Nombrosos pobles indígenes i comunitats locals de tot el món gaudeixen d’una vida molt satisfactòria tot i disposar de pocs diners. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi elaborat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en col·laboració amb la Universitat McGill del Canadà. El treball constata que el creixement econòmic no està relacionat necessàriament amb una alta satisfacció vital. Les comunitats en les quals s’ha basat aquest treball comparteixen el fet que tenen una relació molt estreta amb la natura i en depenen com a mitjà de subsistència.
La forta correlació que s’observa sovint entre ingressos i satisfacció vital “no és universal i demostra que la riquesa, tal com la generen les economies industrialitzades, no és un requisit fonamental perquè els éssers humans tinguin una vida feliç”, explica Victòria Reyes-García, investigadora de l’ICTA-UAB i una de les autores principals de l’estudi. Els resultats són una prova clara que el creixement econòmic intensiu en recursos no és necessari per assolir nivells de benestar subjectiu, i això és una bona notícia per a la sostenibilitat i la felicitat humana, assenyala un comunicat de la UAB.
El creixement econòmic sol considerar-se una forma segura d’augmentar el benestar de les persones als països de renda baixa i, en les últimes dècades, les enquestes mundials han donat suport a aquesta creença perquè mostren que els habitants de països de renda alta tendeixen a declarar nivells més alts de satisfacció vital que els països de renda baixa. Aquesta correlació podria fer pensar que només a les societats riques es pot ser feliç. Ara aquest estudi suggereix que hi ha bones raons per qüestionar que aquesta relació es produeixi de forma universal.
De Fiji al Senegal passant per Bolívia o el Nepal
El treball es va donar a conèixer aquest mes de febrer i s’ha publicat a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Va consistir en una enquesta a 2.966 persones de comunitats indígenes i locals de 19 indrets d’arreu del món: Fiji, el Senegal, Mongòlia, Zimbàbue, l’Índia, Algèria, el Brasil, Ghana, el Nepal, Xile, Tanzània, la Xina, el Paraguai, l’Argentina, Bolívia, Kènia, Madagascar i Guatemala. Només un 64% de les llars enquestades disposaven d’ingressos monetaris. Segons Eric Galbraith, investigador de l’ICTA-UAB i la Universitat McGill i autor principal de l’estudi, “sorprenentment nombroses poblacions amb ingressos monetaris molt baixos declaren nivells de satisfacció vital molt elevats, amb puntuacions similars a les dels països rics”.
La puntuació mitjana de satisfacció vital a les societats estudiades va ser de 6,8 en una escala que anava del 0 al l0. Les mitjanes més baixes van assolir el 5,1 i en quatre dels indrets es van registrar puntuacions mitjanes superiors a 8, típiques dels països escandinaus rics.
Es desconeixen els motius d’aquesta alta satisfacció vital en societats a petita escala, però estudis previs assenyalen que el suport i les relacions familiars i socials, l’espiritualitat i les connexions amb la natura són alguns factors importants dels quals pot dependre aquesta felicitat. Tot i això, els autors de l’estudi subratllen que és possible que els factors importants difereixin significativament entre societats. En aquest sentit, cal assenyalar que la satisfacció amb la vida no és uniformement alta. En els casos en els quals la mitjana era baixa (5,1) els autors del treball apunten que algunes d’aquestes comunitats poden tenir dificultats per satisfer necessitats bàsiques, garantir la salut, han patit opressió, privació de drets o marginació.
Treballs recents que han aconseguit el consens científic apunten que la “riquesa de les nacions està estretament associada a si els seus habitants poden viure les seves vides a prop del seu ideal”. I aquest fet pot tenir importants implicacions per la vida a la Terra, segons indiquen els autors del treball: “Si es requereix un alt nivell de riquesa material perquè les persones visquin una vida pròxima als seus ideals, aconseguir una alta satisfacció vital per a tots els éssers humans requeriria taxes d’extracció material molt més elevades que les actuals. Les polítiques intensificaran les pressions mediambientals en sacrificar els ecosistemes per augmentar la producció material i és probable que se superin els límits planetaris”. Per tant, apunten que cal prendre mostres d’un ventall més ampli de societats que abasten mètodes de vida molt diferents: “A petita escala, societats que viuen en estret contacte amb la natura, al marge de la societat globalitzada, ofereixen perspectives molt valuoses en aquest aspecte”.
Altres treballs anteriors havien vinculat l’avaluació de la vida a factors immaterials que podrien afavorir una elevada satisfacció vital independentment de la riquesa monetària. Serien el suport social, la confiança, la llibertat i l’absència de corrupció. Aquests factors s’han identificat específicament entre els pobles indígenes i comunitats locals. Així, per als inuits de l’Àrtic, la felicitat s’ha associat amb les relacions familiars i la participació social. Les relacions amb altres persones, amb la natura i amb els éssers espirituals són fonamentals per al benestar de pobles nadius americans, de les comunitats indígenes amazòniques i dels aborígens australians. També alguns pobles indígenes andins entenen que el concepte de la bona vida inclou mantenir relacions interpersonals harmonioses que poden estendre’s als no humans i als esperits.
{{ comment.text }}