Albert Prado (Junts) viu el segon mandat com a alcalde de Tavertet, amb previsió que n’hi hagi un tercer si els electors tornen a fer confiança al seu grup. Ha estat un dels últims convidats a l’Angle Obert d’EL 9 TV.
Venir a la televisió no li agrada gaire. L’hem de perseguir. Per què?
Soc més de caminar pel poble, però celebro que es doni veu als pobles petits.
Es tornarà a presentar el 2027?
Tenim projectes importants a mig fer que ens agradaria consolidar. Si la gent ens fa confiança, la intenció és continuar, però ho estem acabant de decidir tot l’equip.
Parla de l’edifici de la Rectoria, que van comprar al Bisbat de Vic per…
160.000 i tants euros.
Què hi faran?
Quan vam saber que es venia, l’Ajuntament no podia deixar passar l’oportunitat. És l’edifici més emblemàtic del poble. I trenco una llança a favor del Bisbat: parlant-ne, vam arribar a un acord satisfactori per a totes dues parts. A la planta baixa recuperarem el museu que ja hi havia hagut, amb més qualitat i rigor. El del Ter ens ajudarà a classificar i documentar les peces, i també hi ubicarem el punt d’informació.
Un museu de?
Ens agradaria posar-li Museu del Collsacabra. Ens sentim molt identificats amb el territori i el projecte compartit, però ho hem de consultar als altres alcaldes.
Què hi haurà exposat?
Eines específiques, intentant anar més enllà de les que es poden trobar en cases de pagès o en un mercat del trasto vell, documents i peces que no vull avançar però que sorprendran.
Si continuem pujant plantes de l’edifici, què preveuen a la primera?
Hi traslladarem l’Ajuntament. On és ara es va fer amb molt bona voluntat, però les actuals oficines no compleixen la normativa d’accessibilitat. I a sobre, a la planta de dalt de tot, voldríem fer-hi un espai de coworking per teletreballar i una sala destinada a entitats.
Entenem que per fases? El pressupost de Tavertet és ajustat.
No arriba als 400.000 euros anuals, però soc aquí per parlar d’il·lusions, no de pegues. La primera fase de les obres la tirarem endavant amb el PUOSC. Ens permetrà arreglar la teulada i consolidar les plantes. La idea és començar al febrer. Després haurem de buscar més finançament a la Diputació i la Generalitat. És un edifici patrimonial. Estic convençut que ens en sortirem.
I on hi ha l’Ajuntament actualment, què hi preveuen?
Dos o tres pisos de lloguer assequible per a persones que vulguin viure i treballar a Tavertet. En sectors com el turisme, la construcció i la ramaderia ens falta personal, però els preus del lloguer també són un problema aquí, no només a l’àrea metropolitana de Barcelona i les ciutats grans. Si algú s’ha de desplaçar des d’un altre municipi, ens diu que no. Li surt més a compte quedar-se a Roda. Tavertet és molt maco; per mi, el poble més preciós del món, però tenim els serveis que tenim.
Les antigues escoles han estat un pas endavant en equipaments. Tant com esperaven?
Fins i tot més èxit del que ens havíem imaginat. La gent s’hi troba, xerra i participa en activitats, incloses projeccions de cinema. Des de la Regidoria de Cultura hi ha hagut un impuls molt fort de propostes aquest mandat, i cada vegada tenim més demanda. Al principi, vuit veïns ens van demanar un espai de trobada. Si entre setmana a Tavertet hi viuen 42 persones, 8 representa un percentatge molt alt. Hem recuperat un edifici que abans estava tancat i l’hem dotat d’activitat.
Espais així també ajuden a crear sentiment de pertinença.
Era la llavor que volíem plantar. Ara cal que la gent que hi coincideix en diferents activitats comparteixi més coses, però tampoc podem forçar-ho. L’espai ha quedat molt bé, té un equip audiovisual d’última generació i estem satisfets de l’èxit dels actes.
