Entendre una factura de la llum o fer tràmits amb la companyia elèctrica pot ser un maldecap per a qualsevol ciutadà. Transposat a l’administració més propera a la gent, els ajuntaments tampoc ho tenen fàcil a l’hora d’impulsar la transició energètica, ja que hi ha traves per part de comercialitzadores i distribuïdores, dificultats tècniques, urbanístiques, administratives… i tot un cúmul de terminis que s’acaben eternitzant. Enmig d’aquest galimaties, els consistoris d’Osona coincideixen en una mateixa idea: l’Agència Local de l’Energia (ALEO), sota paraigua del Consell Comarcal, aplana molt el camí i s’ha convertit en una eina de suport imprescindible.
Per fer-ho al revés, però, i reconèixer l’esforç dels municipis, aquest dimecres era l’ALEO qui va lliurar a Tona uns premis que tenen voluntat de continuïtat i que destaquen el valor de fer els deures en eficiència i transició energètica.
Alpens va ser el primer a recollir-ne un, en concret, per les instal·lacions fotovoltaiques a les teulades de la Fàbrica Vella i la SATI.
La primera va entrar en servei pel març i abasteix tres equipaments municipals i 55 famílies, mentre que la de la SATI està acabada però pendent de connectar.
“És tot molt complicat. No només engegar, sinó afrontar els problemes que venen després”, explicava l’alcalde, Toni Prat. Per això agraïa el suport de l’ALEO, la Diputació de Barcelona i la comunitat energètica local, “un grapat de persones que s’hi han esforçat molt”.
Quan s’activi la instal·lació de la SATI, l’energia generada servirà per a la formatgeria i l’empresa de melmelada que hi ha a les mateixes instal·lacions, la cooperativa i, “si ens en queda per repartir, ens agradaria molt compartir-la amb Sant Agustí, que està a menys de cinc quilòmetres”.
Santa Eulàlia de Riuprimer va aconseguir el premi al poble de menys de 2.000 habitants que més ha reduït el consum energètic el 2024, una baixada del 25% respecte al 2023 (la mitjana comarcal és del 6%).
L’Ajuntament ha instal·lat plaques solars a llocs com la llar d’infants, el centre cultural o la pista, a més a més del canvi de tot l’enllumenat a LED.
En recollir el guardó, l’alcalde, Txevi Rovira, posava el focus en el futur: “Com ja deia el Capità Enciam, els petits canvis són poderosos, i des dels municipis petits també podem fer la transició energètica. El més important és sensibilitzar la població, sobretot les noves generacions”.
El tercer reconeixement, al municipi de més de 2.000 habitants amb major millora de l’eficiència, se’l va emportar Centelles.
Josep Paré repassava el camí: “Ara tenim l’empenta del programa Renovables 2030 de la Diputació, però ja el 2015-2019, en un context de reducció de la despesa pública, Centelles va dedicar les inversions a coses que la gent no veia. No és el mateix arreglar una plaça que posar plaques en una teulada”.
Recordava que el municipi compta amb el primer parc solar fotovoltaic públic de la província –en terrenys que es van desafectar de la MAT–, o que també s’ha apostat per geotèrmia en la rehabilitació del Palau dels Comtes.
L’acte va servir per fer balanç, així mateix, de la feina de l’ALEO. Amb dades com que, tot i prestar més serveis, entre els ajuntaments s’ha reduït un 31% la despesa energètica l’any 2024.
També que comptant subvencions, reclamacions i millores d’optimització s’ha mobilitzat 32 milions d’euros, o que ha anat a parar a Osona i el Lluçanès una quart part del finançament del Renovables 2030 de la Diputació.
“Els ajuntaments portem molts anys picant pedra. Costa molt, però després es demostra que cada euro invertit en transició energètica es multiplica per tres, quatre o cinc”, apuntava Gil Salvans, el coordinador de l’ALEO.
Ell mateix va advertir que el context actual pot alentir el ritme, ja que els mesos que venen baixaran tant el gas com l’electricitat, de manera que es tardarà més a amortitzar inversions. Tot i això, “no frenarem. La nostra és una mirada a llarg termini”, sentenciava en el moment de tancar l’acte Marçal Ortuño, el president del Consell Comarcal.
