Com ha estat la incorporació al càrrec?
He tornat amb l’orgull de poder comandar aquesta comissaria, la primera que es va obrir al territori català, amb un equip magnífic de persones, professionals, gent de la comarca, gent amb experiència, amb ganes de fer-ho bé. Certament la incorporació ha estat accidentada, en plena pandèmia; amb aquesta situació convulsa, anòmala, diferent, que ha estat un repte.
Ha canviat molt la comarca després de 10 anys en el camp delictiu?
Això és com l’energia, ni es crea ni es destrueix, es va transformant. Apareixen nous reptes, noves formes de delinquir, l’internet que ha pres rellevància. Quan vaig marxar teníem un repte que era la lluita contra el robatori de metall i el d’interior de vehicles. Ara tenim altres batalles amb robatoris en domicilis. L’enfocament, que ja teníem abans i ara òbviament cada cop més, en tots els delictes relacionats amb les persones com la violència de gènere, la domèstica, els robatoris violents. És una comarca tranquil·la però hem d’estar amatents i atents als canvis de la societat.
Quins han estat els principals delictes aquests mesos de confinament? S’han confinat els lladres?
Delictes que tenen més pes normalment són contra el patrimoni, com robatoris o furts. Aquests mesos de pandèmia, pel confinament també dels delinqüents, hi ha hagut una davallada molt important dels delictes relacionats amb el patrimoni. Sí que patíem si s’allargava molt que hi pogués haver un increment important dels delictes contra les persones en l’àmbit familiar.
I ha estat així?
No ha estat tant com ens pensàvem, s’ha mantingut força i hem hagut de fer un exercici important per estar molt atents a les víctimes, contactar amb elles per vetllar per la seva seguretat.
Els robatoris en domicilis s’han aturat del tot amb el confinament?
En aquesta època no n’hem tingut. Els que ens trobàvem han baixat en picat, tots els tipus de robatoris, també en comerços i empreses. Ara anem recuperant la normalitat. Sí que estan entrant alguns robatoris a domicili i no sabem la casuística d’aquest any. Anys enrere a la tardor i hivern hi havia robatoris perquè aprofitaven la foscor per entrar a les cases. A la primavera i estiu hi havia més robatori en ciutat, en pisos, forçament de panys. Aquest any no sabem cap on anirà, perquè la gent no està en una situació normal.
El coronavirus ha canviat la situació.
Sí, els nens no són a l’escola, gent que ha perdut la feina, per tant que entrin a casa havent-hi gent no és un delicte gens habitual aquí, que els lladres esperen que no hi hagi ningú a dins habitualment. Pel que fa a la resta de delictes patrimonials, de moment van entrant furts però ni molt menys els que teníem. Des de la tardor i l’inici d’any el principal cavall de batalla eren els robatoris a domicili. El que tradicionalment era el principal delicte quan vaig marxar sobretot era a l’eix de la C-17. Ara ens hem trobat amb el repte que n’hi ha de forma escampada amb totes les dificultats de carreteres en un territori immens.
Els delictes relacionats amb internet han augmentat aquests dies?
Sí. El fet d’estar a casa provoca que es faci servir més internet i fer més compres.
Ja era un tipus de delicte que anava a l’alça.
Són delictes que ja existien, però ara s’utilitza internet. S’hi estan abocant recursos, hi ha una unitat central de delictes tecnològics i es forma la gent de les comissaries perquè els assumptes menys complexos també els puguem investigar. Tenen una investigació complexa: seguir algú per la xarxa fins arribar a trobar-lo és complicat. En aquest àmbit hi ha altres delictes que afecten la intimitat de les persones, amenaces, coaccions, bullying… i estem fent molt el vessant preventiu. També hi ha molta gent que ve a denunciar qüestions no delictives, poc ètiques però no delictives. Com que tot ho fem ràpid i cliquem que sí a tot arreu, llavors ve la gent que els cobren imports, però no és una estafa.
“S’ha complert bé el confinament; gent que ha reincidit se l’ha acabat detenint
Els osonencs han complert bé amb el confinament?
En general la gent s’ha portat molt bé, la gent ha cregut. Sí que hem hagut d’actuar en els casos que clamava més al cel, el que era més obvi, aquest comportament en contra de la normativa del decret d’alarma i més que res els que posaven en risc la salut pública. Hem estat pedagògics i dialogants, però no ens hem pogut estar de posar denúncies conjuntament i coordinadament amb les policies locals i vigilants municipals.
Hi ha hagut gent que reincidia?
Sí, gent que hem denunciat força vegades i que els hem acabat detenint per desobediència. Ha arribat un punt que allò que feia aquella persona ja tenia rellevància penal, perquè continuava incomplint l’estat d’alarma. I això, més d’un.
I el desconfinament, com ha estat? Els canvis de normatives dificultaven la tasca?
És més complicat que el confinament. El més fàcil és fer un confinament total. Hi havia un moment que la nostra feina era molt fàcil, perquè tots els que veies pel carrer o anaven a treballar o estaven incomplint la normativa. Llavors et trobaves la gent que passejava el gos deu vegades al dia. En el desconfinament hi ha hagut situacions complicades i al final el que hem decidit és anar a l’engròs, en el sentit de veure aquelles actituds que van en contra de la salut pública, persones que manifestament estan fent accions que no tenen sentit.
Què és el que temen més de la represa?
Ja portem uns dies que estem molt centrats en la prevenció de l’activitat delictiva perquè veiem que va agafant una mica, però encara no estem en la situació de normalitat. Anem tirant cap aquí.
I l’estiu, com es planteja?
Els estius aquí són tranquils, és una comarca molt estable. Si mires la gràfica veuries algun repunt a la tardor i Nadal, però és molt estable. A l’estiu pugen una mica més els delictes contra les persones, com agressions o amenaces per la convivència, baixa una mica més el delicte contra el patrimoni i al final queda tot una mica compensat.
Les festes majors solen portar feina, seran atípiques.
Això ens porta feina per incivisme i baralles. Cada setmana les coses van canviant. El que no se celebrava ara se celebra, es fa a mitges, i hi ha llocs on ho han suspès. Ara els criteris seran uns altres i haurem d’estar alerta amb aquest tema i anar-nos adaptant al que hi ha.
Aquests dies hi ha hagut diversos operatius antidroga, plantacions…
Estan centrats en aquestes èpoques perquè és quan hi ha plantacions de marihuana i són dispositius realitzats per unitats centrals. No és un dispositiu que aparegui ara de cop i volta, sinó que ja porten mesos treballant-hi. No és que ara n’hi hagi hagut ni més ni menys, simplement que respon a això. Anem fent dispositius al llarg de l’any, alguns relacionats en aquestes èpoques més amb la marihuana i en altres èpoques de l’any amb d’altres tipus de drogues.
“Hem de vetllar per la seguretat subjectiva, també, que la gent se senti segura”
Quins són els principals reptes que hi ha els propers anys?
Tot el relatiu als delictes contra les persones, el que serien els robatoris violents, la violència de gènere, domèstica, els delictes contra la llibertat sexual. En l’àmbit més patrimonial tot allò relatiu als robatoris a domicilis i als robatoris amb violència, que en aquesta comarca serien bàsicament estrebades, un tema que genera molta alarma social. És una comarca complexa quant a seguretat si li volem donar cobertura des dels dos vessants, l’objectiu i la subjectiu.
A què es refereix?
L’objectiu és allò que ens passa, que ens denuncien, que coneixem per la denúncia. El subjectiu és la percepció de seguretat de la gent. A vegades no encaixa ben bé l’un amb l’altre. Nosaltres també tenim la responsabilitat de vetllar per la seguretat subjectiva, que la gent se senti segura. Vivim en una època de la tecnologia en què tenim facilitat de conèixer coses que passen arreu del món, i fets que poden ocórrer a l’altra punta del món ens poden generar inseguretat aquí. També creiem que tenim marge de millora en tot allò relatiu a la recepció de denúncies. Estem en una comarca complexa, tenim molts municipis i la recollida de denúncies als pobles allunyats la podem millorar.
Aquí hi entraria la comissaria de Prats?
La comissaria de Prats serà en tot cas una decisió política. Per nosaltres si no hi és treballarem sense la comissaria de Prats. Ara aquestes possibles accions que puguem fer no tenen en compte la comissaria de Prats perquè no la tenim.
Fa uns mesos es parlava de falta d’efectius algunes nits, en part per l’operatiu Toga.
Això afeblia molt el servei, la vigilància permanent als jutjats se’ns menjava una patrulla a cada torn i dificultava molt la realització normal de la feina. Ara estem pendents de com acaben distribuint aquesta gent que ha de sortir de l’escola a finals de juliol. Seran benvinguts cap aquí. De moment anem treballant i fent la feina amb els que som.
