L’inexorable degoteig de comerços històrics que va perdent la ciutat de Vic sumarà, a partir de dimarts que ve, una altra baixa significativa. El Bar Sport tancarà les portes després de gairebé 75 anys a mans de tres generacions de la família Coma.
La nissaga va arrencar amb Mariano Coma i Teresa Subirana. El 15 de març de 1945 reobrien un bar que ja havia funcionat, possiblement des dels anys 30, en el mateix espai, als baixos de la modernista Casa Comella, al número 5 del carrer Verdaguer. Aquell primitiu Bar Esport –obligat a dir-se Deportivo en els primers anys de la dictadura– va ser rebatejat com a bar i cafeteria Sport, anglicisme que els va permetre burlar la censura. L’establiment, que també era restaurant, aviat esdevindria un referent per a la ciutat, en uns temps en què l’oferta hostalera de Vic era més aviat escassa.
Els dos fills del matrimoni, Andreu i Mariano Coma, juntament amb les respectives dones, les germanes Angelina i Pilar Bau, protagonitzarien la definitiva consolidació del negoci. Es va visualitzar a partir de 1973 amb una exquisida i moderna reforma del local –dissenyada per Josep Vernis i Jaume Cabeza–. El Bar Sport encetava els seus anys daurats. D’aquells temps es van fer cèlebres els primers entrepans calents i planxats que se servien a Vic, però també el capipota, l’estofat o els calamars, sense oblidar el singular biquini de pa, els plats combinats o els flams de l’àvia Teresa, alguns dels quals han perdurat fins avui. Molts encara recordaran aquelles “jornades maratonianes” que convertien l’Sport en un dels pocs locals on es podia menjar alguna cosa a partir de mitjanit. Fins als anys 90, era habitual veure-hi els set fills dels dos matrimonis donar-los un cop de mà sempre que calia; i calia sempre. Entre 1978 i 1988 la família també va obrir, al local annex, la Pastisseria Coma, amb tot l’assortiment de brioixeria que es feien ells mateixos.
El 1997, mentre la segona generació deixava pas a la tercera, es va procedir a l’última gran reforma, dissenyada pel mateix Jaume Cabeza. És la imatge que ha arribat fins a l’actualitat, ja sota el nom de Nou Bar Sport. Aquesta última etapa ha estat comandada, tant als fogons com darrere la barra, per Maria Teresa Coma (filla de l’Andreu i l’Angelina), i el seu marit, Pere Davi, i Andreu Coma (fill d’en Mariano i la Pilar). Ara, a les portes del 75è aniversari –que haguessin complert el març de l’any que ve–, han decidit dir prou. Uns a la ratlla de la jubilació, d’altres per abordar nous camins professionals, i tots sense perspectiva de relleu generacional.
Malgrat les obligacions i lligams que implica el món de la restauració, el comiat té un punt d’agredolç. “És dur, fa mal. Hi vam néixer, aquí dins”, deixa anar l’Andreu. “Sap greu perquè tens clients, de dues i tres generacions, que han vingut tota la vida”, afegeix la Maria Teresa. Per això es volen acomiadar agraint “a tots els clients i amics de Vic i comarca tots aquests anys de fidelitat incondicional; ha estat un plaer haver estat dia rere dia al vostre servei, al vostre costat”.
Amb el tancament de l’Sport i el Montserrat, el 2015, l’honor de ser el bar més antic de Vic correspon a l’actual El Nou Bar, fundat el 1932 com a Cafè Nou. L’empremta que van deixant cada un d’aquests establiments, mentre funcionen però també quan tanquen, forma part, per dret propi, de l’imaginari col·lectiu de la ciutat.
