El periodista Albert Om ha afirmat que “els cinc minuts de silenci després de l’atemptat d’ETA a Vic els hem allargat vint anys”. Així ho ha explicat durant l’estrena del documental de TV3 “ETA a la ciutat dels sants. Un atemptat al cor de Catalunya” aquest dilluns al Teatre l’Atlàntida de Vic. Amb les entrades esgotades des de fa dies, 1.000 persones entre guàrdies civils, familiars de les víctimes, bombers, polítics i veïns s’hi han donat cita.
El documental explica el que va passar la tarda del 29 de maig de 1991 a la caserna de la Guàrdia Civil i també com ho va viure i pair la ciutat. Dimecres TV3 emetrà el documental en hora de màxima audiència (21.50).
El periodista Albert Om ha assenyalat que “els cinc minuts de silenci després de l’atemptat d’ETA a Vic els hem allargat vint anys”. Tot i això, Om ha destacat que han trobat la ciutat “molt disposada a parlar-ne” perquè vint anys després “ja tocava”. El periodista osonenc ha explicat que de vegades “el silenci sembla el més còmode” però “en el fons, hi ha una incomoditat que hi va essent fins que se’n pot parlar en veu alta”.
Segons Om, es tracta d’un atemptat “simbòlicament molt difícil d’analitzar” perquè “uns suposats patriotes bascos atempten contra la Guàrdia Civil en una ciutat com Vic, considerada el cor de Catalunya”. Això, a banda d’atemorir la població, “la descol·loca”, i és per això que es va guardar “en el calaix de la memòria”. El periodista ha analitzat Vic com una ciutat “que viu de portes cap endins” tant amb allò bo com amb allò dolent; “tant amb els 500 milions d’euros que hi van tocar amb la loteria, com amb l’atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil”.
Om ha tingut un especial record pels mitjans locals que van ser els primers a arribar al lloc dels fets. En part, tot el material recollit i enregistrat per “El 9 Nou”, les imatges del fotògraf Pere Tordera, les gravacions de TVO o la retransmissió que en va fer Ràdio Vic, han ajudat a l’elaboració del documental.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que “entendre el que significa un atac irracional com el que es va viure a Vic l’any 1991, és una bona manera d’afrontar la memòria col·lectiva”. Mascarell ha assenyalat que “una comunitat que és capaç de digerir la pròpia memòria, és una comunitat que és capaç de mirar endavant amb més convicció”.
Narració en primera persona
A “ETA a la ciutat dels sants. Un atemptat al cor de Catalunya”, Albert Om utilitza els seus records personals per narrar els fets en primera persona. El 29 de maig del 1991, quan hi va haver l’atemptat que va causar la mort de nou persones, entre les quals hi havia cinc menors d’edat, Om era el subdirector del diari “El 9 Nou”, que tenia la redacció a 150 metres de la caserna. Va ser un dels primers periodistes que van arribar a la caserna, instants després de l’explosió.
El documental explica el que va passar la tarda del 29 de maig de 1991 a la caserna de la Guàrdia Civil, els funerals per les nou víctimes que hi van perdre la vida, la desarticulació del comando Barcelona d’ETA i també com ho va viure i pair la ciutat. Entre els testimonis, hi ha el del guàrdia civil José Gálvez Barragan que apareix en una fotografia “icona” de l’atemptat on se’l veu traient a coll de la caserna la filla d’un altre guàrdia civil.
Entre d’altres, també hi intervenen l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, l’exvicepresident del govern espanyol, Narcís Serra, l’exlehendakari José Antonio Ardanza, l’exalcalde de Vic, Pere Girbau i l’actual alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal. A més, també hi tenen veu Francisco Sánchez Solís, màxima autoritat de la caserna el 1991; Anna Chincoa, els pares de la qual van morir en l’atemptat, i els periodistes Antoni Batista, Martxelo Otamendi i Bru Rovira.
De les 63 hores de gravació, el documental elaborat per la productora “Dies Tontos” pel programa “Sense Ficció” de TV3 en recull 58 minuts.
Tot i que oficialment els 20 anys de l’atemptat no es compliran fins el proper 29 de maig, se n’ha avançat l’emissió per no coincidir amb el període d’eleccions municipals.
