Acompanyant des de l’experiència

Luisa Collantes, mare d’un noi amb discapacitat intel·lectual, sempre ha sabut que cuidar un fill és el primer. Quan feia uns anys que eren a un centre ocupacional, però, va veure que se li esgotaven els recursos i va haver de prendre una decisió: demanar plaça per a una residència. Ara ja fa tres anys que el seu fill és a Mas Vella Terra, a Gurb, però el procés no va ser fàcil. El fet de deixar la persona que més estimava a un lloc i amb una gent que no coneixia va ser el més complicat. “Crec que mai havia sabut el que era que se’t trenqués el cor, i a mi se’m va trencar”, explica Collantes. https://youtu.be/2WCIlhgENYo D’aquest pas tan dur, en va néixer la necessitat de poder parlar amb algú que hagués viscut una experiència semblant a la d’ella i, així, pels volts de l’any 2022, va decidir demanar ajuda a Sant Tomàs. “Em van dir que hi havia un servei que em podria anar bé i que em trucaria una persona que havia passat pel mateix que jo”, apunta Collantes. Va ser en aquell precís moment que va conèixer Anna Maria Castany, mare de Maria Albareda, usuària de la residència de Riudeperes des de fa 15 anys. Després de parlar per telèfon, van trobar-se en un bar i van tenir una conversa de tu a tu. “No es tractava d’alliçonar, ni de res, sinó d’explicar l’experiència personal i escoltar-la”, exposa Castany. Una estona propera l’una amb l’altra que Collantes assegura que recordarà de per vida: “Jo ho estava passant molt malament i necessitava una persona que m’entengués des de la mateixa pell.” Aquest suport des de l’experiència és precisament el que busca el grup T’Acompanyem de Sant Tomàs, en un moment en què cada vegada hi ha més diagnòstics. El programa va néixer l’any 2018 amb l’objectiu que familiars de persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament acompanyessin de forma voluntària i puntual altres famílies amb diferents necessitats de suport. “Veníem d’un antic programa que es deia “Pare a pare”, que feia l’acompanyament en edat d’atenció precoç i escolar, i des del 2018 vam voler oferir una mirada més transversal per donar resposta a tots els moments vitals”, detalla Marta Paxau, treballadora social i coordinadora del Servei d’Atenció a Famílies i Demandes de Sant Tomàs. Quan es coneix la discapacitat, durant el canvi d’una etapa escolar, en la transició a la vida adulta o quan es canvia de referent familiar són algunes de les etapes de suport que planteja el programa. “El grup consta d’11 persones, que són voluntàries de l’entitat, i que se’ls ofereix formació”, exposa Paxau, que afegeix que en funció de la situació particular de la família que ha de rebre el suport es decideix quina és la persona del grup que pot fer millor l’acompanyament. “No ha de suplir la tasca del professional, sinó donar més qualitat des del moment vital”, puntualitza la coordinadora del servei. En el cas de Castany amb Collantes, l’etapa en qüestió va ser el moment d’entrada a un servei residencial. Un pas que, tal com recorden totes dues, ve carregat de culpabilitat. “Quan creix un fill, la gent l’ajuda a entrar a la universitat o a marxar a fora. Jo, en canvi, el que buscava era una residència”, expressa Collantes, tot assegurant que el més complicat és el moment de demanar la plaça. Una qüestió amb la qual coincideix Castany: “Quan la Maria va entrar a la residència va ser una alliberació, però el fet d’anar a demanar la plaça a Barcelona va ser molt dur.” Si mira enrere en el temps, Castany pensa que tant de bo hagués pogut rebre el suport que ara dona quan ella va viure el procés. De fet, quan Paxau li va proposar de formar part del grup l’any 2018 de seguida va dir que sí pensant en la importància del programa. “A mi, aleshores, també m’hauria ajudat molt”, emfatitza Castany. Un suport que es necessita sempre A banda de Castany, el grup T’Acompanyem de Sant Tomàs compta amb 10 voluntaris més que, cadascun des del seu àmbit particular, donen suport a altres famílies. És el cas, per exemple, de Josep Presseguer, pare de l’Adrià, un noi amb un grau de discapacitat alt que està al centre de dia de Sant Tomàs. “Jo vaig començar al servei d’acompanyament amb el programa anterior, fa 23 anys”, explica Presseguer. Segons argumenta el voluntari, el grup T’Acompanyem és un suport que es necessita sempre. “Aquest servei, a la societat el fem servir cada dia, perquè ens costa prendre decisions. El problema que tenim nosaltres és que mirem l’entorn i els nostres pares, germans i amics no coneixen la nostra aventura”, assenyala Presseguer per evidenciar la importància del programa. Així mateix ho expressen altres voluntaris com Rafi Muñoz, mare de la Raquel, usuària del Centre Ocupacional de Calldetenes. La seva filla va començar a l’escola Estel amb 12 anys i des d’aleshores Muñoz està vinculada a les activitats del centre i la fundació. “A l’Estel també hi havia un grup de suport i, com que a mi em va ajudar tant, quan se’m va oferir, de seguida vaig sentir que tenia la necessitat de sumar-m’hi per ajudar totes les famílies que vagin arribant”, relata Muñoz.

Acompanyant des de l’experiència

Rocada celebra els 50 anys amb un nou catàleg de producte de disseny en mobiliari d’oficina

Un robatori de cable talla l’R3 entre Centelles i la Garriga

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Pau Fanlo i Judit Hernández guanyen el 38è Màster de Tennis d’Osona disputat a Seva

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

“Hem tornat a néixer”