Aïllades per la menstruació

En algunes zones occidentals del Nepal les dones no poden entrar a casa durant el període de menstruació o postpart. Aquest costum, anomenada Chhaupadi, va impactar la fotògrafa i antropòloga visual Clara Garcia, de Campdevànol, el primer cop que hi va anar. Portava dos anys viatjant per l’Àsia, la va sorprendre la situació de les dones del Nepal i va intentar canviar-la. Tot i que oficialment la pràctica del Chhaupadi està prohibida al país, hi ha moltes zones on encara es porta a terme. La ripollesa va decidir crear una ONG, l’any 2016, anomenada Be Artsy, per treballar les diferents problemàtiques de la gent a través de l’art. Explica que “tenim prohibit dir la paraula Chhaupadi, fem com si no sabéssim que existís”. A partir d’aquí, donen una càmera de fotos a les noies perquè immortalitzin imatges “del que no els agrada” quan tenen la regla. El resultat: fotos de les cabanyes on les fan estar aïllades –s’han donat alguns casos que hi fan foc per escalfar-se de les baixes temperatures i hi han mort asfixiades pel fum–, de la llet i les verdures que no els deixen menjar, aixetes que no poden tocar, ponts per on no poden travessar, els plats o roba gruixuda que no poden utilitzar. No ho poden fer perquè es considera que ho contaminen durant el període de menstruació. A partir de les imatges “les convidem a explicar-ho voluntàriament, a fer que elles es preguntin”.
Aquesta tasca formativa se suma als tallers sobre educació sexual i menstruació que fan als centres de secundària –a nois i noies– a través d’infermeres del país a les quals també han format. A més, a les noies els donen copes menstruals en col·laboració amb l’empresa social Ruby Cup. L’any passat en van lliurar 260 i ara preveuen repartir-ne 250 més. Però no les donen soles, sinó amb un kit que inclou una galleda metàl·lica, sabó i una tovallola i els remarquen la importància de la higiene en aquest aspecte, també per netejar la copa, ja que “és perillosa si no s’utilitza correctament”.
Després de poc temps d’haver iniciat el projecte, la campdevanolenca comenta que “no m’esperava un resultat tan gran a curt termini”. De les copes menstruals que van repartir al març, al setembre van detectar que hi ha hagut un 92% d’acceptació. De 111, només en nou casos continuen amb el Chhaupadi, en la resta hi ha hagut millores: “Se senten netes, les deixen dormir a dins de casa i els permeten veure llet i menjar verdures”. Explica que en l’àmbit polític “ningú en vol saber res” i que algunes ONG grans van destruir cabanyes però això ha empitjorat més la situació d’algunes noies. Ara Be Artsy treballa per crear una seu nepalesa i busca voluntaris per continuar una tasca per la qual, tot i que ja recullen fruits, els cal sembrar molt.