Fer règim, anar al gimnàs o deixar de fumar són propòsits clàssics d’any nou, però el 2021 arrenca sense ser un punt i a part respecte al 2020 i al capdamunt de les llistes aquesta vegada no hi ha ni la dieta ni el tabac. L’agenda la continua marcant conviure amb la pandèmia, reduir el nombre de pacients ingressats i arribar al 2022 havent recuperat parcel·les de la nostra vida que els darrers nou mesos hem hagut de deixar en stand by. Tornar a les pistes de bàsquet, reflotar bars i restaurants o que les famílies puguin entrar de nou a les residències de gent gran… D’expectatives coincidint amb l’inici del 2021, EL 9 NOU n’ha parlat amb sis veïns i veïnes d’Osona que confien a veure la llum al final del túnel cada cop més a prop.
En aquest desig hi jugaran un paper transcendental les vacunes contra la Covid-19, però no hi ha cap interruptor que apagui la realitat i ara per ara els indicadors que mesuren l’evolució del coronavirus es mantenen en números vermells. Pandèmia global, més preguntes que respostes. Travesses sobre quan tornarem a fer vida normal i, com satèl·lits orbitant al seu voltant, la incògnita d’on vindran els recursos per frenar la crisi social que ha derivat de la Covid o si les mesures de prevenció es quedaran per sempre més. Al torellonenc Ernest Famada, que està estudiant Medicina, també el preocupa la repercussió de tot el que s’ha hagut d’ajornar: “Em temo que pujaran molt els càncers a causa dels que no hem detectat aquest 2020 i que altres patologies es ressentiran de les proves posposades. A banda de les visites telefòniques, hem de tornar en la mesura del possible a les presencials, perquè si no se’ns escapen coses”. Laura Crous, fisioterapeuta i copropietària del Centre Higia Salut Integral de Manlleu, apunta en la mateixa direcció, ja que després del confinament sever de la primavera van constatar retrocessos en molts pacients. Això prova que no tots els serveis es poden traslladar al món virtual, igual que les abraçades o la rehabilitació, de manera que ella espera del 2021 “tornar a la normalitat, però sense oblidar aprenentatges com el rentat de mans, posar-nos una mascareta quan estem refredats o evitar petonejar la gent en excés”. També posa el focus en les múltiples dimensions del concepte salut: “Només hem procurat que no hi haguessin infeccions, com si el nostre sistema immunitari no depengués de fer exercici i anar al gimnàs o gaudir d’una bona salut mental”.
Crous: “Hem de tornar a la normalitat, però sense oblidar els aprenentatges”
Un altre repte que planteja aquest 2021 és continuar compatibilitzant la prevenció de la Covid-19 amb la presencialitat a escoles i instituts, una realitat que viu cada dia en primera persona la tonenca Elisabet Vallbona, professora de Secundària: “Vam començar el curs amb un regust estrany, grups bombolla, els docents assumint assignatures més enllà de les habituals per intentar que a cada classe hi entrin el mínim de professors… Però el que ens pensàvem que seria un desastre està funcionant prou bé”. Tot i això, també admet que amb el confinament una part dels continguts van quedar “en l’aire” i que aquest any treballar més i millor les competències digitals ha de ser una prioritat a tots els centres, perquè “ens hem adonat que els alumnes dominen la PlayStation, TikTok o Instagram i en canvi no saben obrir el correu electrònic o fer una videotrucada”.
Partint de la seva pròpia experiència, Vallbona també insisteix que “hem de deixar de donar per fet que a cada casa hi ha un ordinador”. La pandèmia ha tret a la superfície la fractura digital que afecta els nens i nenes que creixen en entorns empobrits. I la crisi social i econòmica que l’acompanya eixamplarà encara més unes desigualtats subjacents que es noten tant en la disponibilitat de mòbils i taules com les cues als bancs d’aliments. Conxita Mas, dels Hostalets de Balenyà, s’ha dedicat tota la vida a fer de modista i que augmenta la vulnerabilitat també ho percep en els encàrrecs: “El 2020 he tingut molta demanda de reparacions. Allargar, escurçar, apedaçar, cosir butxaques foradades… La gent ho està passant molt malament i, en comptes de comprar-se roba, intenta arreglar la que fins fa poc hauria llençat”.
