No hi ha indústries que amenacin de risc químic, rieres que es desbordin cada dos per tres ni vivim en alerta permanent pel que fa a incendis. Tret d’episodis puntuals, com els aiguats del 1863 a Vic o els focs del 1983 a Taradell, Osona s’ha caracteritzat fins ara per ser una comarca exempta de grans catàstrofes. Ara, però, el canvi climàtic obre nous escenaris de futur i els exemples dels últims anys a altres països mediterranis demostren que fenòmens com els incendis de sisena generació, abans circumscrits a Austràlia o Califòrnia, poden arribar a casa nostra.
Amb l’objectiu que els ajuntaments estiguin ben musculats i puguin prevenir tant episodis d’emergència com actuar correctament si es produeixen, el Consell Comarcal d’Osona compta des de fa 12 anys amb una àrea específica de Protecció Civil. L’ànima del servei és Albert Trabal, enginyer tècnic agrícola i ambientòleg, que d’entrada es va incorporar a l’ens supramunicipal per treballar en camins i depuradores, però en el marc d’una xerrada al Bages es va adonar que la comarca anava molt endarrerida respecte a la veïna en plans d’autoprotecció o prevenció d’incendis. Redactar els protocols necessaris i posar al dia tots 50 municipis ha anat justificant la necessitat de Protecció Civil, que també s’encarrega de la compra conjunta de sal per tirar a la carretera quan neva o que el 2015 va liderar –en coordinació amb el 112 i el Departament d’Interior– la prova pilot per indexar les més de 3.500 cases disseminades que hi ha a Osona i generar els codis que després permeten als serveis d’emergències tenir-ne les coordenades exactes en cas de necessitat. Tot això vol dir que Trabal està familiaritzat amb sigles com DUPROCIM, PPIF… I cada dia ofereix assessorament als municipis per actualitzar i adaptar a les seves particularitats els plans que fixen com actuar en cas de circumstàncies excepcionals. Pere Medina, el conseller delegat de Protecció Civil del Consell Comarcal d’Osona, apunta a tall d’exemple que una recomanació bàsica d’entrada és buidar una taula, garantir-hi dos metres al voltant i connectar un telèfon fix. A l’estiu, Trabal també participa a reunions periòdiques de coordinació amb cossos com Bombers, Mossos, SEM o Agrupacions de Defensa Forestal.
Els esforços es dediquen sobretot a la prevenció
Justament veient el que ha passat a Catalunya les últimes setmanes i la coincidència amb la revetlla de Sant Joan, tant ell com Medina se sumen a la consigna d’Interior de demanar “seny”. I és que la dels incendis és una de les carpetes que més preocupa Protecció Civil. “Els veiem cada vegada més a prop per l’abandonament del sector primari i el fet que s’ha deixat d’extreure fusta per cuinar o cremar a les llars de foc”, explica Trabal. Medina hi afegeix que es farà vertadera gestió forestal quan “l’administració hi aboqui els mateixos recursos que a una carretera o a un hospital”.
Des del Consell Comarcal, la feina de Protecció Civil bascula sobretot al voltant de la idea de prevenció, instant els ajuntaments a garantir franges desbrossades que puguin parar el foc tant si arriba a cases aïllades com a urbanitzacions. Ara, a més a més, el servei està d’enhorabona, perquè gràcies a un conveni amb els ajuntaments de Vic i Manlleu s’ha pogut contractar Salvador Borrell, un segon tècnic. Les seves són dues mans més a disposició dels municipis i la ciutadania per intentar que, malgrat el canvi climàtic i l’amenaça de fenòmens extrems, Osona continuï sent “una comarca tranquil·la”.
