Albert Güell va renunciar dimarts a l’acta de regidor a l’Ajuntament de Sobremunt i, per tant, també n’ha deixat de ser l’alcalde. En aquesta entrevista, un extracte de la de l’Angle obert d’EL 9 TV, passa revista als últims dos mandats.
Com se sent després de la renúncia?
Més alleujat, però tinc intenció de continuar donant suport a les meves companyes en tot el que necessitin.
Vostè havia dit ja d’entrada que com a màxim passaria dos mandats al consistori. Finalment no els ha acabat. Per què?
Crec en la limitació de mandats i en la necessitat de renovació dels càrrecs públics. Després de les eleccions del 2019 tenia un acord amb les companyes que em donava dret a renunciar a l’acta de regidor a partir de mig mandat. La covid ha alentit moltes coses, teníem projectes a mig fer i ho hem allargat, però em semblava interessant avançar el relleu perquè les persones que m’han de venir al darrere vagin adquirint experiència.
És només aquesta aclimatació o en realitat vostè també està cansat?
En primer lloc, per donar compliment al pacte, però sí que és veritat que estic esgotat després d’aquests set anys. Això no vol dir que no tingui forces per seguir, però soc una persona molt responsable, a vegades excessivament exigent, i em sembla que ja no puc donar tot el que tocaria.
Marxa desencantat?
De política fa molts anys que en faig, passa que no n’havia fet d’institucional. Penso que la municipal és la més noble, i cal continuar apostant perquè hi hagi candidatures als municipis. Els desenganys te’ls emportes de la d’altes esferes. Actualment és decebedora.
Els partits, a vostè, no li fan gota de gràcia.
Són el gran càncer de la política. L’adscripció acrítica de persones que en depenen econòmicament em desil·lusiona molt.
Que no s’hagi arribat a constituir la comarca del Lluçanès respon a aquesta lògica partidista?
Segurament sempre hi juga, però no crec que hagi estat el motiu principal.
Quin ha sigut?
Que hi va haver determinats alcaldes del Lluçanès que no volien que fos així.
És de les coses que li sap greu no haver arribat a materialitzar?
En el seu moment, i ara, em segueix sabent molt greu, perquè jo, com altres companys, quan vam entrar el primer mandat no vam subscriure cap pacte, les regles de joc les havien fixat els ajuntaments sortints. El nostre deure era donar compliment a l’acordat. També és veritat que la culpa rau bàsicament en el govern de llavors. Es van complir els supòsits de les bases de la consulta i és qui hauria d’haver tirar endavant el projecte de llei de creació de la comarca.
El Consorci del Lluçanès va a mig gas?
Té més potencial del que s’està explotant. En l’àmbit de residus, per exemple, cadascú fa la guerra pel seu compte, com a Osona. En serveis socials, les necessitats que tenen els micropobles rurals són molt semblants i serien una gran oportunitat per treballar mancomunadament amb més força.
Quin Ajuntament es va trobar quan van entrar el primer mandat?
Hem intentat no parlar gaire del que hi havia hagut durant els 16 anys anteriors. Era la manera de començar de nou i no fer llenya de l’arbre caigut, però precisament ens vam mobilitzar per canviar la dinàmica d’un Ajuntament que feia temps que estava en paràlisi i allunyat de la ciutadania. Les nostres prioritats van ser tornar a apropar-lo a les persones i, després, arreglar el desordre jurídic i administratiu.
Han implantat assemblees de veïns. Eren una obsessió d’Albert Güell o de tot el grup?
Obsessió no sé si seria la paraula, però sí que ens semblava que el ple és un òrgan llunyà, de manera que vam plantejar les assemblees. La proposta és de tots els Independents per Sobremunt i la intenció és donar-hi continuïtat.
Però no estan contents amb la participació…
Sí que venen persones i hi prenen part, però ens agradaria que hi fos gairebé tot el poble. Les decisions que en surten després s’eleven al ple i acaben tenint repercussió. Hi ha qui ens diu que ja en té prou que li enviem l’acta a casa, però una cosa és el rendiment de comptes i l’altra, la participació.
