Anna Erra: “Al grup municipal hi ha diversos regidors que podrien ser candidats”

Quan va prendre la decisió de no optar a un tercer mandat?Des del primer moment que em van demanar que fes el pas a ser candidata a alcaldessa de Vic sempre vaig tenir clar que si mai arribava a ser-ne, ho havia de fer per un màxim de vuit anys. I per què fa un any va dir que no tancava la porta a un tercer mandat?Era per no posar el focus en el relleu i que poguéssim treballar tranquil·lament l’equip de govern en la feina del dia a dia i a fer avançar la ciutat. No volia que es comencés a pensar en el relleu a mig mandat. Quan ho va comunicar al grup municipal?La setmana anterior a fer-ho públic. Primer ho vaig explicar al doctor Arimany. Feia temps que m’ho demanava i li vaig dir que quan ho tingués clar li ho diria, com així ho vaig fer per deferència. I dos o tres dies després, ho vaig fer extensiu a la resta. Els vaig dir el que sempre he pensat, que l’èxit d’aquests dos mandats com a alcaldessa i tot el que hem pogut fer per la ciutat és gràcies a haver tingut un molt bon equip. Ens hem entès molt bé i els vaig expressar que volia que el grup continués, que l’únic que havia de canviar era la persona que hi havia al capdavant. S’ho esperaven?Potser els havia anat enredant una mica per evitar que ningú perdés el temps pensant en què passaria si hi hagués un canvi al capdavant. Els vaig continuar animant i il·lusionant, i com que em veien amb tanta força molts creien que encara continuaria. I com que m’aprecien, els va saber greu, per una banda, però, per l’altra, també em van entendre. Hi ha hagut esgotament d’aquests anys a l’alcaldia?Han estat dos mandats molt complicats, i l’esgotament és clar que hi és, no ho puc negar. Dedicar-t’hi de la manera com m’hi he volgut dedicar, posant-m’hi molt a fons i volent estar molt a prop de la gent, requereix una intensitat que desgasta. També he de dir que no m’hauria pensat mai arribar a ser alcaldessa de la meva ciutat i és un dels orgulls més grans que he tingut. Ho deixarà a dalt de tot, després d’una majoria absoluta, sent diputada, presidenta del Consell Nacional i vicepresidenta de Junts. Plegar quan s’està a dalt és una lliçó dels esportistes.Potser el que m’ha aportat l’esport a la política és el fet de saber guanyar i perdre. I més en el bàsquet, que a vegades va d’un punt a l’últim moment. Quan fas una aposta, les coses poden anar bé o malament, però això també va d’anar modificant la partida i escoltar molt la gent. Saber rectificar, prendre decisions... Deixar-ho a dalt de tot? Evidentment que estic molt contenta de deixar-ho com ho deixaré, però no per això ho deixo. L’oposició li diu que plega perquè el seu model està esgotat. Què els diria?Està clar que la nostra manera de fer no ha desagradat als ciutadans, veient els resultats electorals. Nosaltres continuarem fent amb el nostre estil, essent propers, escoltant la gent, treballant molt, sent honestos i intentant que les decisions que prenem ajudin a fer avançar la ciutat. Per tant, li demano a l’oposició que no copiï res del que hem fet nosaltres i que digui que ho farà tot al revés. Què farà d’aquí a un any? Continuarà com a diputada? Tornarà a fer de mestra?Si puc tenir la sort de ser diputada, dependrà de la continuïtat del govern, voldria continuar al Parlament. Potser per marxar una mica de Vic i deixar que les noves persones que liderin la ciutat facin la seva i jo desenganxar-me’n una mica. Llavors ja es veurà què pot venir, avui dia no hi ha res, però tampoc em pensava arribar a ser alcaldessa. I a mi no em desagradaria gens tornar a l’escola perquè he gaudit molt, m’agrada molt la meva professió i me l’estimo molt. Sempre havia sonat el seu nom en algunes travesses per a càrrecs. N’hi havien promès algun ara fa un any, amb el nou govern?Promès, no. M’havien demanat si volia entrar a les travesses d’aspirar a algun càrrec més. De consellera?Fer algun pas més, diguem-ho així. I jo sempre vaig dir que a mi no m’interessava, que volia continuar sent alcaldessa de Vic. Jo mateixa em vaig descartar. Quin perfil creu que hauria de tenir la persona que la succeeixi com a candidata?Que tingui clar cap on vol portar la ciutat, que sàpiga explicar bé el projecte, que sigui honesta, propera i escolti la gent. Jo ho he intentat. Per mi tan importants són els grans projectes de ciutat com atendre qualsevol persona amb un problema de vida, de feina o aquell forat al carrer de davant de casa seva. El relleu ha de sortir del grup municipal?No és imprescindible. A Junts qualsevol persona, encara que no sigui militant ni polític, es pot presentar. L’únic que ha de fer és mostrar els avals. Però a vostè li agradaria que fos algú del seu equip?No em desagradaria gens. Tinc un equip molt potent, moltes persones podrien ser possibles candidats a l’alcaldia i qui es vegi amb cor i es presenti tindrà el meu suport i el de la resta. Qui creu dels actuals regidors de Junts que farà el pas?No ho sé, és que no m’hi he volgut posar. Ho han de parlar entre ells o cadascú internament i dijous veurem quantes persones fan el pas. Li agradaria que fos una dona?Sí i no. És una de les coses contra les quals he hagut de lluitar. Està molt bé i m’agrada haver sigut la primera alcaldessa de la ciutat de Vic, però em sembla que s’hi han de posar les persones que es veuen capaces, que es trobin en un moment de la vida per fer el pas. Sigui un home o una dona. Ha sonat molt el nom de Bet Piella. Què en pensa?