Dimecres de ruta amb els Agents Rurals per Santa Maria de Besora. Acompanyem en Santi i la Mercè a revisar si s’estan cometent infraccions al salt del Mir. Normalment, l’afluència de gent augmenta més el cap de setmana, però déu-n’hi-do els que trobem. Just a l’inici del camí hi ha un cartell on diu clarament que està prohibida la circulació de cotxes, exceptuant la dels veïns i els clients que van al restaurant de la Cabanya del Mir.
Al cap de poc d’agafar el camí, ens trobem dos vehicles que intenten estacionar en un voral. Els agents rurals indiquen a aquestes famílies que no s’hi pot aparcar i que hi ha un cartell que així ho indica a l’entrada del camí. “Ostres, no l’hem vist!”, diu una dona, que apunta haver llegit per internet que s’hi podia arribar per aquest mateix camí. En Santi li explica que poden aparcar al nucli de Santa Maria i un caminet els durà fins al punt on es troben ara. Les famílies, doncs, s’enfilen al cotxe i se’n van cap al centre de la localitat.
Seguim la ruta i trobem cinc vehicles aparcats al voral de la masia el Pous. Els agents s’han d’assegurar que no pertanyin a la mateixa casa. Josep Brossa, del Pous, els confirma que no són seus i que, efectivament, són de visitants.
Ell mateix explica que els caps de setmana és quan hi ha més gent i s’hi estaciona. “Alguna vegada m’han entrat fins a dalt a casa i un cop em van aparcar a les dues entrades”, exemplifica. Ell considera que, més enllà del cartell de l’entrada, s’hauria de disposar d’un aparcament:
“La gent ha de tenir dret a venir, però hi ha d’haver una cosa acotada, que entrin un nombre concret de cotxes i ja està”.
Precisament, a un altre punt de Santa Maria de Besora enguany hi han construït un aparcament per accedir tant a l’ermita de Sant Moí com als Bufadors de Beví. Per solucionar la problemàtica dels vehicles mal aparcats a la carretera, la Diputació de Barcelona hi va fer aquest aparcament de 32 places. Es tracta d’una zona que rep visitants sobretot a la tardor i a la primavera.
Arribem al restaurant de la Cabanya del Mir i, a l’aparcament exclusiu de clients, hi ha gairebé una desena de cotxes. També són de visitants, perquè l’establiment està tancat per vacances.
Seguim pel camí per baixar fins al salt d’aigua, i a partir d’aquí és quan ens trobem més caminadors i banyistes que pugen del salt.
Des de la finestra del cotxe, els agents els van demanant on han estacionat i, en cas d’haver-ho fet on no toca, els ho expliquen. Només hi ha un parell de caminadors que han estacionat bé, al centre del poble.
Un cop baixen del cotxe, tant la Mercè com en Santi continuen fent pedagogia. Mentre van a peu al caminet del salt del Mir es troben un grup de persones que han aparcat al restaurant. “Veníem amb la idea de dinar-hi però hem trobat tancat”, es justifiquen.
Els agents rurals insisteixen que no és un pàrquing públic i que haurien d’haver estacionat al nucli. Alertats de la imprudència, reprenen el camí de tornada cap al cotxe.
I als peus del Salt del Mir la parella d’agents rurals s’hi troba els propietaris dels cinc vehicles estacionats al voral de la masia. Tornen a repetir-los el mantra sobre la prohibició de circular-hi i estacionar-hi. “No hi ha cap senyal”, diu un de més saberut, quan la resta de seguida entren en raó i es disculpen per la infracció.
Pràcticament, doncs, tothom ha estat alertat i avisat. Avui no han interposat cap denúncia perquè han pogut fer tota aquesta feinada pedagògica. No sempre és així. No sempre disposen de temps per anar fins als peus del salt d’aigua perquè tenen avisos en altres punts de la comarca.
Una altra vegada a dins del cotxe i de tornada, ens retrobem amb les famílies del principi que venen a peu de l’aparcament de Santa Maria. De ben segur que se’n recordaran el pròxim cop.
L’afluència de visitants s’ha capgirat com un mitjó en els darrers anys. En Santi, que en fa quinze que treballa als Agents Rurals, ens explica que ha vist indrets pràcticament deserts, com Collformic o el mateix salt del Mir, que ara estan plens de gent. Un paisatge idíl·lic per a la Mercè, que fa uns mesos que hi fa pràctiques.
