Després de mig any de restauració, la façana principal de l’estació de tren de Vic llueix un rentat de cara ben visible. Més enllà de consolidar l’estructura exterior i frenar el perill de despreniments amb què amenaçava l’edifici ara fa sis mesos, l’actuació més visible i destacada es troba en la cornisa superior central. L’actuació en aquest punt ha permès recuperar els diversos elements ornamentals que la formen, “utilitzant tècniques i materials tradicionals” i posant l’accent “en el valor històric de la construcció”, expliquen des de Renfe responsables del projecte.
En l’inici de la restauració es va detectar que els elements de coronació dels quatre pilars centrals “presentaven un estat de degradació molt elevat”. Per corregir aquesta situació i recuperar la forma de corona original es va utilitzar una tècnica “a partir de motlles de silicona amb les parts que estaven més ben conservades”. A partir d’això, es van crear noves corones amb fibra de vidre, un material “més lleuger i que té una durabilitat més alta que qualsevol material fet de pedra o de morter”.
Aquestes corones són ben visibles des de la plaça de l’Estació ja que s’han pintat de color daurat. La coloració de la cornisa, així com de tota la façana principal, també ha sigut fruit d’un procés al detall i molt especialitzat. I és que per determinar quin pigment s’aplicava a cada element s’ha realitzat un estudi cromàtic per estrats fins arribar als colors originals del 1910. Per exemple, en els maons de l’edifici s’hi han detectat capes de pintura fetes als anys 60 i 90 del segle passat fins arribar al color original, que és el que s’ha aplicat finalment.
D’altra banda, en els maons també s’hi ha reproduït l’estuc buixardat –el dibuix que hi deixava el cop de mall del picapedrer–, tal com era la pedra amb què es va construir l’edifici de l’estació a principis del segle XX.
Les obres, executades per Renfe, tenien un pressupost de 316.000 euros i milloren la imatge d’una estació per on passen uns 4.000 viatgers de mitjana cada dia.