És una gran regidora. Només puc estar orgullosa que gent del món professional fessin el pas a la política municipal. Cada cop costa més trobar gent que vulgui deixar de banda la seva vida professional per dedicar-se a la política, perquè a vegades la tornada costa molt. La Bet seria una gran candidata, però com molts altres. En els seus dos mandats, el número dos era Josep Arimany. Ell pot pensar que ara li tocaria a ell ser el candidat?És una decisió que ha de prendre ell. No ho sé si voldrà o no. Quan em van triar a mi fa set anys, ell ho va acceptar i jo sempre li estaré agraïda. Només li puc dir que gràcies per tot el que ha fet durant aquests anys, tots sabeu els èxits aconseguits amb ell a la universitat, amb la Facultat de Medicina... I a més, amb la fidelitat i honestedat amb què sempre hem treballat junts. Li sabria greu que s’acabés presentant amb unes altres sigles?Segur que això ens portaria divisió de vots. Podria entendre’l perquè a ell sempre li ha quedat a dins això de presentar-se com a alcaldable, però em sabria greu si d’això se’n fes una lectura que hi ha hagut divisió entre nosaltres, perquè no hi ha sigut en absolut. Els últims relleus de candidats a CiU de Vic van ser convulsos. Segur que ara no serà així?És que Junts és un altre partit i ja veureu com es farà tot de forma tranquil·la i bé, amb aquesta nova manera de fer política. Han passat set anys de la seva primera investidura, set anys que semblen una eternitat. Han passat moltes coses.Fer d’alcalde ja és molt absorbent, perquè ho ets les 24 hores, però és que a més han estat dos mandats molt durs i intensos. En el primer, l’1 d’Octubre i tota la repressió que va venir després. Vam patir molt i encara patim molt. I en el segon va arribar la pandèmia, una malaltia que se’ns ha emportat molta gent i ens feia la sensació d’estar davant d’un abisme. En la compareixença de l’altre dia recordava com la gent de Vic es va abocar a defensar les escoles i aquelles concentracions històriques a la plaça. És una de les imatges que s’emporta?Vic és l’enveja de moltes altres ciutats del país, i així m’ho han fet saber. Sempre s’ha posicionat i ho continua fent. I haig de dir que jo en aquell primer mandat no vaig tenir rivals o adversaris polítics, vaig tenir enemics polítics. Però sempre els he agraït que en moments importants de país vam saber estar tots junts, perquè el país necessitava una ciutat unida per saber afrontar el moment que vivíem. Com va viure el 2015 l’amenaça d’un pacte d’esquerres que els podia haver fet perdre l’alcaldia?Amb molts nervis, perquè veies que el resultat no havia estat del tot dolent, havíem augmentat un regidor, però sí que hi havia aquest risc. Em sabia greu ser culpable que això passés amb la llarga trajectòria del partit a la ciutat. Però vam ser capaços d’arribar a un acord amb el PSC, amb Benjamí Dòniga, i un any després amb Arnau Martí, de Vic per a Tots. Sempre li agrairé a ell i al seu partit de tenir aquest gest generós per la ciutat que vivia un boicot constant que impedia tirar endavant projectes que eren bons per Vic. Hi va haver aquella denúncia a la fiscalia que es va acabar arxivant, unes diferències insalvables amb alguns membres de l’oposició. Vostè parlava abans d’enemics polítics.Vaig patir molt perquè això afectava la meva família. No penses mai que en política es vulgui arribar a castigar també la teva família. Per sort, la justícia va avalar que no havia fet res. Però no només hi va haver això, també maneres de procedir que has anat sabent després, de voler destruir la persona. Per mi allò no era política. Sempre he pensat que amb els rivals o adversaris polítics et discuteixes de política, però després al carrer t’has de poder continuar veient, saludant i mantenint la relació. Amb molts ha estat així, però els que han volgut anar més enllà, atacant la persona, em serà més difícil. De què està més orgullosa d’aquests set anys.De moltes coses. Com l’anul·lació del POUM ens el vam agafar com un repte per transformar-lo i millorar el que hi havia, d’haver iniciat la reforma de les adoberies, de donar sortida al Seminari Vell i de la nova biblioteca. Però hi ha reptes socials molt importants, com la integració. Jo sempre he cregut en la fermesa de la ciutat per aconseguir aquesta cohesió, però alhora que tothom tingui clar els seus drets i deures. També tot el projecte de ciutat educadora i de l’atenció a la gent gran. Hi ha segregació escolar?Quan hi ha ciutats que tot just comencen ara a treballar per evitar la segregació, a Vic portem 20 anys repartint alumnes per totes les escoles. La societat mixta o heterogènia que tenim, hi és també a les escoles. Per mi no hi ha segregació escolar. Hem de començar a aprendre a parlar que ja no hi ha nens i nenes d’aquí i de fora, sinó que tots són de la ciutat de Vic. I el que sí que hem de fer és que tots tinguin les mateixes oportunitats. On hem de treballar per mitigar les homogeneïtats i augmentar les heterogeneïtats és en l’habitatge, per exemple, per això treballem a fer habitatges socials a diferents llocs de la ciutat. Però hi ha algunes escoles amb uns percentatges molt més elevats que la resta.