Per què creu que ara fa dos anys els ribetans van desfer l’empat tècnic que el 2019 hi va haver entre ERC i la CUP a favor vostre?
Portàvem una dinàmica bastant positiva i la gent estava contenta amb la feina que havíem fet en l’anterior mandat. Tenim un projecte amb estratègia a llarg termini, i per això ens van adreçar el seu vot.
Tot i això, el resultat no va servir per discutir l’alcaldia a Junts…
Crec que ens va venir de pocs vots la diferència per tombar la majoria. Va ser una llàstima, però també un avís que estem allà, i que seguim fent les coses ben fetes. Si comptem el nombre total de votants, hi va haver més gent que va fer confiança a l’oposició que no pas a l’equip de govern, i això també s’ha de tenir en compte.
Creu que les esquerres tenen força al municipi com per poder superar Junts?
N’estem convençuts. Històricament, Ribes ha sigut un municipi on Convergència primer i Junts més tard han tingut molta tirada, però també és veritat que últimament hi ha un descontentament visible. La gent ens ho transmet d’aquesta manera quan ens passegem pel carrer. Hi ha una tendència cap a les esquerres o com a mínim cap a l’actual oposició.
En cas que ho aconseguissin hi hauria entesa CUP-ERC?
Tot seria parlar-ne, però en aquest últim mandat tenim força línies en comú, una estratègia similar en la manera de fer, i poca afinitat amb l’equip de govern actual. Per tant, podria haver-hi entesa. Però caldria posar en comú els projectes.
Té raó Joaquim Roqué (ERC) quan demana la dimissió de Mònica Sanjaume (Junts)?
No és una opinió personal seva, sinó la que li ha arribat del carrer, i que a mi també m’han transmès. La gent vol que demanem la dimissió no només pel que va passar en la comissió jurídica assessora, sinó per una tendència de fer les coses d’una manera que no agrada a molta gent. I en això hi podem coincidir.
Li fa por que Aliança Catalana es presenti d’aquí a dos anys a Ribes?
Em fa por que es presenti a qualsevol municipi. El seu discurs genera conflicte i odi, en una comarca com el Ripollès que és segura, tranquil·la, d’acollida. No hi veig el problema com per haver de buscar solucions tan radicals i menys al nostre municipi. Però soc realista, vaig veure els resultats que van treure a Ribes a les eleccions catalanes, on van ser la segona força, i per tant si es presenten haurem de combatre’ls amb arguments per convèncer la ciutadania que no són la millor opció pel municipi.
Mentre una part del país vol acollir immigrants, una de ben significativa vota partits que volen just el contrari. Estem en un moment clau de la nostra història?
És un patró que es va repetint en el decurs de la història, tant el de la immigració com el de l’estrangeria, i sempre s’ha utilitzat des del populisme per crear odi i articular un discurs que consisteix a afirmar que els que venen de fora són els dolents i els que estem aquí els bons. Cal tenir clara una estratègia per afrontar aquesta realitat, i no caure en el parany i la trampa de relacionar violència i inseguretat a la immigració. De fet, quan tenen diners els veiem d’una manera i quan no en tenen, d’una altra.
Fa uns mesos un ribetà va haver d’acampar al carrer per reclamar poder fer ús de casa seva. No creu que l’habitatge i les polítiques que l’envolten estan cada cop més d’esquena a la gent?
A Ribes necessiten que algú les entomi d’una vegada. Fa temps que ens queixem. Tenim molts habitatges buits que es poden rehabilitar i un topall per ús turístic que s’hauria de parar. A partir d’aquí cal saber quants habitatges tenim, quants poden anar a lloguer social o d’emergència, i en quants d’altres es pot afavorir la rehabilitació des del mateix Ajuntament. Calen polítiques per revertir la situació d’un poble cada vegada més turístic, amb preus més alts, i menys accés a l’habitatge. Som molt crítics perquè en els últims mandats no s’ha fet res en aquest aspecte, i a més l’alcaldessa ha dit que no s’hipotecarà per fer nou habitatge, que és el que nosaltres faríem.
Sembla que Ribes està guanyant habitants de nou. A què creu que es deu?
Hi ha dos factors. El primer és la gent que ve de zones metropolitanes i d’arreu de Catalunya, que tenen possibilitat de teletreballar i que poden anar un parell de dies a la ciutat, tenint en compte que Ribes és un lloc idíl·lic on poder viure i formar una família. I el segon, també venen immigrants, perquè en tant que poble turístic hi ha feines que majoritàriament ocupen persones migrades, com ara a hotels, restaurants o residències.
Està preparat el municipi per aquest creixement demogràfic?
En tant que extensió de territori habitable, no. Queda molt poc espai per edificar. Ara bé, si parlem d’edificis buits, encara hi ha marge, perquè ens consta que n’hi ha un 30% per rehabilitar.
I pel que fa a cultura i altres aspectes socials?
Crec que sí. Malgrat que l’equip de govern predica que cal fidelitzar el turisme, nosaltres veiem que hi ha molts mesos en què no existeixen gaires opcions culturals i socials. Hauríem de canviar l’enfocament, i prioritzar la gent que estem aquí 365 dies a l’any.
Una variant per treure l’N-260 del carrer Sant Quintí suposaria un impacte paisatgístic i ecològic, però mantenir els cotxes dins del poble genera contaminació i problemes de mobilitat. Què li agradaria que passés si mai es torna a invertir en infraestructures?
Com a ecologista no em semblaria bé l’impacte ambiental que suposaria el túnel de Toses. Per contra, ens serviria per guanyar un espai, que per les característiques orogràfiques del municipi fa que els cotxes aparquin a la Nacional i hi dificulten el pas. No ens hem definit mai amb un posicionament ferm, però personalment em decanto més per la preservació mediambiental que no pas per l’ordenació urbanística d’aquest carrer. El meu vessant ecologista em guanya en aquest aspecte.
En tant que vicepresident tercer del Consell Comarcal i responsable de transició ecològica, com veu que tots els pobles portin dècades discutint per les escombraries i el seu preu, però mai ningú que posi sobre la taula un projecte de recollida i triatge per ser més autosuficients en aquest àmbit?
Al Consell vam fer una anàlisi basada en la planta de triatge d’Osona, però la inversió era massa elevada pel que ens podem permetre ara com ara. El cost dels residus ja és prou elevat, tot i que seria una opció pràctica pel ciutadà. Hi ha una normativa que ens obliga a reciclar el 55% del que llencem. Per això vam decidir implantar els contenidors intel·ligents. A Ribes els resultats estan resultant positius, i aviat ho tindrem a tota la comarca.
Li vindria de gust tornar-se a presentar el 2027, en cas que la normativa de la CUP li ho permetés?
Són converses que encara no hem tingut, i de fet tenim altra feina ara mateix. Però m’agradaria que hi hagués molts pretendents per encapçalar la llista, que veiessin que la CUP és forta.
Existeix aquest relleu?
Pot existir. Parlo amb gent contenta amb la feina que fem i que ens donen suport. Però estem lluny d’aquest moment.
L’ha decebut gaire la CUP nacional en els últims anys?
Des de fa un any formo part del secretariat de les comarques gironines de la CUP. Vam fer un punt i seguit de què volíem que fos la nostra formació. Hi tinc tracte pràcticament diari, i no només no m’ha decebut sinó que hem fet un gir per ser més positius, constructius, buscant consens i no posar bastons a les rodes. Per tant, m’hi sento totalment representat, i m’agradaria que tota la CUP anés cap a aquesta banda.
