Almenys vuit osonencs i ripollesos van morir en camps de concentració francesos

Joan Oliver, Pere Quart, ho va plasmar en el poema Corrandes d’exili, musicat posteriorment per cantautors com Lluís Llach: “Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament, sense dir re. / Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena”. Recordava el dur trajecte que van fer prop de mig milió de republicans camí de l’exili cap a França després de la seva derrota durant la Guerra Civil espanyola entre el gener i el febrer de 1939, un camí que havia resseguit el mateix autor. Moltes d’aquestes persones, 100.000 de les quals van passar per Coll d’Ares, van anar a parar posteriorment en camps d’internament francesos. Ara el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, una institució que vetlla per la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica, ha publicat una llista amb 1.685 exiliats republicans que van morir entre el 1939 i el 1940 en camps de concentració. Entre les víctimes n’hi consten almenys vuit amb origen o residència a Osona i el Ripollès, encara que de moltes se’n desconeix la procedència. En travessar les fronteres, les autoritats franceses van enviar els refugiats a diversos punts com Argelers, Sant Cebrià o el Barcarès en una primera fase, i posteriorment a altres camps com Vernet, Sètfonts, Bram o Agde. Hi va haver una gran mortalitat a causa del fred, la debilitat dels ferits i la mala previsió del govern francès. La gran majoria dels que es coneix l’origen eren catalans, un 42,3%, seguits d’aragonesos (11%), andalusos (10,1%), valencians (6,5%) i madrilenys (6,5%). Dels sis osonencs dels quals es disposa de dades, quatre estaven vinculats a Vic i un a Tavèrnoles. Dels ripollesos, un tenia residència a Campdevànol i l’altre a Camprodon. La majoria van morir a l’antic Hospital Militar de Perpinyà i tenien entre 18 i 33 anys. A la llista també hi consta que 78 van morir al camp d’internament que hi havia a Prats de Molló, el primer que trobaven en travessar la frontera per Coll d’Ares. La recerca que han fet des del Memorial Democràtic aporta també els llocs d’enterrament per a una possible dignificació dels espais, ja que les inhumacions es van fer en fosses de cementiris municipals i recintes habilitats als mateixos camps. L’estudi parteix d’una llista publicada pel Ministeri d’Assumptes Exteriors del març de 1940 i d’una altra que va publicar La Vanguardia i altres mitjans francesos. En l’estudi també es volen detectar errors de transcripció, per la qual cosa en algunes de les víctimes d’Osona i el Ripollès hi apareixen dues versions dels cognoms.Un trist final, lluny de casa de persones moltes de les quals, com en les Corrandes d’exili, “abans de passar la ratlla [la frontera] m’ajec i beso la terra”. Ara se les recorda perquè el seu fatal desenllaç no quedi en l’oblit.

Almenys vuit osonencs i ripollesos van morir en camps de concentració francesos

L’índex de recollida selectiva a Torelló ronda el 80% després de mig any de contenidors xipats

Posen caixes niu a Vic i Roda de Ter per a la protecció de la gralla

EL 9 NOU entrega a Sònia Costa el premi del 44è Concurs de Portades

Agermanament dels Pastorets de Sant Quirze, Berga i Molins de Rei

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Sílvia Orriols amenaça amb una qüestió de confiança si avui no li aproven el pressupost