És que és la realitat de la nostra ciutat. El terme segregació a Vic ja el tenim superat, a vegades ens perdem en el focus. A les escoles hi ha barreja, es guarden places per a alguns alumnes... jo parlo ja de projecte Vic, com podem ajudar i potenciar els projectes educatius de les escoles perquè tothom surti amb el mateix nivell. És més important treballar això que si hi ha més o menys nens d’un origen o altre. La ciutat té els equipaments sanitaris que es mereix? Els dos CAP han quedat petits i l’Hospital Universitari de Vic també necessita inversions.És un repte que hi estem treballant. A l’Hospital es va millorant i es va demanant que hi vagi havent més inversió. Ens queda pendent els dos CAP i espero que aviat es puguin donar bones notícies. A nosaltres ens sembla que el CAP Vic Nord està en un bon lloc on està però sí que li cal una renovació, esperem que el conseller, amb qui hem estat treballant, pugui donar bones notícies. I també estem mirant com ajudar l’EBA del Remei, perquè necessita més espai i més després de la pandèmia. Això vol dir un nou edifici? Perquè créixer dins el centre comercial Vic-2 sembla complicat.Hi ha més d’una possibilitat. S’està estudiant. També és veritat que en quatre o cinc anys, quan la ciutat de Vic passi dels 50.000 habitants, es pugui fer un tercer CAP, que no substituiria cap dels actuals, perquè estan ben ubicats i són necessaris on són. Però a la llarga Vic necessitarà un tercer CAP. Què passa amb el conveni programa de la Universitat de Vic? Per què està encallat? Hi ha algun interès polític perquè no tiri endavant?No és cap tema polític, sinó que requereix un temps perquè nosaltres volem aconseguir un bon conveni. I aquí Joan Turró i el seu equip van fer molt bona feina. Hem continuat fent reunions i diria que en breu, abans de començar el nou curs, podrem explicar-ho. La va sorprendre que el director general, Joan Turró, anunciés que renunciava al càrrec abans d’haver tancat el conveni programa?No, ja havíem parlat ell i jo dels tempos de quan plegaria. Ell va avançar molta feina i ara estem en un impàs, que no s’ha pogut tancar perquè hi ha serrells que volíem acabar de tancar i ho estem parlant amb la consellera. En els mandats anteriors no hi havia hagut consensos per tirar endavant el porta a porta, ara hi ha hagut la majoria per tirar-lo endavant.No ha sigut per la majoria absoluta, em sembla que tothom veu clar que s’ha de fer. Vic podíem haver estat dels primers municipis grans de la comarca a aplicar-lo i al final serem dels últims. Tindrem l’avantatge que el 2024 quan s’ha d’implantar podrem veure com els funciona el model a municipis com Manlleu, Torelló o Centelles. Això ens permetrà acabar decidint com aplicar-lo. Anant a la política nacional, s’esperava que al congrés de Junts vostè rebés més vots que Laura Borràs?Em va sorprendre en un primer moment, però aquest suport cap a mi s’entén perquè, com a alcaldessa, represento el paper municipalista. I per Junts, els municipis són el combustible que l’empeny per tenir força a escala nacional. Creu que, tal com apunten algunes veus del seu partit, Junts hauria de sortir del govern de la Generalitat?Quan s’està en un govern de coalició hi poden haver coses que t’agraden més o menys, però abans d’entrar-hi es va posar a votació de la militància i una gran majoria va estar d’acord que havíem de ser a govern. Junts hem de ser un partit seriós i no podem dir ara sí ara no que sortim del govern. Ara bé, en el pacte amb ERC hi havia uns acords i donàvem una oportunitat a la taula de diàleg, però cal posar una data si es veu que no funciona. Durant l’entrevista he estat mirant si veia la fotografia del president de la Generalitat al seu despatx i no li he sabut veure...Sí, bé... no és el president que hi ha ara [es gira i assenyala una foto d’ella amb Carles Puigdemont a Vic]... però per nosaltres el president Puigdemont sempre serà el president.

Anna Erra: “Al grup municipal hi ha diversos regidors que podrien ser candidats”

El sector porcí multiplica per cinc el nombre d’animals per granja en 30 anys

Ramaders afectats per la pesta del 2001: “No sé com vam resistir, no sabies on posar el bestiar”

La consulta sobre l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs de Moià serà l’11 de gener

Coure enfilat

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal