L’antagonisme entre esquerres i dretes a Campelles és molt acusat des de fa dècades. Hi ha solució per aquesta diatriba que sovint ha generat episodis fins i tot d’enfrontaments personals?
No. Defensem diferents maneres de fer. Tampoc descobreixo res si dic que a la majoria de pobles la gent som molt conservadors i sempre tenim por al que és desconegut. Això domina molt els costums electorals. Però nosaltres fa temps que treballem pel poble i la majoria de campellencs ens coneixen prou bé.
Les eleccions del passat mes de maig han estat les més dures per a Joan Dordas?
No. Al contrari. És més, les tres últimes eleccions les hem guanyat amb majories absolutes. Per tant, hem d’estar agraïts i no decebre la gent que ens ha donat la seva confiança per gestionar el poble. Les primeres eleccions on ens vam presentar van ser per exemple molt més dures. La resposta que obtenim ara de Campelles és bona.
El sistema de llistes obertes afavoreix aquestes reeleccions?
Jo faria llistes obertes a totes les eleccions, tant al govern com als ajuntaments. Haver de votar llistes que es refugien en sigles de partits no acabo de veure-ho del tot clar. És molt millor fer-ho a les persones.
Li va saber greu que Ramon Cutrina, membre del seu anterior equip de govern, es passés al grup opositor?
Primer soc molt conscient de la llibertat de cadascú per decidir allò que vol fer. Però sí que és veritat que hi ha un punt on et preguntes què pot haver passat. Van ser quatre anys durant els quals havíem anat bé. I llavors ell va decidir canviar d’equip. No puc dir que em sabés greu. I de fet la resposta dels veïns de Campelles va ser clara. Va passar de treure molts vots a tenir-ne molts menys. Aquesta és la realitat.
El conflicte per l’organització del Campelles Emociona tenia res a veure amb la proximitat de les eleccions municipals?
Rotundament no. L’organitzador Jordi Coromina va plantejar una manera d’actuar que l’Ajuntament no va poder acceptar. Va ser una qüestió pressupostària, on no podíem arribar a allò que ens demanava. No hi va haver res més.
És pitjor la plaga dels boletaires o la de l’eruga del boix?
La de l’eruga del boix. Els boletaires tenim una forma d’actuar que també és preocupant, perquè els éssers humans som destructors i hauríem de pensar que trepitgem un terreny que caldria respectar molt més. Però em preocupa bastant més la problemàtica de l’eruga del boix.
Quan serà un atractiu turístic per al municipi el castell de Campelles?
Ja comença a ser-ho. És una obra que està en part subvencionada per la Diputació de Girona i també per l’Ajuntament. Crec que ens falta com a molt un parell d’anys perquè els pressupostos són els que són i el poder econòmic actual tampoc és el que desitjaríem. Ja voldríem tenir-ho fet, però encara haurem d’esperar.
Serà ambiciós el municipi per treure’n rèdit?
Ja ho estem sent. Entenem que és una actuació de present i de futur, que serà un reclam molt important. Un poble sense visitants, sense persones voltant pels seus carrers, està condemnat a desaparèixer. Per això ens hem d’esforçar molt per mantenir viu el poble, amb accions com les que genera aquest descobriment. Ens caldrà la màxima atenció per posar-lo a l’abast del nombre més gran de gent possible.
Què suposarà l’aterratge de l’empresa Font Ariant?
Per una banda, generarà la riquesa dels llocs de treball que s’hi establiran, tot i que per desgràcia tampoc seran molts. Però sempre servirà per sumar. Per una altra, el nom de Campelles circularà més que mai, un fet que sempre té conseqüències positives.
Com ha viscut l’evolució dels governs del Consell Comarcal des del seu lloc de conseller?
No voldria donar lliçons a ningú, però podria ser molt millor. Existeixen molts interessos dels ajuntaments més grans de la comarca… I també els egos personals de gent que pretén escalar políticament. I a mi em sap greu. Hauria de ser una eina de treball i millora per tota la comarca. Per la meva experiència defensaré davant de qui sigui que el Consell s’acaba convertint en una lluita d’interessos particulars i polítics. Ho trobo fatal. Espero que ningú s’ompli la boca de “fer comarca” perquè cal dir la veritat. I és que hi ha més interessos personals que de comarca.
A escala de poble més petit del Ripollès, li és beneficiosa l’acció del Consell Comarcal?
Mentiria si digués que ho noto.
Li sap greu haver defensat en el passat llistes associades al PSC veient com s’ha comportat amb el nostre país?
Sí. Tots ens equivoquem. Van començar bé, però després el PSOE, perquè en realitat és PSOE, va capgirar-ho tot. No en tinc bon record i m’han decebut molt.
En aquella època, però, ja havien passat fets com els del GAL o bé l’Operació Garzón amb la qual es va empresonar i torturar independentistes abans dels Jocs Olímpics de Barcelona…
Aleshores era el PSC i tenia a les seves files una colla de polítics que jo admirava. També estava d’acord amb el que deien i feien. I per això hi vaig simpatitzar, encara que mai en tingués el carnet. Però hi havia gent amb qui creia. Alguns d’aquests, no tots, em van caure als peus.
Joan Dordas és independentista?
Sí. Soc independentista al màxim, perquè crec que en aquesta vida si les coses te les han de solucionar els altres és força complicat que es produeixin. No ens podem seguir enganyant a nosaltres mateixos.
Ens en sortirem?
Sí. Costarà molt i serà a la llarga, però sí. Ja m’agradaria estar viu per poder-ho veure, però això ja no ho decideixo jo.
Tenim Joan Dordas per estona encara a Campelles?
Si com a mínim puc complir el mandat que ens van encomanar ja em donaré per satisfet. Tampoc em plantejo què pot passar en tot aquest temps. Però quan et presentes has de tenir la responsabilitat de complir per allò que et voten.