Els tres ajuntaments del Collsacabra van ser pioners a regular el turisme. Del dispositiu de Setmana Santa ja en porten unes quantes edicions. Se n’han sortit millor del que esperaven?
Diria que sí. Després de la pandèmia, l’arribada sobtada de visitants ens va angoixar. Els tres alcaldes vam actuar ràpidament. Tot i els poquíssims recursos, vam ser un exemple de regulació del trànsit. Altres territoris ens han trucat per replicar-ho. Avui dia tenim pantalles LED que informen els visitants sobre si podran arribar a Tavertet o Rupit, aparcar-hi i dinar. Quan una zona està saturada, els redirigim cap a altres punts.
Se senten encara sols en això?
Hem guanyat suport i rebem felicitacions, però ens falta finançament. Som els germans petits. Des de les grans ciutats no es pensa que gestionem un territori que també gaudeixen els seus habitants quan se’n van de Barcelona.
El boom turístic postpandèmia es manté?
Aquest estiu hi ha hagut menys gent que altres anys. Les onades de calor desincentiven el senderisme, i també hi influeix la situació econòmica: les famílies tenen sous ajustats, el cost de la vida ha pujat i es vigilen més les despeses.
El Morro de l’Abella continua estant tan de moda?
Estem molt més tranquils. Va ser un pic d’afluència que va tensionar els veïns, l’Ajuntament i la propietat, que és privada. Vam intentar posar-hi ordre dins de les nostres possibilitats i la veritat és que les visites han baixat molt. Ara hi tenim informadors ambientals només en períodes concrets: els paguem amb impostos municipals i el pressupost és limitat.
La C-153 s’ha reasfaltat els últims mesos. Sobre la variant de Roda, quina posició té, l’alcalde de Tavertet?
És complicat. M’han dit que un percentatge molt elevat del trànsit és gent de Roda mateix, i també hi ha vehicles pesants que travessen el nucli. Primer de tot, s’hauria d’oferir bones alternatives en transport públic. D’això tothom en parla molt, però ara per ara el servei no està a l’altura del territori. Després, donaria suport a la decisió dels veïns, sempre que disposessin de tota la informació sobre els pros i els contres. També cal saber quant costaria la variant i si hi hauria finançament. Si es promet i després no podem executar-la, decebrem la gent encara més.
Què vol dir amb això de “decebre encara més”?
Em refereixo a la mala política: enganyar, jugar amb la informació i no fer les coses pel bé comú.
Passa?
És un mal de la política d’avui. Als ajuntaments menys que a altres nivells. S’intenta treballar pel bé comú, però a vegades no s’escolta prou les persones.
S’ha desencantat?
Jo no soc polític.
Sí que ho és.
En l’àmbit municipal, com a servidor públic. Tinc clar que avui formo part de l’Ajuntament i que un dia no, però que continuaré sent un veí del poble i algú altre n’assumirà la gestió. A Tavertet cap de nosaltres vivim d’això. Ho agraeixo. Tenim la subsistència coberta per altres bandes i podem centrar-nos al 100% en el que ens demana la gent.
Com a conseller comarcal de Turisme, quan va saber que Sant Pere de Casserres estava en situació crítica?
Fa anys que demanem suport econòmic per al monestir. És un bé cultural d’interès nacional i un patrimoni excepcional en mans d’un consell comarcal. Hem picat molta pedra. El Consell d’Alcaldes va ser un crit d’auxili. Ens havíem reunit amb diverses àrees de la Generalitat i la Diputació sense arribar a cap acord i, alhora, no podíem mantenir oberta una infraestructura que cobra entrada sense garantir la seguretat i la qualitat de la visita.
La Generalitat hi aportarà 100.000 euros anuals, i la gestió serà compartida amb la Diputació. Què vol dir això? Què canviarà?
Ho sabrem quan rebem els diners. De moment no ha passat.
En dubta?
Després de tres anys i escaig, fins que no ho vegi no vull generar expectatives. Estic esgotat. El potencial de Sant Pere de Casserres és bestial, però necessitem finançament.
