A principis del mes passat, concretament el dia 9 de febrer, va morir Matilde Bruguera i Carós, popularment coneguda a Roda i rodalia com la Matilde comadrona. Aquesta popularitat se l’havia guanyat a base de ser una persona propera, accessible, bona professional i que no tenia un no per a ningú. No només era comadrona sinó també practicant. Aquest títol, concedit per resolució de 22 de gener de 1962 de la Direcció General de Previsió, li permetia exercir com a “Practicante del Seguro Obligatorio de Enfermedad”. Va decidir estudiar les dues especialitats alhora “perquè tothom ho feia”, després de demanar permís als seus pares, segons comenta en una gravació audiovisual que consta a l’Arxiu de la Memòria Històrica de Roda. S’agafava tan seriosament la seva professió que per estudiar i formar-se fins i tot havia deixat internades les seves dues filles grans, un mes, a les monges de Roda, en alguna ocasió.
La seva popularitat la va convertir en un referent al poble i per això també va rebre un homenatge que l’Ajuntament de Roda de Ter i el Fòrum Dona li van organitzar el dia 10 de març de l’any 2006, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquest event va reunir unes dues-centes persones que espontàniament no es van voler perdre l’esdeveniment. Segons la crònica que en va fer Montse Verdaguer al periòdic rodenc Roda de Ter (núm. 666), “es van poder veure moltes cares conegudes de familiars i amics i també es va comptar amb l’assistència del doctor Vicenç Grenzner i també del doctor Joaquim Serra, aquest últim a través d’una carta”; també hi va assistir, per donar més relleu si cap a l’acte, la Sra. Anna Solà, en representació de l’Institut Català de la Dona.
Fou precisament el doctor Serra qui la va animar a anar a fer les visites amb moto i no a peu o amb bicicleta, com havia fet fins aleshores. La Matilde no es cansava de recordar que com que havia d’anar de punta a punta del poble, fins i tot a les cases de pagès i a les fàbriques i colònies de Còdol, Salou i Malars, i a vegades més d’un cop al dia, el doctor Serra li va dir: “Si no agafes una moto no ho aguantaràs!”. En qualsevol entrevista que havia concedit, la Matilde se sentia orgullosa de ser una persona innovadora i que hagués estat la primera dona que va anar amb moto a Roda. De fet en va conduir més d’una: va començar amb una Vespa, però els camins rurals, amb l’herba a vegades un pèl alta, se li enredava i no s’hi sentia còmoda, motiu pel qual va canviar a una Guzzi. Però la moto no només la feia servir per anar a treballar, sinó també per fer sortides amb la família. Com que a casa seva en tenien dues, de Guzzis, el seu marit en conduïa una i ella l’altra i cadascun d’ells amb una filla de paquet havien arribat, fins i tot, a Mataró.
Tant la feina de comadrona com la de practicant eren llavors molt lligades. Quan se li recordava, ella contestava que “els parts no tenen mai horari!”. I menys encara, com s’havia trobat, si en poca estona coincidien tres parts més o menys simultanis: “En una nit van néixer tres criatures, una a la Creu, una a Còdol i una al poble de Roda”. O en el cas d’haver de punxar penicil·lina, quan aquesta s’havia d’administrar cada tres hores: “Quan t’havies adormit ja tornava a ser hora!”.
A Roda, però, sempre serà recordada com la Matilde comadrona. Segons el llistat de nadons que havia ajudat a venir al món i que se li va entregar el dia de l’homenatge popular, n’havia fet néixer 1.149. Tot i que aquesta xifra surt de sumar tots els de la llista, podria ser que n’hi faltessin perquè al principi potser no els havia apuntats tots. I no només se’ls sentia una mica seus sinó que també anava a tots els batejos, d’aquests nadons. Si Sòcrates per explicar la filosofia havia d’invocar la professió de la seva mare, que era comadrona, a través de la maièutica, la història de Roda i la seva gent no es pot explicar sense citar persones i personatges com la Matilde comadrona.
