Aquest nou relaxament de mesures que entra en vigor a partir d’aquest dilluns, ho veu adequat tenint en compte la situació epidemiològica actual?
Estem en una situació relativament calmada però justeta. Els indicadors ens hauria agradat que fossin millors, més baixos, però també és cert que des del punt de vista general hi ha ja un cansament molt important a la nostra societat, molt descontentament en molts sectors. Com sempre en aquesta pandèmia s’ha d’intentar trobar aquest equilibri, que és molt difícil, de què es pot relaxar sense córrer un risc massa important que ens fes anar passes enrere. Jo crec que aquestes mesures tenen certa lògica en el moment que estem, sempre que cadascun de nosaltres intentem fer-ho de la millor manera possible i siguem molt prudents. Si ara no seguim bé la normativa que tots coneixem ens podríem trobar amb un nou augment dels casos just després d’aquest relaxament, probablement després de Setmana Santa, i si això no es pot controlar a temps ens agafa amb el sistema sanitari encara ple i això molt probablement voldria dir tornar a anar enrere.
La Setmana Santa s’hauria d’encarar d’una manera diferent a les vacances de Nadal?
El resultat de les vacances de Nadal va ser pitjor del que pensàvem. Als hospitals i als centres d’atenció primària es van començar a diagnosticar més casos després de les vacances de Nadal i la majoria ens donaven unes llistes de contactes que feien por. Havien sopat amb sis persones, el dia següent havien dinat amb vuit de diferents, de manera que la gent es va comportar d’una forma normal, que en aquell moment no tocava. Seria un bon exercici pensar que per Nadal alguns no ho van fer bé i això ens va costar un disgust a la tornada. Això és el que no ens podem tornar a permetre. Seria ensopegar de nou i això ja no toca.
Que un any després de l’arribada del coronavirus hi hagi ja diverses vacunes que s’estiguin administrant, és un èxit científic?
És un gran èxit. Un dels èxits més grans de la història de la ciència i de la medicina. Fa un any que parlàvem de mínim dos anys per tenir una vacuna i amb molta sort potser 18 mesos i pràcticament 10 mesos després de l’inici ja s’estava vacunant la població. És extraordinari. Anem molt més lents del que ens agradaria, voldríem tenir moltes més vacunes i fer com Israel o Anglaterra i tenir molta població ja vacunada. Desafortunadament no anem tan ràpid, però totes les vacunes que van sortint són vacunes que ens ajudaran especialment a reduir els casos greus, a protegir la població de més risc. Si això és així baixarà la pressió al sistema sanitari i això ens permetrà també a poc a poc anar relaxant més mesures. En aquests moments estem en una espècie de carrera entre les vacunes, el virus i nosaltres. Hem d’aconseguir de guanyar suficient avantatge i que el virus ja doni la cursa per perduda, que no la donarà mai perquè per això és un virus. Però com a mínim que ho tingui difícil.
“Per Nadal alguns no ho van fer bé i això ens va costar un disgust”
El secretari de Salut Pública, Josep M. Argimon, deia dijous que entenen que d’aquí a unes set o vuit setmanes el volum de vacunes hauria de permetre accelerar aquest calendari de vacunació. Com i quan s’imagina la desescalada més clara en les restriccions ja amb una bona part de la població vacunada?
És una molt bona pregunta. Hem d’arribar a percentatges de la població adulta, perquè de moment als menors de 16-18 anys no els podem vacunar encara, jo diria que per sobre del 70%. Alguns companys diuen, segons la situació, que el 80% i fins i tot el 90%. Posem que arribem al 70%. Això ens ajudaria, no a fer desaparèixer la malaltia, sinó a protegir-nos de brots importants. No vol dir que un dia a Catalunya no n’hi pugui haver un en un lloc concret, però sí que farà que la malaltia es controli funcionalment. Algú haurà d’ingressar i algú malauradament morirà com mor la gent de la grip, de la meningitis, de la pneumònia o d’altres coses. Si arribéssim a aquest nivell de control funcional a finals d’aquest any 2021 seria una gran cosa perquè ens permetria, a poc a poc, anar retirant determinades mesures de control que ara tenim. Probablement en uns casos serà una retirada general i en d’altres una retirada selectiva. Segurament podrem anar molt més temps sense mascareta al carrer però probablement haurem de continuar portant-ne al transport públic, segurament més enllà de l’any vinent.
