“Ara formaré part de la comarca que em sento meva”

Aiguafreda viu les hores abans del canvi comarcal amb un ambient tranquil. Al carrer, al bar, a l’estanc o a la carnisseria, la sensació general és que, per a la majoria dels veïns, la vida continuarà igual. Però les opinions sobre el canvi d’adscripció a Osona són diverses. Hi ha veïns que celebren la nova situació, perquè diuen que fa temps que la realitat del poble ja és osonenca. “Ja érem d’Osona des d’antigament, després vam ser del Vallès, i ara hi hem tornat, i jo ho celebro”, diu Anna Tarré, veïna del poble. D’altres destaquen el pes de la vida quotidiana. La realitat de molts és anar al metge a Sant Martí, a l’institut a Centelles i al mercat setmanal de Vic: “Quan hem de fer alguna cosa en el nostre dia a dia sempre anem a Osona”, assegura l’aiguafredenca Montserrat Panyella. Montse Triguero, que regenta la fleca L’Obrador, afegeix que Aiguafreda té vincles importants amb la comarca d’Osona que justifiquen formar-ne part: “Pertanyem al Bisbat de Vic i estem vinculats amb la Mancomunitat La Plana, no notarem canvi”. També hi ha veus més crítiques. “Jo sempre seré del Vallès”, assegura Maria Puigdollers, que porta l’estanc familiar del poble, i la seva filla i els seus nets han anat sempre a escola a Granollers. “Sempre hem sigut del Vallès i no ha passat res”, afegeix Helena Puig, que treballa a una de les xarcuteries del poble, i destaca la innecessarietat que sent per canviar de comarca. Per a molts, la diferència generacional també hi té a veure. “El jovent sol anar més cap a Osona, però la gent gran està més acostumada a anar a Granollers, sobretot per l’hospital, que abans no n’hi havia a Vic.” La percepció de tots ells és que el poble està dividit gairebé a parts iguals entre els que prefereixen ser d’Osona i els que es consideren del Vallès: “Som la frontera entre les dues comarques, per això estem repartits gairebé al cinquanta per cent“, apunta Àngel López, que va néixer a Sant Martí, però es considera igualment d’Aiguafreda, on el seu germà hi té un bar. També hi ha qui ho viu amb escepticisme o indiferència. “A mi m’és igual el canvi de comarca”, diu Èric Forradelles, veí del poble. Tot i reconèixer que prefereix l’hospital de Vic per les cues, no creu que la nova adscripció li canviï gran cosa en la vida quotidiana. Al final, cada veí es continua sentint d’on ja se sentia, i mentre uns lamenten el canvi, altres se’n alegren: “Ara formaré part de la comarca que em sento meva”, expressa Tarré. Hi ha qui fa temps que viu lligat a Osona i qui no ha deixat mai de mirar cap al Vallès. El canvi quedarà reflectit oficialment, però no al sentiment de cadascú. I probablement durant un temps tot seguirà una mica igual: cada u fent vida on més li convé, o on sempre ho ha fet.

“Ara formaré part de la comarca que em sento meva”

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimarts, 24 de febrer?

Campdevànol activa un cap de setmana d’abril ciclista per celebrar el pas del Tour

Manlleu estrena dos vehicles per a persones grans i amb mobilitat reduïda

La UVic-UCC presenta el nou grau en Dret

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Aquell local d'adolescents

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Commoció i dol a Manlleu

Requisen més de 2.100 peces de roba falsificada al mercat de Vic

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu