Joan Oliver, Pere Quart, ho va plasmar en el poema Corrandes d’exili, musicat posteriorment per cantautors com Lluís Llach: “Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament, sense dir re. / Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena”. Recordava el dur trajecte que van fer prop de mig milió de republicans camí de l’exili cap a França després de la seva derrota durant la Guerra Civil espanyola entre el gener i el febrer de 1939, un camí que havia resseguit el mateix autor. Moltes d’aquestes persones, 100.000 de les quals van passar per Coll d’Ares, van anar a parar posteriorment en camps d’internament francesos.
Ara el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, una institució que vetlla per la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica, ha publicat una llista amb 1.685 exiliats republicans que van morir entre el 1939 i el 1940 en camps de concentració. Entre les víctimes n’hi consten almenys vuit amb origen o residència a Osona i el Ripollès, encara que de moltes se’n desconeix la procedència. En travessar les fronteres, les autoritats franceses van enviar els refugiats a diversos punts com Argelers, Sant Cebrià o el Barcarès en una primera fase, i posteriorment a altres camps com Vernet, Sètfonts, Bram o Agde. Hi va haver una gran mortalitat a causa del fred, la debilitat dels ferits i la mala previsió del govern francès.
La gran majoria dels que es coneix l’origen eren catalans, un 42,3%, seguits d’aragonesos (11%), andalusos (10,1%), valencians (6,5%) i madrilenys (6,5%). Dels sis osonencs dels quals es disposa de dades, quatre estaven vinculats a Vic i un a Tavèrnoles. Dels ripollesos, un tenia residència a Campdevànol i l’altre a Camprodon. La majoria van morir a l’antic Hospital Militar de Perpinyà i tenien entre 18 i 33 anys. A la llista també hi consta que 78 van morir al camp d’internament que hi havia a Prats de Molló, el primer que trobaven en travessar la frontera per Coll d’Ares.
La recerca que han fet des del Memorial Democràtic aporta també els llocs d’enterrament per a una possible dignificació dels espais, ja que les inhumacions es van fer en fosses de cementiris municipals i recintes habilitats als mateixos camps. L’estudi parteix d’una llista publicada pel Ministeri d’Assumptes Exteriors del març de 1940 i d’una altra que va publicar La Vanguardia i altres mitjans francesos. En l’estudi també es volen detectar errors de transcripció, per la qual cosa en algunes de les víctimes d’Osona i el Ripollès hi apareixen dues versions dels cognoms.
Un trist final, lluny de casa de persones moltes de les quals, com en les Corrandes d’exili, “abans de passar la ratlla [la frontera] m’ajec i beso la terra”. Ara se les recorda perquè el seu fatal desenllaç no quedi en l’oblit.
