“Sobretot, tingues il·lusió, hi ha coses boniques i positives” i també “molta fermesa, perquè també et trobaràs algú que mirarà què en pot treure de tu”, deia aquest dijous Josep M. Freixa a Antoni Davesa. El primer ha estat gairebé 23 anys el jutge de pau de Sant Pere i el segon li ha agafat el relleu fa un parell de mesos. Freixa va assumir el càrrec de jutge de pau quan el seu predecessor va morir i al consistori es va fer la convocatòria, com es fa cada quatre anys. S’hi van presentar sis o set persones, recorda, “i em van escollir”. Al principi, diu, “havíem arribat a fer judicis de faltes, de l’article 620, i havies de dictar sentència, però ara ja ens ho han tret”, comenta Freixa.
Els jutges de pau “som el primer esglaó de la justícia, venen aquí per evitar anar al jutjat de primera instància” i per altra banda també són els responsables del Registre Civil, on tenen suport tècnic. De fet, en aquests primers dies al càrrec Davesa diu que “el que faig més és el registre: naixements, casaments, defuncions, feina més burocràtica”, explica. Pel que pugui venir, si cal, “sé on viu en Josep M. i li puc anar a demanar consell”, apunta. Davesa ha estat en diverses entitats i coneixia Freixa i altres jutges amb vincles familiars i això el va animar a presentar-se al càrrec, “per ajudar la gent del poble”, per la qual cosa encara la nova etapa “amb ganes i il·lusió”.
Amb gairebé 23 anys, Freixa s’ha trobat amb anècdotes de tot tipus, fins i tot la d’una dona que li va anar a dir que el seu marit feia 10 anys que no la tocava, recorda. Ser en un poble petit on es coneix tothom té avantatges i inconvenients i la coneixença fa que en alguna ocasió els jutges s’hagin hagut d’inhibir per un cas determinat per “amistat o enemistat manifesta”, per la qual cosa llavors es deriven a mediació del Consell Comarcal o al jutjat de primera instància. A Davesa per ara el més curiós és que “em paren pel carrer i em diuen senyor jutge” i a això que “em parlin de vostè” encara no s’hi acostuma.
Sobre el futur dels jutges de pau i la seva possible supressió, Freixa assegura que “des que vaig entrar que sempre ho he sentit, no sé si arribarem a fer com les secretaries, agrupacions de diferents municipis”. Davesa està a l’expectativa del que pugui passar, però mentrestant “ajudaré amb el que pugui ajudar i servir, i aquí estaré”.
