Sor Lucía Caram és una monja d’un convent de vida contemplativa, però ella aquest adjectiu l’ha fet servir no per contemplar la vida dins els murs sinó “des d’un lloc privilegiat com és el convent, contemplo el que visc i el que veig” a fora. I va ser de les primeres a veure com “el que anomenem crisi” comportava empobrir la gent. “A finals del 2008 davant el convent a Manresa aparcaven cotxes de matinada i de bon matí ens demanaven menjar”. Va ser, deia, el primer toc d’alerta. Després hi va haver gent, “la gent gran, els pares, els avis”, que van pal·liar les necessitats dels fills i els nets, deia, abans “que les mateixes entitats del tercer sector i això és una crítica que ens hem de fer”.
Tot això ho va explicar a la xerrada que va fer divendres organitzada pel Club de Premsa d’EL 9 NOU, presentada pel director general del grup, Jordi Molet, i que van escoltar un centenar de persones a la Sala Modernista del Casino de Vic.
{{ comment.text }}