“Amb els contenidors xipats condicionem menys la gent, però obliguem
a posar-hi més atenció”

Adrià Jaumira (ERC-JpT) és el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Torelló i regidor de Serveis Territorials, Mobilitat, Medi Ambient i Habitatge. En els darrers mesos, entre d’altres, ha hagut de gestionar la polèmica de les multes del semàfor del carrer Sant Bartomeu. Passa pel carrer Sant Bartomeu de Torelló?Algun cop sí. No li fa por que el multin?No, si vas a la velocitat adequada i estàs pendent del semàfor no hi ha d’haver cap perill. Aquest semàfor i el radar li han fet donar moltes explicacions al ple.Sí, ha estat un dels temes més polèmics del que portem de mandat. Quedava pendent del passat, quan es va posar en marxa la compra de les càmeres i la idea de posar el semàfor al mig del carrer que fes aturar la gent. A tots ens agradaria més tenir-hi un radar de velocitat, però en ser un carrer estret i curt no era possible. Molta gent a qui havien multat deia que la culpa era del vehicle de darrere, que activava el semàfor.En molts casos, qui activa el semàfor és el de darrere i has de frenar, però hi ha temps suficient per fer-ho. També s’ha revisat i s’ha demanat a l’empresa que gestiona la revisió de les multes que només multi les persones que activen ells directament el semàfor i se’l salten. “Al carrer Sant Bartomeu només es multen els qui activen el semàfor i se’l salten” En cinc o sis setmanes es van posar 1.100 multes, unes 30 per dia. Les darreres dades deien que s’havia reduït a 7. Ha baixat més?Segueix en el mateix nivell, no veiem una tendència clara a la baixa, encara que hi passen més vehicles, veuen més clar passar-hi. Costa d’entendre que no segueixi baixant. Van admetre que hi havia un error i es van acabar retirant les multes.Quan vam revisar totes les queixes vam veure que hi havia un tema de senyalització, que ens havia donat l’autorització la Generalitat per poder gravar amb càmeres però ens demanava senyalitzar-ho i no ho vam acabar de fer. Per evitar recursos massius i que aconseguissin el retorn de la multa i altres persones que no haguessin fet el recurs no, vam decidir fer foc nou i començar de zero tenint-ho tot correcte. S’ha demanat que els que estiguin molt al límit no es tinguin en compte per sancionar. Es busca que no hi hagi cap dubte, que quan anem a revisar el vídeo el que es vegi sigui clar. Els ha desgastat molt aquest tema del semàfor?Ha desgastat fins al punt d’explicar com funciona. El boca-orella ha fet que la gent entengui el semàfor d’una manera o d’una altra i que no tingui clar què i per què s’està multant. Hem hagut de donar moltes explicacions i deixar clara la funció que té i com funciona. JxCat els deia que havien retirat les multes perquè hi havia una manifestació convocada el dia del ple.No. Veníem d’una reunió amb la plataforma que es va mobilitzar i es va quedar amb aquest acord: que revisaríem els punts que havíem de seguir per poder posar les multes i que si detectàvem algun punt que no complíem tiraríem enrere. Sí que volíem anar al ple amb una resposta, perquè sabíem que podia sortir a les preguntes i no ho volíem demorar gaire per no crear més incertesa. De sancions, també se’n van posar un miler a l’inici per l’accés al nucli antic. Aquestes no es van retirar.S’ha anat reduint, però n’hi continuen havent força. Hem de pensar que el nucli antic és un punt de trànsit de diferents vehicles per activitats comercials, hi ha garatges… Porta moltes autoritzacions i infraccions que s’han d’anar gestionant. Aquí no en vam retirar perquè la senyalització hi era, però s’ha reforçat. També preveiem modificar el reglament per adaptar-lo a casuístiques que ens hem anat trobant. Han aprovat el Pla d’Habitatge, que, entre d’altres, plantejava duplicar el nombre de pisos socials i arribar a 300. D’on sortiran?És ambiciós. Dins l’oficina anem gestionant el dia a dia i costa trobar estratègies per fer aquest creixement que marca el Pla territorial d’habitatge de Catalunya, que diu que hem de prendre mesures per arreglar pisos i que es posin a la borsa. Anem a reactivar la Fundació Família i Benestar Social perquè acabi les diferents promocions que havia de construir a la zona del carrer Comte Borrell. També hi ha la compra directa des de l’Ajuntament… A Torelló manca habitatge de lloguer. S’hi incideix? S’havia demanat entrar en zona d’habitatge tens.En la regulació del lloguer hi hauríem entrat perquè la nova llei amplia els límits, però amb la moratòria està aturat. Torelló hi entrava perquè també tenia mercat tens on es podia regular. Encara no tenim la problemàtica del preu del lloguer tan elevat com en altres zones. “Començarem a incrementar l’IBI dels pisos buits de grans tenidors” Van fer un estudi sobre pisos buits. Deien que uns 326. Se’ls podrà aplicar l’increment de l’IBI que ja s’havia d’haver fet efectiu?No és tan ràpid com per aplicar-ho ja l’any que ve. Ara, a cada habitatge aparentment buit hem de confirmar-ho, hem de fer avisos als propietaris i, si no hi ha resposta, podem aplicar el recàrrec per a l’any següent. Començarem pels pisos de grans tenidors i obrir l’expedient i fer l’avís. Una de les grans decisions del mandat: aposten pels contenidors xipats. Per què?Tenim clar que el model actual no permetria millorar la recollida selectiva, ha arribat al seu límit, però veiem que per continuar creixent en recollida selectiva els xipats era el millor i el que menys condicionava la vida al ciutadà. Veiem que el porta a porta en municipis més grans provoca que hi hagi