L’Arxiu Històric de Roda de Ter i les Masies de Roda, amb un grup de persones que es remunta a fa gairebé vint anys, ha presentat aquest 2024 dues recerques: una sobre la creació de l’Assemblea de Catalunya al poble, l’any 1976, i una altra sobre la reconstrucció del pont Nou després de la Guerra Civil. Els treballs es van donar a conèixer ja al juliol, però el segon va ser novament protagonista aquest dissabte a Prats de Lluçanès, ja que constava entre les presentacions de la dotzena jornada de recerca etnològica a la Catalunya Central.
Firmat per Jordi Ballús, Jordi Serra i Carme Garcia, el projecte recull la memòria del pont des que el van dinamitar, amb la retirada republicana, fins que el 1945 es donava per oficialment reconstruït. Unes obres carregades de vicissituds. “De les cinc arcades, quan el van dinamitar una va quedar intacta; dues dempeus, però tocades, i les altres dues van caure”, expliquen els autors.
La reforma la va assumir inicialment la mateixa empresa que havia de refer els de la Gleva i de Sant Quirze, però comptava amb només sis treballadors per a Roda i va acabar renunciant al projecte quan l’aiguat del 1940 es va emportar les dues arcades malmeses.
La recerca es torna especialment interessant en aquest punt. I és que les obres les va entomar posteriorment una empresa militar.
Durant els dos anys que van durar (1941-1943) hi van treballar soldats desafectes al règim franquista –un destacament del batalló disciplinari 44– i presoners d’una colònia penitenciària, també soldats, però que en aquest cas ja havien estat jutjats en consells de guerra.
Amb l’objectiu de castigar-los, i alhora tirar endavant obres públiques a baix preu, se’ls feia treballar en condicions molt dures, incloent-hi maltractaments per part dels sergents i l’extrem d’un accident mortal durant l’aiguat del 28 d’abril de 1942. Ja havia esclatat la Segona Guerra Mundial i a tot Europa hi havia escassetat de materials, els comandaments, “tot i les escridassades de la gent i les treballadores de la fàbrica de Can Portavella, per les finestres, van fer anar els soldats a lligar la carcassa de fusta i treure taulons”.
Pels volts de 3/4 de 2 del migdia, l’estructura va cedir i la força de l’aigua se’n va emportar una desena. Cinc van sobreviure –algun el van rescatar veïns i amb cordes des del pont Vell–, però cinc més van desaparèixer aigües avall.
La recerca de Ballús, Serra i Garcia ha posat noms i cognoms a les víctimes mortals: Francisco Ramos Ramos (obrer civil), els reclusos de la colònia penitenciària Antoni Carreras Torras (Igualada), Josep Camps Marsans (Granollers), Antoni Comerma Horta (Vic) i el soldat del batalló disciplinari Ángel García Ballido (de Lopera, Jaén).
La història de l’últim, un noi de 23 anys, té l’afegit que l’administració mai va explicar a la seva família què li havia passat realment. “Primer els van dir que havia desaparegut”, expliquen els autors, “i tot i que l’Estat sabia la veritat, els feien pagar una multa de tres pessetes diàries”. Posteriorment sí que se’ls va notificar la mort, però mai que la causa havia sigut un cop de riu treballant a Roda.
La recerca ha aclarit que el cos va aparèixer a Salt al cap de tres dies i, tot i que es continua investigant on es va enterrar García, que “haguem explicat a la família el que va passar realment ha estat reparador”.
Aquest és un dels grans èxits del treball, així com posar llum a un capítol –i un accident mortal– fins ara molt desconegut a Roda. Hi dona encara més sentit que la reconstrucció del pont generés una història d’acollida: es van quedar al poble 14 soldats i dos membres del grup de l’arxiu –incloent-hi Carme Garcia– en són descendents.
