Aquest dimarts es compleix exactament un any del 28 d’abril de 2025, el dia en què un desequilibri sobtat entre l’oferta i la demanda d’energia va desfermar una reacció en cadena que va deixar a les fosques Catalunya, Espanya, Portugal i part del sud de França.
L’incident, en “efecte dòmino”, va aturar pràcticament de cop tota la producció nacional.
La recuperació del sistema es va basar en la interconnexió elèctrica amb França a través de la línia de Molta Alta Tensió (MAT) Vic-Baixàs, que va operar com una autopista a partir de la qual es va tornar a injectar energia a la península.
Tal com va detallar EL 9 NOU en el seu moment, la subestació del polígon Malloles de Vic també va tenir un paper estratègic com a nus de distribució, fet que va propiciar que Osona i el Ripollès fossin de les primeres zones a recuperar la llum: en alguns punts, com el centre de Vic, només una hora i mitja després de l’apagada.
Aquest procés es va completar amb la reactivació de les centrals hidroelèctriques del Ter i el Freser, com la de Sau, que poden adaptar-se a la freqüència de la xarxa.
Aquell dia, un dilluns, els Bombers van realitzar desenes de rescats de persones atrapades en ascensors i van auxiliar els passatgers de la línia R3 que havien quedat aturats a Montesquiu. Moltes botigues van esgotar existències d’aparells de ràdio analògics, piles, fogonets i altres productes bàsics.
Molló va ser un dels pobles petits que va quedar sense cobertura mòbil ni internet durant gairebé dos dies, a causa de la caiguda dels repetidors.
Una jornada que va posar de manifest la dependència energètica i com la xarxa elèctrica espanyola està pensada per a una producció centralitzada; és a dir, que cal una infraestructura molt més madura a l’hora de gestionar la transició energètica.
