Al marge del toc de queda

Ni cotxes ni veïns esgarrapant l’últim cigarret del dia, ni tan sols un balcó obert des d’on s’escoli furtivament la cantarella de programes i sèries de televisió. Són 3/4 d’1 de la matinada i l’únic company del Merma a la plaça Major de Vic és un gavià que fa anar el bec davant de la llibreria Anglada. Els carrers del centre són buits. Res a veure amb el mes d’agost o principis de setembre, quan les terrasses dels bars obrien fins passada la mitjanit i…