Ni Osona ni el Ripollès formen part de la llista de comarques catalanes on històricament hi ha hagut més incendis forestals. Tot i això, l’estiu d’aquest 2021 arrenca amb el bosc i la vegetació arbustiva força seca a causa d’un hivern i una primavera de poques precipitacions. És per aquest motiu que la Generalitat i les diputacions demanen seny i sentit comú a la ciutadania, i més després que el juny pugui induir a relaxar-se perquè les últimes setmanes sí que ha plogut.
David Montserrat, tècnic del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals del Departament d’Acció Climàtica, explica que a la meitat sud d’Osona, “a les cotes baixes del Montseny o la zona del Congost, detectem que els alzinars estan pitjor de l’habitual”. El motiu és que durant la primavera i l’hivern han consumit les reserves d’aigua del 2019 i el 2020, excepcionalment humits, i ara comencen a trobar-se en situació d’estrès hídric: “Això no vol dir que hagi de passar una desgràcia, les característiques d’Osona normalment no van associades a grans incendis, però sí que hem de ser prudents”. En aquest mateix sentit, el bomber Santi Lleonart, cap de la Regió d’Emergències Centre, apunta que “les darreres pluges ens hauran permès guanyar uns dies de coll i frenar temporalment una tendència força dolenta. Creiem que fins a la primera setmana de juliol com a molt ens trobarem incendis de baixa o mitja intensitat”.
A partir d’aleshores és difícil fer prediccions, però els models amb què treballa el Servei de Prevenció d’Incendis semblen indicar que aquest estiu serà molt normal tant en temperatura com en precipitacions. “Els dies amb més risc són els que fa molta calor i vent i tenim humitats relatives baixes”, detalla Montserrat. A banda de la meteorologia, el que es té en compte a l’hora d’elaborar els mapes és l’estat de la vegetació, que inclou tant els arbres com els arbustos, ara mateix encara més secs perquè tenen arrels menys profundes i acumulen menys reserves d’aigua.
La situació al Ripollès és de les més confortables de Catalunya: “Els incendis no deixen de ser accidents, però no creiem que hi hagi problemes. Més aviat crema a l’hivern, quan les pastures estan seques i no hi ha neu, que a l’estiu”. I és que, de fet, el gradient geogràfic és clau per entendre que com més al sud i més a l’oest de Catalunya més augmenta el risc d’incendi, com posen de manifest les diferències que hi ha hagut històricament entre Osona i el Bages.
La principal consigna per evitar ensurts és aplicar el seny i el sentit comú, respectar les prohibicions que marca l’administració i, tal com recorda Lleopart, “informar-se bé abans de fer qualsevol activitat al medi natural”. Segons dades de la Generalitat, vuit de cada deu incendis a Catalunya tenen origen humà; la majoria de vegades, negligències o descuits.
