Amb molta feina per fer

La convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU marca que tot el col·lectiu té dret a treballar, en igualtat d’oportunitats i sense discriminació. Tal com recorda el director general de Sant Tomàs, Ricard Aceves, les persones amb discapacitat intel·lectual han de poder triar o acceptar un treball lliurement, i que sigui en un entorn laboral “el màxim d’obert i inclusiu possible”. En les últimes dècades s’han fet passos per assolir aquests objectius, però l’entrada de persones amb discapacitat intel·lectual a l’empresa ordinària encara costa i topa amb barreres. Qui hi batalla des de fa 30 anys és el servei d’inserció i orientació laboral de Sant Tomàs, Eina. Al capdavant de l’entitat hi ha com a directora Anna Gutiérrez. “Preparem les persones amb discapacitat intel·lectual per ocupar un lloc de treball, però és l’empresa ordinària qui contracta directament”, explica. Per fer tot aquest procés es fan, d’una banda, itineraris de formació que poden anar des de la manipulació en el sector alimentari fins a suport en l’àmbit administratiu o l’atenció a persones grans. Pel que fa a les persones “ja preparades per treballar”, també s’ofereix un grup d’orientació “on els donem poder”, fent una recerca conjunta de llocs de treball, aprenent a fer currículums o preparant les entrevistes d’accés a un lloc de feina. En aquesta línia també treballa la Fundació MAP de Ripoll. Com Sant Tomàs, en l’àmbit de l’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen una línia pròpia com són els centres especials de treball, i una branca per entrar a l’empresa ordinària. En el cas del Ripollès, més que programes d’orientació i formació laboral predeterminats “busquem la motivació de cadascú i intentem fer un treball individualitzat”, explica Moisès Solà, tècnic d’inserció i desenvolupament de persones de la Fundació MAP. L’ecosistema empresarial del Ripollès, marcat per les petites i mitjanes empreses i sovint de caire familiar, “fa que encara hi hagi algunes reticències”. Tot i això, també reconeix que cada vegada més “les empreses no miren la singularitat, sinó la productivitat”, i si la persona contractada fa la feina, hi ha satisfacció per part de les dues parts. En això també coincideix Gutiérrez des d’Eina, remarcant que en la majoria de persones inserides “parlem de casos d’èxit”. En el seu assoliment hi juga un paper clau la figura del personal de suport, que fa una preparació i acompanyament en els primers dies de la inserció, tant a la persona que comença a treballar com a l’empresa que acull el nou treballador. Després es fa un seguiment a distància perquè durant la vida laboral “hi poden haver alts i baixos, moments de crisi o situacions en què pot ser útil el nostre suport”, explica Aceves, tot afegint que l’objectiu “és eliminar barreres que amb feina i bona voluntat es poden superar perfectament”. https://www.youtube.com/embed/XaEa4xspIA4 Malgrat els esforços d’entitats com Sant Tomàs o la Fundació MAP –que també ofereix l’acompanyament per consolidar el lloc de treball–, les dades mostren que l’ocupació de persones amb discapacitat intel·lectual a l’empresa ordinària no està ni molt menys consolidada en la societat actual: segons Dincat –representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya– només una de cada cinc persones del col·lectiu té feina. Eina atén 150 persones i 118 treballen en empreses d’Osona. En 98 d’aquests casos el vincle és a través d’un contracte indefinit. Aquest 2022 s’han pogut fer 23 insercions. Al Ripollès, amb una capacitat de generar ofertes més baix pel volum de població i la tipologia de petita i mitjana empresa, s’han promogut tres persones des de centres de treball especial cap a l’empresa ordinària, i s’han fet dues insercions més arribant a les 9 persones ocupades en total a la comarca. Amb l’objectiu d’arribar “al màxim de la inclusió en una societat que és diversa”, entitats de suport a persones amb discapacitat intel·lectual de tot Catalunya reclamen a la Generalitat que es doti dels recursos econòmics adequats la figura del personal de suport, “imprescindible per garantir l’èxit de la inserció laboral”, diu Gutiérrez. També demanen que es passi del 2% al 4% la quota de reserva de personal en plantilles de més de 50 treballadors, “i que un 1% hagi de ser per a persones amb discapacitat intel·lectual”, remarca Aceves. Tot i això, des de Sant Tomàs no volen que es contracti persones amb discapacitat intel·lectual “perquè els hi obliga la llei”, sinó perquè les empreses hi creuen. “Es tracta de treballar per fer un projecte de vida”, comenta Gutiérrez, i això significa tenir un sou “per assolir la independència econòmica” i una responsabilitat a través del treball “per sentir-se útil i realitzat”. Així doncs, hi ha molta feina per fer, i tal com recorda el lema del Dia Mundial de les persones amb “volem i podem treballar”.

Amb molta feina per fer

Faran bancs d’un dels Tres Roures de Collsuspina que va caure amb la llevantada

Gran empat del Girbau Vic TT davant l’UCAM Cartagena, el líder

Premis per a SP25 Arquitectura

Naura, l’obra social de l’antiga Caixa Manlleu, centrarà l’acció en la gent gran i la soledat no desitjada

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi