En cinc dies al seu fill, de 2 anys, li han fet dues proves PCR, una per haver estat en contacte amb un positiu i l’altra per tenir símptomes compatibles amb la Covid-19. Una trucada telefònica dijous passat al matí va alterar el dia a dia de la família, explica la mare, la vigatana Mireia Serra. Era de l’escola bressol municipal els Caputxins de Vic, on va el nen. Hi havia un positiu a la classe i l’havien d’anar a buscar. Així que la mare va sortir de la feina i va deixar una reunió important a mitges per anar a buscar-lo. Com que “per sort treballo en una empresa pròpia” ho va poder fer, però la seva parella, explica, treballa fora “i no té aquesta flexibilitat”. I com ells, moltes famílies d’Osona i el Ripollès s’han trobat en la mateixa situació els darrers dies, que han confinat el grup escolar dels seus fills durant 14 dies.
Des de l’escola bressol els van dir que els trucarien del CAP per anar a fer la PCR allà. Serra comenta que hi ha unes autoritzacions per donar consentiment que els sanitaris vagin a fer les proves als centres, però “l’escola ho va gestionar molt bé i es va posicionar de seguida per no fer les PCR allà”. La mare ho agraeix, perquè considera que els familiars “hem de poder acompanyar els infants a fer la prova, perquè per a ells no és gens agradable”. Serra admet que és ràpida però en el seu cas “el nen va plorar tots dos cops”; diu que en fer-se la prova “els nens estan neguitosos, veuen els metges tapats fins a les orelles, com un astronauta”, i considera que és millor que puguin anar acompanyats dels familiars.
La primera PCR del nen els la van fer el mateix dia. A les 4 de la tarda van citar tot el grup a l’ambulatori, per la qual cosa a l’espera del resultat tota la família es va confinar. I això va ser fins dissabte al matí, quan van saber que el nen era negatiu. Amb aquest resultat, el nen ha de fer la quarantena de 14 dies, però la mare i el pare no. A partir d’aquí engegaven l’engranatge per passar els següents dies. En el seu cas, “tenim una cuidadora, una noia jove”, que estava disposada a fer-se càrrec del nen, “tot i el risc que hi poguessin haver símptomes durant el confinament”, a més que, explica, van sortir més positius del grup escolar durant el cap de setmana.
Així, van activar la cangur, però va durar mig dia. Dilluns el petit va començar a presentar algun símptoma, “primer febrícula i una mica de diarrea”, de manera que “ho vam parar tot de nou i ens vam quedar tots a casa”. I a la nit el seu fill tenia febre alta. Per aquest motiu la pediatra va valorar fer-li una altra PCR, que aquest dimecres al matí tornava a donar un resultat negatiu. Tot i els símptomes similars, “era un altre virus que no té res a veure”. Finalment, han tornat al pla inicial fins al dia 29, quan el grup confinat es reobrirà.
Tot plegat, assegura la mare, “és molt frustrant i indignant perquè tens la incertesa constant”. Serra comenta que “és difícil de gestionar, al nen li costa entendre-ho i a nosaltres explicar-li perquè no entén que li tallem d’arrel les seves necessitats vitals”. Serra afegeix que “els nens necessiten sortir a l’aire lliure, jugar i tenir contacte amb la gent que estimen: si els treus tot això no ho entenen”. La vigatana explica que “en tota aquesta pandèmia no s’està tenint en compte les criatures i la seva salut mental” i amb l’inici del confinament “la càrrega emocional i psicològica ja l’han viscut un cop”. Ara la família es planteja “si val la pena que torni a l’escola”. L’hi porten per la socialització, per compartir, encara que a la seva edat no és obligatori. “No sé si sortirà a compte que cada dos per tres estiguem així”, perquè “per l’infant suposa una angoixa i una frustració constant i pel que suposa econòmicament i logística”, diu. “En el primer confinament, que tots ho estàvem, tot estava parat i ens vam adaptar. Ara ho hem viscut diferent, la roda va seguint i tu pares de cop”, de manera que “costa gestionar-ho a nivell de feina, et quedes parat, no pots fer res”. Per ara, serà la nova normalitat.