Vam començar a sentir parlar del coronavirus fa una mica més d’un any. En quin moment va ser conscient de la gravetat de la situació?
Crec que nosaltres a l’Hospital Clínic en vam ser conscients quan vam començar a rebre un nombre de malalts molt més alt del que esperàvem i ja començàvem a rebre malalts que no tenien cap relació amb les dades originals. I especialment quan vam començar a veure el que passava al nord d’Itàlia una setmana abans que no comencéssim a tenir problemes molt més importants. Unes setmanes després van ser els dies pitjors del sistema sanitari de tot Catalunya. El confinament de la Conca d’Òdena va ser una primera alerta que les coses podien anar malament i que es comencessin a aplicar mesures que no havíem vist mai.
Què és el que encara no se sap del virus i que preocupa?
Hi ha moltes coses que no sabem. Una de les més importants per nosaltres ara és quant durarà la immunitat, si un any, 18 mesos, si tenim immunitat cel·lular que ens ajuda… L’altra és com es comportarà el virus quan hi hagi molta gent vacunada, si aquestes variants que poden aparèixer tindran alguna via d’escapada de les vacunes o no. I una altra és si aconseguirem, jo crec que sí, tractament pels casos. Comencen a aparèixer alguns antivirals que és possible que ens permetin tractar la malaltia. Hi ha moltes coses que no sabem.
“Una de les coses més importants és quan durarà la immunitat”
Quins aprenentatges n’extreu de la gestió sanitària de la pandèmia als hospitals, a l’atenció primària i també a les residències, que és un dels llocs on ha causat més impacte?
Residències, un malson i una situació molt dolenta que no s’ha de repetir. Havíem d’haver reaccionat més ràpid i amb més recursos per intentar acotar aquesta espècie d’explosió. Ha tingut una mortalitat terrible, insuportable per la societat. En la gestió més local el gran aprenentatge és que si tenim més autonomia per prendre decisions funcionem millor. L’altre ha estat el treball en equip, tothom ha fet allò que se li demanava. Això és una marató i encara ens queden quilòmetres. No hem d’abandonar, hem de continuar perquè puguem arribar en bones condicions.
Hi ha hagut errors evitables des del punt de vista de les decisions governamentals?
Jo crec que es trobaran situacions amb les quals l’evidència que es tenia en aquell moment podia haver ajudat a matisar o a prendre alguna decisió diferent. Hi ha hagut decisions que poden ser relativament criticables, però personalment penso que tots els polítics tenen i han tingut un paper molt complicat. Prendre decisions en aquestes situacions d’incertesa és molt difícil. Els científics no encertem sempre, molt poques vegades tenim certeses i ho mirem tot des d’un punt de vista més mèdic.
Osona és una comarca amb una incidència elevada del coronavirus i un descens més lent i menys constant que en altres llocs i també amb una mortalitat alta. Quins factors ho poden explicar?
És interessant des d’un punt de vista científic. Què hi ha a Osona? La veritat no ho sé, probablement no hi ha una explicació única. És cert també que aquesta pandèmia ha passat per diversos indrets amb molt diferent afectació. A la Vall d’Aran o al Ripollès també pugen molt. Fins que no acabi la pel·lícula i puguem mirar què ha passat no ho sabrem, potser acabem tots igualats o trobem alguna explicació. Realment és una situació curiosa però, dins l’estranya que és aquesta pandèmia, repetida a molts indrets del món. En tot cas, tots els ànims pels companys i companyes d’Osona que realment, si nosaltres estem cansats, ells encara ho deuen estar més.
