En els primers 10 mesos del 2021, els Mossos d’Esquadra han comissat a Osona un total de 19.677 plantes de marihuana a través de 12 operacions. Set d’elles s’han realitzat en espais interiors –principalment naus en desús–, però el volum més gran de la potencial droga s’ha detectat en les cinc actuacions a l’exterior: al mig del bosc s’han arribat a tallar 13.112 plantes, i la gran majoria s’han localitzat a l’Espai Natural Guilleries-Savassona. També s’han fet troballes en punts de Rupit o Tavertet. Aquestes xifres fan evident l’aposta dels traficants per muntar plantacions en zones boscoses. En el cas de les Guilleries i el Montseny, a més, els jardiners disposen d’abundant aigua a l’abast per muntar les infraestructures de reg.
El desmantellament de cultius de marihuana ascendeix fins als 25.000 exemplars sumant les 5.335 plantes que es van trobar en un camp a Pardines, al Ripollès, i es multiplica si l’àmbit d’actuació s’amplia al Montseny: a Viladrau se’n van trobar més de 400 a finals d’estiu, i en punts com l’entorn forestal d’Arbúcies s’han comissat unes 20.000 plantes en els últims tres mesos. De fet, l’alcalde d’aquest municipi de la Selva, Pere Garriga, va admetre a l’ACN que la situació geogràfica i l’orografia dels seus boscos “és un caramel per als traficants”. Amb aquesta sentència hi coincideix de ple l’alcalde de Vilanova de Sau i president de l’Espai Natural Guilleries-Savassona, Joan Riera. Des del territori, “en detectem constantment al mig del bosc, per exemple quan sortim a caçar”, i a través de l’observació “veiem gent estranya i matrícules sospitoses que apareixen pel poble”. Riera és crític amb l’actuació de la policia i apunta que “estic fart de dir on són, no et fan cas i quan venen al cap d’un temps els delinqüents ja han marxat”. Al poble veí, Sant Sadurní d’Osormort, la informació ciutadana ha servit en els últims mesos per detectar plantacions al mig del bosc i desmantellar-les. “Tenim la sensació que els Mossos hi estan a sobre, i quan algú els ha avisat, resulta que ja feien seguiment d’aquell punt”, comenta l’alcalde, Enric Riera.
El cap dels Mossos d’Esquadra a Osona, l’inspector Joan Salamaña, explica que el degoteig de plantacions trobades aquest any a la zona de les Guilleries “no vol dir que tots els traficants hagin vingut a plantar aquí”, sinó que respon a una estratègia d’un únic grup delinqüencial. Els jardiners creen diversos horts repartits per tota una zona, “i es van movent per cuidar els cultius de marihuana”. De fet, en les diverses operacions realitzades en aquest espai natural de la comarca d’Osona “les plantacions són gairebé idèntiques”, fins i tot amb les mateixes tendes de campanya perquè hi puguin passar la nit els cuidadors “o la mateixa aigua embotellada comprada a un mateix establiment”.
La diversificació del cultiu, però, respon a dos grans objectius: d’una banda, perquè no poden tenir un camp de grans dimensions al mig del bosc, “i per això fan una plantació de 400 aquí, una de 1.000 allà, etc.”, diu Salamaña, reduint també el risc de ser detectats. De l’altra, perquè “si intervenim una plantació, en trobes una però els queden les altres per continuar produint”. Entre d’altres eines, els Mossos utilitzen mitjans aeris per detectar possibles zones de cultiu de marihuana “o vigilar punts on se n’hi havia plantat en anys anteriors”. Tot i així, la informació que arriba per part de ciutadans que fan activitats al medi natural –com pot ser la caça o l’esport– acaba sent un dels grans fils per estirar.
Això, però, també comporta riscos, perquè tal com comenta l’alcaldessa de Viladrau, Noemi Bastias, tothom pot acabar al mig d’una plantació “tot passejant pel bosc” i posar-se en risc “sense saber-ho”. Salamaña també fa evident que la protecció de la ciutadania és una de les grans preocupacions dels Mossos d’Esquadra: “La gent no pot tenir por d’anar a espais naturals a fer activitats d’esport i d’oci”, comenta. Tot i l’augment de les actituds violentes per defensar les plantacions de marihuana que s’han registrat en altres punts de Catalunya –fins i tot amb episodis de sistema de tiroteig automàtic a l’accedir als terrenys cultivats–, en les operacions fetes a Osona “no hem trobat aquest tipus de paranys”, i quan s’hi ha enganxat alguna persona “es tracta de mà d’obra que cuida les plantacions”, el que es coneix popularment com a jardiners.
Aquest fet fa evident que les plantacions comporten “altres tipus de criminalitat associada més enllà de la marihuana”. Un dels exemples d’aquesta situació es va poder comprovar en la desarticulació el juliol passat d’una xarxa que es dedicava a explotar ciutadans xinesos obligant-los a vigilar plantacions clandestines de marihuana. Una de les naus industrials de l’entramat es trobava a Centelles i es va poder alliberar una persona. Salamaña apunta que en les diverses operacions que s’han realitzat a la comarca d’Osona “ens hem trobat de tot”, des de ciutadans espanyols fins a africans o de l’Europa de l’Est. En aquesta espiral de delinqüència creixent, l’Àrea Bàsica Policial d’Osona “no és experta en xarxes criminals”, però en les últimes setmanes sí que s’han pogut escoltar veus procedents de la Divisió d’Investigació Criminal alertant que en els últims anys al voltant del cultiu de la marihuana s’hi han aplegat altres activitats il·lícites com l’explotació de persones, el tràfic i ús d’armes de foc o les baralles entre bandes. El cas dels quatre agents de la Policia Local de Llinars del Vallès presumptament vinculats amb el tràfic de marihuana va permetre veure un dels tentacles més temuts de la delinqüència: la corrupció de les institucions públiques.
En el que portem de 2021, a la comarca d’Osona s’han pogut detenir 15 persones, i com a mínim tres d’elles ja han ingressat a presó. Al Ripollès, en l’operació a Pardines que va permetre eliminar més de 5.000 plantes també es van fer quatre detencions. Sobre el possible enduriment de les penes per plantar grans quantitats de marihuana, “nosaltres treballem amb els mitjans que ens donen i amb la legislació vigent”, diu l’inspector Salamaña, fent evident que el debat “és molt complex”.
