L’equip de govern de Tona, format per Aixequem i Esquerra, ha anunciat que no hi haurà relleu en l’alcaldia tal com s’havia posat sobre la taula a l’inici del mandat. Per què?
Hi havia el compromís de donar resposta a mig mandat a la qüestió de si hi havia continuïtat en l’alcaldia o bé relleu. Arribat el moment s’han valorat diverses coses. La primera és que amb relleu o sense, estàvem d’acord a mantenir l’estructura bàsica de funcionament: amb l’equip d’alcaldia com a òrgan de decisió bàsic i el treball transversal que ens permeten els equips de regidoria. També estava assegurat el respecte i fidelitat als eixos del mandat que són feminisme, sostenibilitat, cultura, educació i participació ciutadana. Amb tot això sobre la taula, als dos grups polítics ens va semblar que no era el moment d’un canvi en l’alcaldia. I més si tenim en compte que estem en pandèmia. En la política municipal cal ser prudent i en aquesta situació més.
Com definiria l’estat de salut de la coalició entre Aixequem i Esquerra?
L’estat de salut de l’equip de govern de Tona és bo. I no només ho dic jo, que soc part implicada i no hauria de ser jutge. Ho diu per exemple l’anàlisi que ens ha fet un politòleg extern a qui li vam demanar que posés el termòmetre a l’acord. Les seves conclusions són positives després de fer diverses consultes a les bases de cada partit.
“Als dos grups polítics ens va semblar que no era el moment d’un canvi en l’alcaldia. I més si tenim en compte que estem en pandèmia”
Han pogut rebatre l’argument que deia que governar en equip no seria pràctic?
El que vam dir fa dos anys era que segurament aquesta manera de governar en equip, d’una banda, podia alentir certs processos però, de l’altra, ens donaria respostes i solucions més plausibles i compartides. Ens donaria més seguretat en la presa de decisions.
I està guanyant l’alentiment o les respostes compartides?
Jo em quedo amb la segona part. Ara mateix no sabria plantejar una dinàmica de govern municipal diferent a la proposta que des de la coalició Aixequem-Esquerra es va prendre com a vàlida.
Les noves maneres de governar a vegades costen de transmetre. La població de Tona ho entén?
Sempre que podem intentem fer pedagogia i reforç de la tasca que fem perquè s’entengui la nostra posició. Que es vegi que les decisions importants no depenen d’un alcalde sinó d’un equip. Ara bé, una part de la població potser encara va amb un altre clixé, associat a un altre tipus d’alcalde. Encara tenim temps per continuar mostrant-nos com som i com volem fer les coses.
“Ara mateix no sabria plantejar una dinàmica de govern municipal diferent a la proposta que des de la coalició Aixequem-Esquerra es va prendre com a vàlida”
I l’oposició?
Només em puc referir a les declaracions i comentaris que s’han fet en algun ple per part del portaveu de Junts per Tona, i ha semblat que no ho entenia o no ho volia acceptar. Se li hauria de demanar a ell. Però ha semblat que hi ha certa dificultat en veure el que li estàvem dient. És important que es vagi acceptant que la manera de gestionar el poble és en equip. I que per molta que sigui la responsabilitat de l’alcalde, per moltes que siguin les tasques vinculades a la seva figura, en el moment de prendre una decisió sobre un tema concret al poble és l’equip d’alcaldia qui s’acaba pronunciant.
En aquest 2021 no han pogut aprovar un nou pressupost municipal. És una pedra a la sabata això?
Sense cap dubte.
I què ha passat?
Han coincidit diversos factors en el temps. Situacions que hem generat nosaltres i d’altres que hem heretat. I no ho dic com una crítica. Si per exemple s’observa el capítol 1 del pressupost, el del personal de l’Ajuntament, es veu el gran pes que tenen les despeses fixes. Si hi afegim que hem apostat per iniciar l’ampliació del Camp de les Lloses, de la biblioteca o la posada en marxa de l’Espai Muriel Casals –amb les despeses de manteniment que comporta–, no és de fàcil gestionar. I d’altra banda hi ha la pandèmia.
La pandèmia és a tots els municipis i han aprovat el pressupost municipal.
Per això poso l’accent en el d’altra banda. Perquè no utilitzem la pandèmia com a excusa sinó com a circumstància que cal descriure. I vol dir que hi ha hagut una reducció d’ingressos significativa i despeses que s’han disparat. Per exemple, en l’àmbit de l’educació, només en desinfecció de l’escola L’Era de Dalt s’han destinat 23.000 euros més a la partida de neteja que ja existia.
Un pressupost prorrogat no és la millor manera de funcionar.
Vol dir que hi ha les mateixes partides del 2020 i no de noves. I que algunes d’aquestes estan a zero i d’altres que s’han de crear. I aquí comença aquest joc de combinacions per trobar l’equilibri pressupostari: necessitem diners per la partida A, doncs busquem quins sobrants ens permeten cobrir-la.
