Aprovat dels alcaldes al primer any del nou govern de la Generalitat

La típica pausa institucional del mes d’agost l’estan condicionant aquest 2025 els incendis a l’oest de l’Estat espanyol i una onada de successos que no ha frenat ni a l’estiu, però sí que és cert que l’agenda del govern està aturada i que, a escala local, molts ajuntaments continuen immersos en programes i preparatius de festes majors. El context difereix significativament del de fa un any, quan el 8 d’agost de 2024 Salvador Illa es convertia en el 133è president de la Generalitat mentre Carles Puigdemont copava novament l’actualitat amb una aparició fugaç al centre de Barcelona. Transcorreguts 365 dies (i una mica més), els alcaldes i alcaldesses d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès confereixen al govern en minoria del PSC una nota mitjana de 5,6 sobre 10. O el que és el mateix: un aprovat justet que combina reconeixements puntuals amb retrets persistents. Entre els aspectes que més valoren hi ha la proximitat i accessibilitat de les delegacions territorials i conselleries. Els ajuntaments expliquen que és més fàcil reunir-se amb la Generalitat, i celebren la recuperació del Pla de Barris o que finalment hagi arribat a port l’Estatut de Municipis Rurals. Les notes més altes a l’executiu liderat per Salvador Illa venen de dos alcaldes del seu mateix partit: Josep Paré, de Centelles, amb un 9, i Verònica Ruiz, de les Masies de Voltregà (7,5), però és l’exsocialista Ramon Roqué (MES) el que l’eleva al 10. Segons el cap de consistori santjoaní, “no ho poden fer millor, malgrat no disposar de majoria ni pressupostos. Per actitud, tarannà i les idees positives després d’anys de tenir-ho tot aparcat pel procés”. En més elogis que retrets també hi coincideix el president de la Mancomunitat del Lluçanès, Ramon Padrós (Junts), però és en punts febles on es troben la majoria d’electes consultats per EL 9 NOU. La crítica generalitzada torna a ser l’infrafinançament municipal. Els consistoris reivindiquen que són l’administració més propera al ciutadà –i la primera porta a la qual truca quan fallen serveis públics–, però que, en canvi, no disposen de prou recursos i que els atrapa la teranyina de la burocràcia. “Malgrat que la disponibilitat de mans i tècnics no té res a veure, als pobles petits se’ns exigeix el mateix que als grans a l’hora d’optar a subvencions o presentar projectes”, exemplifica Núria Roca (Independents) des de Sant Martí de Centelles. En àmbits concrets, la sanitat i l’educació s’emporten crítiques per manca de personal i substitucions tardanes. A més a més, els alcaldes i alcaldesses denuncien el dèficit crònic d’infraestructures, especialment en carreteres i l’R3. “Han posposat i desviat inversions en vies que requereixen actuacions immediates, com la C-153 a l’Esquirol i Cantonigròs”, lamenta Àlex Montanyà (ERC). Des de Ribes, Mònica Santjaume (Junts) diu que “només hem vist reparar la carretera quan el govern va venir a Núria”. Numèricament, entre els més durs hi ha Miquel Riera (Junts), de Calldetenes, que puntua l’executiu amb un 2, i la ripollesa Sílvia Orriols (Aliança Catalana), qui llança com a missatge al president: “Si no és capaç d’aprovar els pressupostos, sigui-ho de convocar eleccions.” Des de Santa Eugènia de Berga, Xevi Fernández (Junts) denuncia “la desnacionalització de Catalunya”: Salvador Illa “la vol una simple regió integrada a dins Espanya, amb tots els efectes negatius que això implica”. També la vigatana Bet Piella subratlla la “inacció” en qüestions nacionals, com la defensa de la llengua, el finançament propi o l’amnistia: “És molt preocupant que a aquestes altures encara tinguem diputats a l’exili, que no poden ser a casa seva ni tampoc poden exercir els seus drets al Parlament, i que malgrat tot ni el president ni el govern hagin reclamat públicament que es compleixi la llei aprovada”. La majoria de caps de consistori es mouen, amb tot, en una zona grisa de resignació: notes d’entre el 5 i el 6 acompanyades de frases com “s’escolta però no es resol”, assenyala el tonenc Lluís Ges (Independents). També n’hi ha que de moment no perceben canvis substancials respecte a l’anterior govern d’Esquerra Republicana, tot i que s’intueixen “bones intencions” en habitatge o polítiques socials. Si de l’examen en sortissin deures, els alcaldes i alcaldesses els tenen clars: més recursos i un finançament just per als ajuntaments, agilitzar la burocràcia, no oblidar els municipis petits, apostar per la cohesió social i garantir l’equitat de serveis. Amb aquest balanç i una nota mitjana de 5,6, l’executiu aconsegueix un aprovat just d’Osona, el Ripollès i el Moianès. Hi ha marge de millora quan torni a arrencar el curs. *EL 9 NOU no ha consultat exhaustivament la setantena d’alcaldes i alcaldesses d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. Se’n proposa una representació segons mida de municipi, ubicació i color polític.

Aprovat dels alcaldes al primer any del nou govern de la Generalitat

“Moltes de les meves mestres ara són companyes”

El govern espanyol obre una investigació per si el brot de pesta porcina va sortir d’un laboratori

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Brussel·les desaconsella la caça descontrolada de senglars per evitar la propagació de la pesta porcina africana

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic