El primer repte quan es vol pujar al Matagalls és trobar aparcament, sobretot si no s’ha matinat i s’inicia l’ascensió quan el rellotge ja marca quarts de 10 del matí. “Hem aparcat a l’últim lloc que quedava”, expliquen Núria Villanueva i Susi Molas. A pocs metres, Cèlia Rodríguez, la informadora del punt de Collformic, posa la cinta per tancar la zona més propera al restaurant. Encara queda espai a l’aparcament de la banda del Vallès Oriental, però a les 10 tocades els cotxes que hi arriben han de començar a buscar-se la vida en espais de més difícil accés. “La setmana passada un vehicle va quedar enganxat en aquesta roca”, explica Marta Gómez tot just baixar de la furgoneta, estacionada amb destresa al límit d’un giravolt. A quarts d’11 del matí, els aparcaments regulats queden plens i els vehicles ja se situen al voral: “Han de vigilar de no ficar-se a la calçada perquè els podrien multar”, matisa la informadora. Tot i omplir-se les zones d’estacionament oficials, “com passa cada cap de setmana”, ni dissabte ni diumenge es va saturar la zona de Collformic.
Aquesta dificultat d’aparcament, però, va passar desapercebuda per a l’encara no desena d’usuaris que durant els dos dies van fer ús de l’autobús que connecta Osona –amb sortides principalment des de Tona i Sant Miquel de Balenyà però també Vic– amb el Montseny. Entre ells, un servidor, que el va utilitzar diumenge.
A les 9 del matí, amb gairebé tot l’aparcament de l’estació de Sant Miquel de Balenyà per deixar el cotxe, dubto en quin punt he d’anar a esperar l’autobús per pujar cap a Collformic. Resolc l’enigma buscant a internet, però la prova pilot ja té la primera assignatura pendent: millorar la senyalització per guiar els usuaris fins al punt de sortida. Lluís Ridao n’és el conductor: m’informa del servei i dels horaris, i quan arrenca ho fa amb un conducció molt adequada tenint en compte l’estretor de la carretera i la convivència amb altres vehicles, principalment bicicletes. En poc més d’un quart d’hora em planto a Collformic, sense patir per on hauré de deixar el cotxe i a punt per començar a caminar. No ho faig, sinó que converso amb els que surten dels vehicles. Gairebé tots coincideixen en una cosa: desconeixien el servei per pujar en autobús. “Ho faríeu servir?”. Depèn. Hi ha qui ho veu amb bons ulls i s’apunta la proposta. D’altres no es volen lligar a uns horaris, tot i que gairebé hi ha cobertura per pujar o baixar cada hora entre les 7.20h del matí i les 6 de la tarda. El que és evident és que la prova pilot tot just comença a caminar i caldrà deixar-li una mica de temps per veure si la gent aposta pel transport públic. Ara no hi ha excuses.