Què està satisfet d’haver aconseguit durant aquests dos mandats?
En municipis petits l’imprescindible és assegurar els serveis bàsics que contribueixen a evitar el despoblament. Hi hem posat la banya i, si no els hem concretat tots, estan encarrilats per aquest pròxim mig any. Hem millorat la xarxa d’aigua potable i hem delegat la gestió del servei a l’empresa pública del Consell Comarcal. Un altre projecte important ha estat el desplegament de la fibra òptica. Ara a Sobremunt totes les masies aïllades tenen la possibilitat de connectar-s’hi.
Amb el metge, però, hi han perdut.
I no perquè no ens hi haguem barallat. Amb l’excusa de racionalitzar el servei i adaptar-lo a les noves necessitats, que és com parla el govern quan suprimeix alguna cosa als micropobles, el metge o metgessa ha deixat de venir a Sobremunt. Pot semblar insignificant, però és un exemple de les decisions que alimenten el despoblament.
I quan llavors sent discursos d’entitats supramunicipals sobre equitat territorial, què pensa?
Hi ha casos que estan en regressió i d’altres en què s’estan fent bé les coses. L’Agenda Rural de Catalunya, per exemple, pot ser una gran eina, ha tingut molt bona acollida, però se li ha de donar compliment. Els processos participatius són perillosos: quan demanes a la gent que participi i després no fas cas de les conclusions del que han treballat i debatut, es genera una gran frustració i desafecció política.
A Sobremunt, ser independents també els ha posat les coses més difícils.
Els partits que estan al govern d’aquests ens apliquen la lògica dels colors, i són els que reparteixen diners als municipis perquè puguem portar a terme actuacions. És veritat que presentar-te com a independent et limita, però per altra banda guanyem llibertat a l’hora de fer i dir el que volem. Això no té preu.
El projecte de masoveria urbana que tenen a Sobremunt va en la línia de fixar gent al territori. L’últim cop que en vam parlar no hi havia inscrit cap habitatge. Ara sí?
Lamentablement som on érem. A Sobremunt els habitatges desocupats pertanyen a pocs propietaris que no viuen al municipi i que no han tingut interès de mobilitzar-los.
També han limitat els d’ús turístic.
No en reneguem, però volem que el nombre estigui regulat i sigui conseqüent amb les característiques del poble.
Hi ha alguna carpeta que tingués entre cella i cella i li hagi quedat pendent de tancar?
La qüestió dels residus, però la regidora que se n’ocupa la controla perfectament i tindrem millores a partir del gener. Moltes frustracions me les enduc en urbanisme. Hem de donar compliment a una llei que no té en compte la realitat dels municipis rurals, i els alcaldes i el tècnic municipal acabem donant o no donant llicències d’obres a contracor. L’habitatge és una altra pedra a la sabata. Sempre es pot fer més, però crec que hem remogut cel i terra i no tenim més marge que el que hem impulsat fins ara.
Què no ha pogut autoritzar que li hauria agradat?
Casos flagrants de cases de pagès que es volen arreglar coberts, o que s’ha de dividir l’habitatge perquè els fills i filles es volen independitzar. Això és nefast.
I per contra, alguna cosa a la qual hagin donat l’OK a contracor?
Sempre que hem pogut hem presentat totes les batalles possibles per no autoritzar el que no veiem clar. Darrerament ens hem oposat a la portada d’aigües del Ter al Lluçanès, i se’ns ha titllat d’antisistema, però ho fem pensant que en context d’emergència climàtica el que cal són activitats que gastin menys aigua. Es pretén que l’administració pública, amb diners de tothom, pagui la festa a segons quines empreses. Des del nostre punt de vista cal revertir-ho.
A la contraportada dels dilluns d’EL 9 NOU, el seu nom és dels més repetits quan es pregunta a la gent amb quin alcalde anirien a sopar. Què li diu aquesta dada?
Fantàstic. Sopant sempre és més fàcil dir la veritat i si conviden els altres, millor.