“No utilitzem la pandèmia com a excusa sinó com a circumstància que cal descriure. I vol dir que hi ha hagut una reducció d’ingressos significativa i despeses que s’han disparat”
Ha passat amb la reforma del clavegueram. Una necessitat evident a Tona i que s’ha cobert amb l’import del festival Una Tona de Màgia. No hi havia alternativa?
De partides de les quals s’han tret diners n’hi ha diverses. La més visible i la més comentada ha sigut la d’Una Tona de Màgia. I hi ha altres partides que s’han hagut de suplementar, com per exemple la del clavegueram, que és una necessitat clara. Però també la de subvencions a entitats. Les decisions sempre són complicades i es fan tenint en compte diversos factors.
I què van tenir en compte per l’ajornament del festival?
Ens ha sabut molt greu haver de suspendre l’edició del 2021. I dic simplement suspendre perquè hi ha qui parla de liquidar i no és de cap manera la nostra intenció. Si parlem de fer el festival al maig, com es feia habitualment, doncs cal una preparació prèvia que comença mesos abans i que les mesures del Procicat no ens permetien fer. L’any passat el vam reubicar a la tardor perquè ja hi havia coses programades abans de l’aparició del coronavirus. I a l’hora de decidir si aquest 2021 ja ho desplaçàvem a la tardor s’han valorat els recursos econòmics i humans que tenia l’Ajuntament per fer-ho. L’any passat no es van fer ni la festa major de Sant Andreu ni la fira Joc Joc. Amb tot plegat ben valorat, s’ha decidit centrar esforços a poder-les recuperar aquest 2021 i en canvi ajornar Una Tona de Màgia, que es va mantenir i fer l’any passat.
De màgia a Tona n’hi haurà aquest any?
Espectacles de màgia n’hi haurà. I hi estem treballant. De fet, abans que sortís el comunicat de l’ajornament del festival per aquest 2021 ja vam compartir aquesta idea amb l’organitzador d’Una Tona de Màgia.
I amb quina idea treballen?
Una de les partides que es manté és la de la programació estable de la sala La Canal per la varietat d’espectacles i importància que té. Aquesta programació està vinculada al projecte de Teatrets d’Osona. Doncs dins d’aquesta programació estable, la idea és que hi hagi espectacles de màgia.
“Ens ha sabut molt greu haver de suspendre l’edició del 2021. I dic simplement suspendre perquè hi ha qui parla de liquidar i no és de cap manera la nostra intenció”
Com un petit cicle de màgia?
Exacte, com un cicle dins de la programació estable que Teatrets d’Osona porta a la sala La Canal de Tona. És una idea que si no tingués un punt de treball al darrere no m’aventuraria a dir-la. Crec que pot donar resposta a les persones que estimen la màgia, i també a la iniciativa d’algun mag del poble, ja que oferim aquest projecte.
I de cara al 2022, quin Una Tona de Màgia es veurà?
En la cinquena edició ja es van veure alguns canvis. N’hi havia provocats per la situació de la pandèmia però altres eren per criteri. Més màgia al carrer, per exemple. O tal com s’ha parlat internament, la voluntat que hi hagi més màgia a les escoles del poble. Per tant, creiem que hi ha d’haver una revisió del format. Que estic dient que el festival canviarà del tot? En absolut. El que veiem és que cal una revisió del format. I en aquesta revisió del format voldrem que hi intervingui la ciutadania.
Per consolidar un projecte polític novedós com el que proposen en faran prou amb quatre anys?
El politòleg que ens ha fet l’anàlisi a mig mandat, Ricard Vilaregut, comentava que amb quatre anys no se’n fa prou per consolidar un projecte polític. I que per poder-lo consolidar, sempre parlant de projectes i no de persones, farien falta com a mínim dos mandats. Serà la ciutadania qui haurà de valorar aquest fet i decidir si hi dona continuïtat. Perquè nosaltres podem tenir un desig, pensar que anem en la bona direcció i que siguem pocs els que ho veiem així.
Estan treballant en un projecte concret de la mà d’Esquerra. Per assegurar-ne la continuïtat hi ha sobre la taula presentar-se junts ja d’entrada?
Jo puc donar la meva opinió però crec que serà irrellevant ara mateix. En aquest tema, si s’arriba a plantejar, s’haurien de pronunciar les bases dels dos partits, i que les assemblees d’Esquerra i Aixequem detectin coincidències. O decidir mantenir-se per separat en previsió d’una possible nova coalició. No estic donant cap notícia, simplement són opcions possibles. Jo, com a membre d’una assemblea, tinc una opinió i quan se’m demani l’expressaré però caldrà trobar un consens entre els dos partits si s’arriba a plantejar.
És com s’esperava això de la política municipal?
No, en alguns aspectes no. Hi ha de tot, però sí que hi ha un punt de decepció cap a certes conductes polítiques. Però la política municipal, un cop hi entres, tot ho veus des d’un altre angle. Aquesta pregunta me l’han fet moltes vegades des de l’Ajuntament mateix. T’ho imaginaves així? En alguns aspectes sí, però també m’he endut moltes sorpreses. Tant positives com negatives.
Hi serà més d’un mandat?
Encara que ho tingués pensat i decidit no ho respondria aquí. Tot plegat ha de seguir un altre camí.
