Alice Maillet va anar a viure a Dubai amb només 7 anys. Després d’acabar els estudis, però, es reestablia a Moià i actualment treballa a l’aeroport del Prat. Manté els pares als Emirats Àrabs, i amics per tot el món.
Mare de Moià, pare francès, criada a Dubai, i ara treballant i vivint a Catalunya de nou. Com ha sigut aquest periple?
Els meus pares es van conèixer als Estats Units i van venir a viure a Moià. Uns quants anys més tard, el meu pare es va quedar sense feina i en va trobar una que implicava viure a Dubai. Al principi era provisional, però amb la meva mare i les meves dues germanes també ens hi vam establir quan jo tenia 7 anys. I així fins que vaig acabar els estudis, als 18.
Com és la vida a Dubai? Els estereotips de societat excèntrica i amb excés de diners són reals?
Els puc arribar a entendre, perquè alguns són veritat. També és cert que hi ha una gran comunitat d’expatriats que no ens ajuntem massa amb la gent local. Sí que com a país musulmà hi ha normes que has de seguir. Quan vam arribar eren bastant més estrictes que ara. A mi em va xocar molt veure tantes dones completament tapades de negre, o estar rodejada de mesquites amb cants cada unes quantes hores.
Quina relació ha tingut amb Moià i la cultura catalana durant tot aquest temps fora?
Cada estiu passàvem dos mesos aquí i intentàvem tornar per Setmana Santa o per Nadal, però a vegades no acabava d’entendre d’on venia ni quina era la meva identitat. Amb els amics parlava en anglès; amb la mare, en català, i amb el pare, en francès. Això em descol·locava una mica. Tornar a viure a Catalunya m’ha ajudat a sentir-me ben catalana.
Ha experimentat xocs culturals en aquesta tornada a Moià?
No tants com quan vaig anar a Dubai, però vaig haver de posar-me al dia en l’ideari català, per exemple amb sèries com Merlí, Polseres vermelles o Plats bruts, que no n’havia sentit mai a parlar. També en moltes bromes o mems que no coneixia, i que al principi em costaven d’entendre. Pel que fa a l’idioma, encara em costa parlar castellà. És el que menys he parlat al llarg de la vida de tots els que sé.
Ara viu aquí i treballa de controladora aèria a l’aeroport del Prat. Com hi ha arribat?
A Dubai no hi ha massa opcions universitàries. Et diria que un 99% dels que som de fora tornem al nostre país quan fem els 18 anys. Vaig començar Enginyeria Aeronàutica a Holanda, però no em va agradar. Com que el meu pare és pilot i havia sigut instructor a l’aeroport de Sabadell, vaig fer el curs de pilot allà, després el de control, i no fa gaire m’incorporava a l’aeroport de Barcelona.
Han de gestionar moments de tensió, o en ser un mitjà de transport i uns circuits tan sensibles tot està molt controlat?
Cada dia hi ha un moment tens, i ho dic sense exagerar. Pot arribar un avió en emergència, un passatger que es troba malament i ha demanat una ambulància, o un avió en moviment que xoca contra un ocell. Entre aterratges i sortides parlem d’entre 80 i 90 moviments l’hora. Nosaltres podem treballar un màxim de dues seguides. Després n’hem de fer mitja de descans.
Amb una vida amb tantes voltes, es veu aquí per sempre?
Sí. Espero que la feina que tinc em duri tota la vida. A Catalunya tenim l’aeroport de Barcelona, però també el de Girona o el de Reus, que no em desagradarien.
{{ comment.text }}