Que els sanitaris estan exposats a alts nivells d’angoixa i esgotament a causa de la pandèmia no fa falta dir-ho. El que és una novetat és poder posar-hi dades i donar-los eines per intentar conviure de la millor manera possible amb aquesta situació, controlar els nervis i no oblidar-se, per exemple, de menjar com i quan toca. Elvira Garcia, infermera d’atenció primària, va detectar ja a la primavera que la Covid-19 estava torpedinant de ple el benestar emocional de tot el col·lectiu, però a través d’una enquesta que van respondre mig miler de sanitaris espanyols també va constatar que això fins i tot s’estava traduint en símptomes físics. Insomni, mals de cap, dolors d’estómac, lumbàlgies… Que derivaven de l’estrès i l’angoixa i alhora acabaven retroalimentant la preocupació davant del virus, el temor de portar-lo a casa o la impotència de no saber com curar els pacients. “Dormíem poc, menjàvem malament, treballàvem sense horaris i amb falta de material de protecció… A banda del sistema d’organització, que estava muntat per al dia a dia i no per a una pandèmia d’aquesta magnitud, la situació ens va desestabilitzar a nosaltres mateixos”, explica Garcia.
Un any després, el desànim ha desterrat l’èpica dels aplaudiments i ella considera que l’esgotament ha substituït l’angoixa: “Les dades no acaben de millorar i evidentment que tenim moltes esperances dipositades en la vacuna, però també ens desconcerta que hi hagi tants desajustos en la fabricació, la distribució i la logística. Al principi la preocupació la generava sobretot la incertesa. Ara estem esgotats”.
L’angoixa també s’ha traduït en símptomes físics com insomni o mals de cap
Partint de les dades de l’enquesta, i amb l’objectiu d’aportar un granet de sorra al camí de remuntar el benestar dels sanitaris, Garcia ha dissenyat un programa formatiu que aquest divendres va desembarcar a Osona i que s’allargarà en una segona i una tercera sessió els dies 5 i 12 de febrer. En coordinació amb l’Institut Català de la Salut i la participació de dues professionals més, una psicòloga i una terapeuta psico-corporal, la voluntat és ajudar el col·lectiu a gestionar les emocions, alliberar-les a través del cos i oferir-los també pautes relacionades amb l’alimentació. “A través de l’enquesta vam detectar que un 25% dels professionals recorrien a processats i sucres refinats per combatre la gana emocional, que seguien horaris desorganitzats i que no complementaven la dieta amb cap tipus de suplement”, detalla Garcia, que també és coach nutricional.
Superades les sessions, interioritzar els exercicis i consells ha d’ajudar els sanitaris a entomar uns mesos que ella encara preveu molt durs, especialment pel repte de compaginar l’atenció al coronavirus amb la resta de patologies. “Si haguéssim tingut una estructura forta potser no ens hauríem desgastat tant, però acumulem anys de falta de mans, professionals i recursos. Ens cal més inversió”, sentencia Garcia.
UN TASTET DE LES RECOMANACIONS
[ 1 ] Prioritzar-se | Garcia destaca que el col·lectiu sanitari sempre posa el focus en la resta de la població i que, en aquest procés, a vegades s’oblida de cuidar·se i preguntar·se què pot fer per sentir·se millor. Amb l’objectiu de combatre·ho, recomana re·servar petits forats de temps: “Sortir a caminar, fer esport, ioga, qualsevol activitat que ens agradi… Fins i tot no fer res, si és el que nosaltres decidim”.
[ 2 ] Respiració conscient | En moments d’estrès, cal “connectar amb el cos” i, en concret, realitzar exercicis de respiració diafragmàtica durant tres minuts, “sentint com s’inflen l’abdomen i la caixa toràcica i, després, exhalant”. Segons Garcia, aquest exercici “és important”, perquè “canviem d’energia”.
[ 3 ] Alimentació | L’angoixa es pot traduir en gana emocional i afavorir sobretot el consum de productes poc saludables, com ara sucres refinats i processats: “Ens inflamen i afecten negativament el nostre sistema immune”. És per això que Garcia aconsella seguir una dieta rica en verdura, Omega·3, peix blau, llegums… I evitar picotejar constantment. També val la pena incorporar suplements com vitamines, zinc o probiòtics.
