Fa tants mesos que hi convivim, que ens hem familiaritzat amb la paraula sequera i, fins i tot qui al principi hi tancava els ulls, avui ha de ser per força més conscient de què implica viure en context de falta d’aigua. Una realitat que ens interpel·la a tots, en tant que en necessitem sí o sí, cada dia, però que palpen especialment de prop les professions més estretament vinculades al medi natural. La jardineria n’és un exemple. I així ho demostra l’empenta d’Edu Capdevila, Àlex Pérez i David Riera, tres jardiners de l’Esquirol que s’han motivat a transformar els parterres de davant l’ajuntament.
El projecte, que de mica en mica s’anirà materialitzant en un jardí de baixos requeriments, va començar a caminar l’hivern del 2023.
“Ens coneixíem, havíem col·laborat en feines i quan ens trobàvem casualment pel poble o buidant residus vegetals, parlàvem”, explica Riera, “tots tres tenim una forta sensibilitat pel medi natural” i coincidim que “la nostra jardineria no encaixa amb el model” intensiu en ús de l’aigua.
Justament aleshores també començava a planar l’ombra d’una sequera que s’ha anat allargant amb el pas dels mesos, context en què Pérez va proposar a Riera i Capdevila treballar plegats un jardí públic que fos bonic, però amb la sostenibilitat i la biodiversitat com a pilars.
La idea va engrescar des del principi el govern municipal, que s’hi va comprometre i ha contribuït a fer-la possible mitjançant una subvenció de 26.000 euros de la Diputació de Barcelona.
“Vam veure l’oportunitat de sumar des de l’espai públic i l’administració a una alternativa de jardí resistent a la sequera”, diu l’alcalde, Àlex Montanyà (AUD-ERC), “i, alhora, demostrar que les coses tant poden ser belles com respectuoses amb el medi i els recursos disponibles”.
Els mateixos professionals ja havien treballat amb l’Ajuntament en el disseny i manteniment de La Pollancreda, o en la plantació d’arbres a l’entorn d’equipaments municipals.
En aquest cas, la base del jardí és que està expressament dissenyat per a les condicions climatològiques de l’Esquirol, que necessita poca aigua i que moltes de les plantes que s’han triat ja són presents de manera natural als voltants del poble, com ara sedums, farigoles, sajolides o estepa borrera.
També s’ha tingut en compte que es tracta d’espècies que floreixen de manera esglaonada al llarg de l’any, la qual cosa atraurà sempre insectes.
Quant a aigua, la principal font del jardí serà la de la pluja, però per períodes en què la meteorologia no acompanyi s’ha readaptat a reg per goteig el sistema que abastava abans l’antiga gespa.
Un altre dels objectius de Capdevila, Pérez i Riera és no fer servir pesticides ni herbicides, motiu pel qual s’ha creat un encoixinat de 10 centímetres de grava que ha de dificultar l’aparició de males herbes.