Famada: “Em temo que la pandèmia haurà repercutit en altres malalties”
Més enllà de l’amenaça d’una tercera onada, totes aquestes idees certifiquen que l’any 2021 ha arribat carregat de boira espessa i en un escenari de crisi de lideratges que preocupa Agustí Arroyo, vigatà al capdavant d’un taller especialitzat en trofeus i articles personalitzats: “Em descol·loca una mica que no saps en qui confiar, ni polítics ni sistema sanitari. Ens trobem davant d’una barreja de problemes econòmics, socials, de salut… I realment tenim la voluntat de solucionar-los globalment?”. Ell és del parer que han faltat indicacions clares. “Com s’entén que els pares tinguessin prohibit entrar a veure el seu fill al camp de futbol però després poguessin asseure’s tots junts al bar? Si per solucionar aquesta situació ens hem de tancar dos mesos, declarem-los inhàbils, fem moratòries, que ningú hagi de pagar ni cobrar, ajudem qui no ho necessiti amb microcrèdits a retornar en 10 anys… Però el que no hi pot haver és disparitat i falta de criteri”, hi afegeix. A la crisi de gestió, Vallbona també hi suma que el 2021 hauria de servir per millorar en termes de comunicació: “Ara tenim tanta informació i tan canviant que hem acabat arribant a la desinformació. Estem saturats. No sabem què ens hem de creure”.
Arroyo: “No saps en qui confiar. Ens han faltat indicacions clares”
Tot plegat fa que les perspectives d’entrada siguin força negres, però en la trobada amb EL 9 NOU els sis osonencs confien que el 2021 serà el de recuperar la normalitat i destaquen que gràcies a la pandèmia també hem carregat la motxilla de nous aprenentatges. Des del punt de vista de Jordi Parareda, constructor de Calldetenes, un d’important és que socialment hem pres consciència de la importància de viure en habitatges en les millors condicions possible: “Ara la gent dona més valor a l’estar bé a casa, perquè abans no hi érem mai. Es busquen més terrats, jardins, d’un pis petit traslladar-se a un de gran… Sé que la nostra realitat no coincideix amb la de la resta de sectors, però gairebé diria que falta personal qualificat per a totes les feines que se’ns demanen”.
Parareda: “Ara donem més importància al temps o el lloc on vivim”
Un altre valor que cotitza a l’alça fruit de la pandèmia és el temps. Aquest 2020 ell mateix ha compartit moltes més estones amb el seu fill de 10 anys i Arroyo també destaca que, “tot i que vam perdre altres coses, amb el confinament ens van regalar temps. Vaig haver de fer l’exercici de treure’m la preocupació, però és veritat que va anar bé per organitzar coses a la botiga, visitar clients, institucions… Ara no tinc cap caprici més enllà de la normalitat”.
Per Famada, un altre dels aprenentatges que ha vingut de bracet amb el coronavirus és la visió del personal sanitari com a equip: “La medicina sembla que està molt més prestigiada que la infermeria, però els metges no sabem posar una via ni fer una analítica, tampoc netegem el terra de les habitacions ni ajudem els malalts a tornar a caminar. Celebro que amb la pandèmia la gent s’hagi adonat que existeixen aquests perfils, i que fan una feina tan essencial com la nostra”.
Mas: “La gent ho passa malament. Estem arreglant roba que abans s’hauria llençat”
Ara que s’acosten els Reis, la seva carta al 2021 passa per rebaixar les estadístiques d’ingressos i defuncions, avançar en l’administració de la vacuna i, a banda de la vida social, recuperar l’activitat cultural i esportiva. “Nosaltres estàvem a punt d’estrenar una obra de teatre i realment també trobo molt a faltar els assajos, per les relacions personals i perquè era una manera de fer memòria”, explica Mas. Vallbona, entrenadora i jugadora de bàsquet, coincideix al 100% amb el desig que la pilota boti de nou.
Vallbona: “De tanta informació i tan canviant, hem arribat a la desinformació”
Malgrat el canvi de calendari del 2020 al 2021, ella apel·la la ciutadania a ser realista i no pecar d’optimisme coincidint amb any nou, mentre que Crous considera que sí que val la pena encarar el 2021 amb una injecció de positivisme: “Aquestes ganes de trencar amb una situació que ens ho ha fet passar malament són molt necessàries. Està comprovat que si afrontem les coses mirant-ne la part bona, aniran millor. Hem de ser realistes, però amb l’esperança que lluitarem contra la pandèmia i ens n’acabarem sortint”. Hi ha un refrany que diu que l’important no és la manera de començar, sinó com s’acaba. Doncs això.
