Com viu aquesta segona etapa com a alcaldessa?
La visc d’una forma diferent perquè l’equip és nou i emocionalment també potser diferent després del que va passar els últims quatre anys, que vaig viure amb certa decepció. No perquè perdés la nostra llista, sinó per les maneres amb què es va fer. El fet que el poble et torni a donar suport per mi és important i això és d’agrair.
Com van ser els quatre anys a l’oposició?
Estar a l’oposició no és gens gratificant, tot i que si la gent t’ha votat jo crec que s’hi ha de ser. Vam fer l’oposició més constructiva possible tot i que érem molt crítics amb moltes coses de l’equip de govern [Fem Poble]. Crec que no van estar a l’altura en moltes situacions. Ells van entrar com si haguessin de començar de zero moltes coses i es van adonar que les coses costen, que s’ha de comptar amb la col·laboració de tothom, cosa que no van fer amb nosaltres. No acabo d’entendre per què no es van continuar presentant. Van ser uns quatre anys una mica decebedors.
Tot i això vostè no va tirar la tovallola…
No, en absolut. A mi ara m’és molt gratificant pensar que la gent del poble torna a valorar les maneres de fer que hi havia abans. Quan tu perds unes eleccions, per pocs vots que sigui, penses que alguna cosa has fet malament, fas autocrítica. La meva intenció no era presentar-me un altre cop. Però hi havia un equip amb moltes ganes de treballar i ningú volia encapçalar-lo. Jo vaig fer l’esforç d’encapçalar la llista però amb el compromís que després de dos anys algú m’havia de rellevar i així serà. Glòria Colom serà la persona que agafarà l’alcaldia a l’equador del mandat. Llavors passaré a ser regidora i donaré suport a tot el que es faci.
“A l’equador del mandat passaré a ser regidora”
Quines són les prioritats del mandat?
Provenim d’un grup més ampli que ens diem APM [Assemblea pel Municipi]. Nosaltres hem configurat les prioritats basant-nos en les trobades amb aquesta gent, que tenen moltes ganes de tirar el poble endavant. Les prioritats són bàsicament temes d’eficiència energètica. Farem prospeccions per poder fer noves captacions d’aigua al municipi, adequar l’estació de potabilització d’aigua i arranjar un pou. Després hi ha la depuradora biològica. Teníem un projecte que va quedar totalment oblidat els últims quatre anys que hem recuperat. També volem posar plaques solars a la teulada de l’escola, un projecte de l’antic govern que recuperem i que hem reformat perquè també preveiem tenir un punt de recàrrega per a cotxes elèctrics. Pel que fa als residus, volem recuperar la recollida separada del multiproducte i millorar la recollida de l’orgànica. I un altre projecte que també es va abandonar durant aquests quatre anys, que és la creació d’un centre d’estudis i de recerca sobre els camins de transhumància. Un projecte en el marc del camí ramader de marina.
Vinculat al turisme?
També. Seria una cosa molt transversal, en l’àmbit cultural i de recerca però també dedicat al turisme, comerç i potenciar els productes locals i el tema dels camins i del patrimoni.
Volen fer noves captacions perquè falta aigua al municipi?
Ens proposem buscar aigua perquè no haguem de patir tant a l’estiu i pensant en el canvi climàtic i els períodes de sequera que poden ser més llargs. Fins ara amb els recursos que tenim n’hem tingut prou perquè tampoc s’han fet grans construccions amb grans consums d’aigua. Hi ha granges, que ja fa temps que hi són, però considerem que no es pot donar llicència a grans construccions si no hi ha aigua. Nosaltres com aquell qui diu no volem decréixer però sí mantenir-nos amb el que tenim. I si hi hem de créixer que no sigui per les activitats econòmiques grans, sinó per les familiars. Les activitats econòmiques grans hauran d’anar a un altre lloc, nosaltres aquí no les hi veiem.
Fa poc han ampliat l’escola, senyal que el municipi no segueix la tendència dels pobles petits de perdre població…
No, precisament crec que al diferenciar-nos una mica de model ha vingut molta gent jove a viure i s’hi ha trobat molt a gust. Una de les coses que hem de fer és la dinamització de l’habitatge.
Al final vostè no és vicepresidenta del Consorci del Lluçanès. Quina valoració fa de l’elecció de la presidència?
Crec que tot és fruit de la visió d’un model de comarca del Lluçanès diferent i de maneres de fer. De fet jo crec que si la comarca no ha estat mai comarca és perquè aquestes maneres ja hi eren, però camuflades, i ara s’han posat de manifest. Què s’ha vist? Que el model que s’està seguint, el model Osona, jo crec que es pot dir així, és molt depredador. I alguns alcaldes el defensen moltíssim, com si fos l’únic que existís. Resulta que s’imposa un model que ningú tria, que ens el trobem sobre el terreny, que ens contamina i embruta i que a més a més no podem dir res perquè encara sort que ens dona feina. Però hi ha un altre model, el de territoris serens. Som molt crítics en com s’ha fet l’elecció de la presidència. Les coses amb joc brut…
“Els últims quatre anys van ser decebedors”
Com seran aquests quatre anys al Consorci?
Malgrat tot, crec que hem de continuar treballant conjuntament. Nosaltres veiem el Consorci com a plataforma per aconseguir la comarca. En canvi des de l’altre grup creuen que el Consorci és una cosa i que la reclamació de la comarca n’és una altra.
El Lluçanès serà comarca?
Jo crec que ho pot arribar a ser sempre que hi hagi aquest convenciment explícit dels alcaldes i que tinguin ganes de parlar clar.
