“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Anna Casals és una dona amb caràcter. “Massa, et dirien alguns.” Per això el seu fill de 14 anys no s’ho creia quan li van explicar que havia intentat suïcidar-se, igual que les amigues no van ni plantejar-s’ho quan una va fer notar que a casa hi tenia molta medicació. La manlleuenca ho explica per reforçar un dels seus leitmotivs sobre la salut mental: “Sempre et penses que a tu no et tocarà, però la vida et planteja situacions que no t’esperes, que te la giren i que et fan patir molt.” En el seu cas, l’origen va ser la mort de la seva parella a causa d’un càncer amb només 35 anys, amb un fill de 12 i un altre de 2: “Malgrat que des del principi vam saber que era terminal, ell va insistir molt amb la quimioteràpia per allargar i guanyar temps amb nosaltres. Quan es va morir, jo vaig pensar que havia de ser igual de valenta.” I, al principi, sí. Però al cap de dos anys Casals va perdre aquest caràcter i empenta teòricament indissociables de la seva manera de ser. “Hi va haver tres setmanes que no em volia moure del llit.” Tot i que han passat 10 anys, recorda perfectament què sentia: “Que no valia per res i que no podia aportar res als meus fills, que m’hauria d’haver mort jo en comptes del seu pare. És un moment de tristor tan extrema que estàs convençut que a la teva gent li anirà millor sense tu.” Amb això al cap, se’n va anar a les portes de l’Hospital de Vic –era donant d’òrgans i volia que algú els pogués aprofitar– i es va prendre pastilles de les que havien quedat del tractament del seu marit. No va morir, però sí que va patir seqüeles que la van portar a estar ingressada. Un moment zero en què es va trobar de cara amb una altra de les lloses que pesen sobre la salut mental: paternalisme, judici, estigma. “Fins i tot la gent del meu entorn em renyava i qüestionava”, explica Casals, “quan estàs tan enfonsat, no necessites que et diguin que hi ha moltes coses bones. El patiment és més gran”. Destaca en positiu, en canvi, l’expertesa dels professionals d’Osona Salut Mental, les persones amb qui va coincidir al centre de dia i els grups de suport entre iguals: “T’hi trobes gent que en aquell moment està pitjor que tu i que sents que pots ajudar, i d’altra que està millor i que et diu que calma, que amb el temps seràs ell.” Aquesta és la seva realitat avui en dia. L’Anna ja no dubta que val la pena viure. Pel que pot aportar als seus fills, però també pel que té ganes d’experimentar ella en primera persona, com ara passar temps amb les persones que estima i viatjar. Amb aquest mateix esperit també presta el seu testimoni a EL 9 NOU, com ha fet de viva veu a la presó de Quatre Camins, en formacions a personal de cossos d’emergències o en un 30 minuts de TV3: “El suïcidi és una mort que es pot evitar, però si no se’n parla és com si no existís un problema tan greu.” Diu, de fet, que quan es va plantejar un segon intent la va salvar saber que sentiria una veu amiga només trucar al telèfon d’Osona Salut Mental: “Si et trenques una cama, tothom entén que toca anar enguixat i amb crosses, però amb la salut mental no hi ha res que es vegi. Això canvia completament la mirada de la gent. S’espanten i s’aparten.” Ella no ha tingut mai vergonya d’exposar el seu cas. És més: si li pregunten, en fa bandera com a exemple d’una etapa que es pot remuntar i que pot sorprendre qualsevol persona pels cops inesperats de la vida: “Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat.” Sí que és una dona amb caràcter, sí.

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

La ripollesa Teresa Jordà encapçalarà la llista d’ERC a Girona el 29-N

Suspenen el Vic Riuprimer REFO- Bellavista al minut 28

Molló aprova la cessió de tres solars municipals per construir-hi habitatges de protecció oficial

Un terratrèmol de magnitud 2,5 amb epicentre a Toses

LA PREGUNTA

Té previst participar a la vaga general de l’11-N?

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

Apunyalen un metge del CAP de Torelló

“Em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”

Accident entre un cotxe i un tractor a Santa Eugènia

Abandonen el cotxe després d'accidentar-se al mig de Roda

El cap de la Policia Local de Ripoll denuncia l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria d'inspector

“És una malaltia per sempre, tant per als pacients com per als familiars”

El dia més dur per a Manlleu

‘La bola negra’, de Javier Ambrossi i Javier Calvo

“No te n’adones, que ets addicte, al teu cap el problema és dels altres”