Poca aigua, poc manteniment i espècies autòctones: així és el nou jardí públic de l’Esquirol

Fa tants mesos que hi convivim, que ens hem familiaritzat amb la paraula sequera i, fins i tot qui al principi hi tancava els ulls, avui ha de ser per força més conscient de què implica viure en context de falta d’aigua. Una realitat que ens interpel·la a tots, en tant que en necessitem sí o sí, cada dia, però que palpen especialment de prop les professions més estretament vinculades al medi natural. La jardineria n’és un exemple. I així ho demostra l’empenta d’Edu Capdevila, Àlex Pérez i David Riera, tres jardiners de l’Esquirol que s’han motivat a transformar els parterres de davant l’ajuntament. El projecte, que de mica en mica s’anirà materialitzant en un jardí de baixos requeriments, va començar a caminar l’hivern del 2023. “Ens coneixíem, havíem col·laborat en feines i quan ens trobàvem casualment pel poble o buidant residus vegetals, parlàvem”, explica Riera, “tots tres tenim una forta sensibilitat pel medi natural” i coincidim que “la nostra jardineria no encaixa amb el model” intensiu en ús de l’aigua. Justament aleshores també començava a planar l’ombra d’una sequera que s’ha anat allargant amb el pas dels mesos, context en què Pérez va proposar a Riera i Capdevila treballar plegats un jardí públic que fos bonic, però amb la sostenibilitat i la biodiversitat com a pilars. La idea va engrescar des del principi el govern municipal, que s’hi va comprometre i ha contribuït a fer-la possible mitjançant una subvenció de 26.000 euros de la Diputació de Barcelona. “Vam veure l’oportunitat de sumar des de l’espai públic i l’administració a una alternativa de jardí resistent a la sequera”, diu l’alcalde, Àlex Montanyà (AUD-ERC), “i, alhora, demostrar que les coses tant poden ser belles com respectuoses amb el medi i els recursos disponibles”. Els mateixos professionals ja havien treballat amb l’Ajuntament en el disseny i manteniment de La Pollancreda, o en la plantació d’arbres a l’entorn d’equipaments municipals. En aquest cas, la base del jardí és que està expressament dissenyat per a les condicions climatològiques de l’Esquirol, que necessita poca aigua i que moltes de les plantes que s’han triat ja són presents de manera natural als voltants del poble, com ara sedums, farigoles, sajolides o estepa borrera. També s’ha tingut en compte que es tracta d’espècies que floreixen de manera esglaonada al llarg de l’any, la qual cosa atraurà sempre insectes. Quant a aigua, la principal font del jardí serà la de la pluja, però per períodes en què la meteorologia no acompanyi s’ha readaptat a reg per goteig el sistema que abastava abans l’antiga gespa. Un altre dels objectius de Capdevila, Pérez i Riera és no fer servir pesticides ni herbicides, motiu pel qual s’ha creat un encoixinat de 10 centímetres de grava que ha de dificultar l’aparició de males herbes.

Poca aigua, poc manteniment i espècies autòctones: així és el nou jardí públic de l’Esquirol

Usuaris de residències d’Osona reben roses dels voluntaris de CaixaBank

Últim adéu a la ‘senyoreta Montaña’

Mor Pilar Barniol, històrica mestra de l’escola Rocaprevera de Torelló

Rescaten un noi de matinada en caure al riu Freser a Campdevànol

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

Una cadena humana trasllada els llibres de l'antiga biblioteca de Centelles a la nova

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

“A l’Ajuntament soc l’alcaldessa. A la feina, la Laia. Intento separar-ho molt”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

Què li ha passat a la Pilarin?

Què està passant amb els tractors a Osona?

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb