaria, perquè és un material que sensorialment no transmet. Molt millor la fusta i d’altres que siguin naturals. Les cortines preferiblement llargues fins al terra, mai curtes, i amb una bona caiguda.
Algun habitatge d’una sèrie, pel·lícula… que li sembli especialment encertat?
Els interiors de la sèrie Emily in Paris, de Netflix, són una passada.
A vostè li agrada més dedicar-se a espais nous o refer-ne de vells?
Un de nou és un llençol en blanc, pots començar de zero. Tot i això, els canvis forts es noten en espais ja habitats o prèviament moblats. M’és igual una cosa que l’altra mentre se’m deixi crear i treballar.
El que val per un pis petit també val per un de gran o les dimensions condicionen la decoració?
Si els espais són més grans necessitem omplir-los més, no els podem deixar buits. Ens farà falta més mobiliari i pressupost malgrat que puguem jugar amb accessoris que acabin de vestir l’espai i donar-li un plus d’elegància.
Les plantes, sempre naturals?
Avui en dia n’hi ha d’artificials molt ben aconseguides, però la vivacitat i el color no són els mateixos, com tampoc els beneficis sensorials.
Quins altres accessoris considera bàsics?
Els tèxtils que comentàvem: catifes, mantes, cortines… Gerros, que personalment m’encanten els de ceràmica, i llibres. Amb els llibres hi podem jugar molt i en moltes estances diferents, des de tenir-los col·locats en lleixes soles fins a una gran llibreria, en una taula a mode de centre…
Quin és l’espai de casa pel qual més li demanen?
El menjador. Té lògica: és on passem més temps i on més necessitem sentir-nos a gust i reflectits.
I algun que acostumi a passar desapercebut i sigui en realitat molt important? El rebedor?
Pel rebedor cada vegada ens pregunta més gent. És la carta de presentació i vulguis que no, acaba condicionant el que ve després. També insistiria en els lavabos. No cal posar-hi gran cosa, però, a banda d’estar nets, amb tres tonteries canvien moltíssim.
En què cal fixar-se a l’hora de triar un pis o una casa?
La ubicació és molt important, ens hi hem de sentir segurs. Si és possible, també que hi hagi bona entrada de llum natural, i pel que fa a acabats, buscar materials de gamma mitjana o plus.
Tot impol·lut o a favor que a les cases hi hagi una mica de desordre?
Ordenat i endreçat. Un bon consell per aconseguir-ho és que tot tingui el seu lloc, que sapiguem on van les coses. El desordre extern pot acabar convertint-se en intern, per tant, millor evitem-lo.
El llit com s’ha d’encarar? Cara nord? Sud?
[Riu] Depèn de l’espai. Si podem escollir, que el capçal no quedi mai a la mateixa paret que una finestra.
Què serà tendència aquesta tardor?
Els colors grana, igual que en roba. Interiorisme i moda acostumen a anar de la mà.
Quin estil decoratiu predomina ara mateix?
El minimalista, que el que hi ha en una casa sigui funcional. Avui en dia, tot i això, les modes passen de pressa. Fa un any triomfava l’estil nòrdic. Ara està tornant el boho, d’estampats i més aviat hippie i eivissenc.
Cada quan s’ha de renovar la decoració d’una casa?
Depèn. Molt sovint fem canvis exteriors quan també n’estem experimentant d’interiors. En termes generals, cada 8 o 10 anys?
No va estudiar Disseny, sinó Magisteri. Com és?
Quan vaig acabar el Batxillerat, m’agradava la psicologia, el disseny d’interiors, l’educació… Finalment vaig escollir Magisteri, perquè em sembla primordial, igual que la sanitat. No me’n penedeixo gens, durant el grau vaig aprendre i gaudir molt, però sí que és veritat que l’últim curs les meves amigues tenien molt clar anar a oposicions i exercir de mestres. Jo no em veia 30 o 40 anys en una escola. M’encanten els nens i la professió, però em desmotiva com està plantejat actualment el sistema educatiu.
Què va fer?
Va ser una etapa molt dura. Veia que tothom tenia el camí marcat i jo no. Llavors em vaig començar a interessar més i més per l’interiorisme. Mentrestant vaig buscar una feina temporal. Quan optes per un canvi de rumb, la gent, fins i tot la propera, et tracta amb paternalisme, sembla que els fas llàstima, et diuen que ja trobaràs el teu camí… Això genera molta inseguretat i desconfiança en un mateix.
El seu perfil a Instagram ha fet un boom en pocs mesos. Aclaparada?
Una mica en estat de xoc, no m’acabo de creure que a la gent li funcionin les meves recomanacions i que valorin el meu parer. Com que faig les assessories en línia, he tingut la sort de treballar amb clients de França, els Estats Units, Irlanda, Andorra… Les xarxes socials són un aparador immens.
Incrementa els seguidors barrejar professional i persona?
Si et vols dedicar a aquest món, has d’ensenyar facetes personals. Entenc que no tothom ho comparteixi, però la publicitat tradicional ha perdut el poder d’anys enrere i es valora la marca personal. La gent compra pel que li transmet una persona. I la confiança es forja explicant qui ets, què fas, què t’agrada… Recomanaria no entrar mai en temes íntims i molt privats, perquè pot ser fins i tot perillós, però sí combinar la part professional amb aspectes personals que no impliquin gaire tercers.