molts cubells a la via pública, sobretot en les zones més denses de població… Passem del contenidor gran a diferents de repartits, condicionem l’horari del ciutadà i marquem l’estil de vida estàndard que no tothom pot tenir. Amb el contenidor xipat condicionem molt menys, però obliguem la gent a posar una mica d’atenció, tenir consciència. També haurem d’estar atents els primers dies amb agents cívics que permetin estar a sobre de les àrees de contenidors i veure que la gent entengui el model i ho faci correctament. Són l’únic municipi, juntament amb les Masies de Voltregà, que farà aquest sistema amb el Consell Comarcal. Això no fa que sigui més car?En ser un municipi de 15.000 habitants, creiem que la diferència de cost no es nota tant. Amb el servei actual ja tenim contenidors i camions especials per Torelló perquè el servei ja dona de si. Parlaven d’un conveni amb la UPC per optimitzar el tractament de dades que recolliran els xips per assolir abans els objectius.Amb els contenidors xipats reps molta informació de cada habitatge: quants cops al mes ha anat a llençar escombraries o al contrari, si algú no hi ha anat cap cop, que ens pot indicar que està buit i obtindrem altres dades, o que per exemple fa un mal ús dels contenidors i deixa les bosses a fora i no entra en el sistema de recollida selectiva. Veiem que és molt potent. Als municipis que han començat, una de les tasques que queda pendent és com es gestiona, perquè tens moltes dades que has de saber tractar. Anem cap a un model en què les dades ens han de permetre donar avisos directes al ciutadà i, en això, hi ha d’ajudar la col·laboració amb les universitats. “La recollida selectiva neta Torelló podria arribar al 86% o el 87%” Quins nivells creuen que poden arribar a assolir amb aquest sistema?Anem a màxim. Sabem que el potencial de recollida selectiva neta podria arribar al 86% o 87%. Sabem que són uns valors molt ambiciosos. El futur va cap al pagament per generació?Qui en faci més ús i generi més residus pagarà més. Per altra banda, hem de treballar cap al residu zero: com menys residu generi la nostra ciutadania, millor per Torelló i pel medi ambient. No és tant el reciclar bé, sinó també generar menys residu. Un projecte que s’ha convertit en la prioritat del mandat és el del Centre Cultural del Club.Teníem clar que un dels deures que teníem era trobar una ubicació definitiva a l’escola de música. En veure aquesta necessitat i tenir un edifici tan important amb tants metres quadrats com el Club, vam creure que encaixava. Remodelar aquest espai i fer que torni a tenir vida. Ja hi tenim la biblioteca, que a més l’ampliem, i hi afegim l’escola de música i veiem idoni incloure-hi la d’Arts Plàstiques. A part, amb altres grups de l’oposició com la CUP, hi trobàvem aquest suport i ho hem anat tirant endavant. “No veiem necessari aterrar la casa del carrer Nou per fer un carrer” S’ha d’enderrocar una casa al carrer Nou per fer-hi passar un carrer. No ho veuen clar i s’emplaçaven a revisar el pla de mobilitat.Com a govern, sempre hem dit que no veiem necessari obrir el carrer per connectar amb la ronda del Puig. Ens vam comprometre a treballar-ho i tancar-ho aquest mandat. Com que surt al POUM, hem de buscar arguments el màxim d’objectius per poder desafectar-lo. La nostra batalla ha estat intentar tenir un pla de mobilitat nou que valori si és necessària per la mobilitat. Se’ns ha denegat, però hem parlat amb Diputació per no haver d’esperar i ens han atorgat un projecte d’anàlisi en aquell punt. Si indica que l’obertura no és un canvi prou important per la mobilitat com per gastar-se 1 milió i mig, tindrem arguments prou sòlids com per desafectar-lo. Sí que reformaran l’avinguda Pirineus, un dels pocs carrers que quedaven per urbanitzar al mig del poble.És un cas més particular, en tenir un veí de tants metres de façana com Adif, que no entra en aquestes quotes d’urbanització, va fer que anés quedant pendent en el temps. Es va fer una part del carrer, la que té habitatges amb quotes urbanístiques en el seu moment, però queda pendent tota l’altra part i l’edifici de Can Vives i passat l’aparcament. S’havien fet trobades amb la Garrotxa per sumar quòrum per reivindicar millores a l’R3. Fa uns dies, al Senat, ERC desenterrava el projecte de fer una segona estació a la Cabanya.Ho veiem bé, sempre que es respecti l’estació actual. No volem perdre servei, però guanyar-ne, fer més potent l’R3 fins a Torelló hi serem i agafarem el lideratge. Són uns terrenys que tenim pendent definir-ne l’ús. El polígon de la Caseta avança i torna a agafar força i podria encaixar tot molt bé. Per tant, es podria parlar de mercaderies?Es pot parlar de tot. Les indústries que vinguin a la Caseta s’ha de veure què necessiten i si els pot interessar una estació de mercaderies.

“Amb els contenidors xipats condicionem menys la gent, però obliguem
a posar-hi més atenció”

Illa: “És necessari que hi hagi centres punters com el BETA fora de Barcelona”

La Farga incorpora l’exconsellera Natàlia Mas al consell d’administració

La Guàrdia Civil atribueix al gerent de l’empresa que gestiona el Fitó de Seva irregularitats ambientals i possibles delictes en la gestió de residus

Bones sensacions en les rebaixes d’hivern a Vic després d’una excel·lent campanya de Nadal

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Dos detinguts amb 20 embolcalls de cocaïna a Vic

“A la nonne!” | Així ha sigut la 81a cavalcada dels Reis d'Orient a Vic

Osona Ripolles

Francesc Giné, nou director general de Grup Gepork