No ha arribat de moment als mínims històrics del 1990, el 2005 o el 2008, però el pantà de Sau continua al 17% de la seva capacitat. Això vol dir que a hores d’ara no s’hi podria navegar amb embarcacions a motor, ja que una resolució del 1995 sobre els embassaments de les conques internes de Catalunya fixa per a aquest supòsit que la cota d’aigua sigui d’almenys 409,50 metres sobre el nivell del mar, és a dir, que Sau es trobi al 54% de la seva capacitat.
Amb l’objectiu de posar negre sobre blanc en episodis com l’actual i que quedi sempre ben definit què es pot fer i què no al pantà, i com, el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona ha aprovat aquest 2023 el primer pla d’usos de la història de l’embassament. Es tracta d’un document pioner a la demarcació de Barcelona –només n’hi ha un de semblant pel pantà de Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà– i que un cop hagi rebut la validació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) podria servir de model per a tota la província.
Des del punt de vista de l’alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera, és important en tant que “marc legal” a partir del qual ordenar i repartir competències. Una de les actuacions que preveu el pla és, de fet, dotar l’espai d’una brigada de dos guardes rurals que en poguessin assumir la vigilància, ja que ni l’Ajuntament ni l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona disposen ara per ara d’una figura dedicada en exclusiva a controlar l’embassament i, si és el cas, fer pedagogia o sancionar males praxis com la pesca furtiva.
El document inclou per a aquest cos un vehicle 4×4 i una embarcació que els permetés desplaçar-se per dins de l’aigua, ja que el pantà té una superfície de 443 hectàrees repartides en sis municipis (Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet, Tavèrnoles, Roda de Ter i l’Esquirol) i un perímetre de gairebé 37 quilòmetres. “Per anar d’una punta a l’altra fa falta estona. A través de la làmina d’aigua seria molt més ràpid”, explica Riera.
Que es concreti o no aquesta brigada dependrà de l’ACA, que n’hauria d’assumir el finançament, però l’alcalde és optimista en el sentit que “l’equip redactor del pla d’usos és el mateix que el de Darnius”, i que s’ha tirant endavant recollint les aportacions de “veïns, empreses i ajuntaments”.
El document defineix i marca prioritats per a una trentena d’actuacions, la major part de les quals s’executarien amb diners de l’ACA. Estan dividides segons si tenen a veure amb infraestructures i serveis o bé personal i van des d’adequar els aparcaments i accessos de Sorralta (150.000 euros) i Còdol (170.000) fins a convertir un dels edificis de Sant Romà de Sau en un museu o treure l’amiant de la teulada del Club Nàutic.
Turisme sostenible i vinculat a la natura
Després de les aglomeracions postpandèmia i l’allau de visitants que continua rebent la Vall de Sau, el pla planteja no desviar-se de l’aposta per un turisme de qualitat vinculat a “la natura, la sostenibilitat i el respecte per l’entorn, el patrimoni i la seva gent”. En aquest sentit, es considera encertat el dispositiu que regula l’afluència de cotxes en períodes com l’estiu o Setmana Santa, però el document planteja més mesures orientades a reforçar l’atractiu del pantà. En un primer paquet, incrementant el vincle amb el monestir de Sant Pere de Casserres i el parador de turisme. L’hotel i el restaurant que hi ha, en terme municipal de les Masies de Roda, són la principal estructura turística que porta el nom de Sau, però els redactors de l’informe consideren que no hi ha lligam entre l’establiment i el seu entorn natural, l’embassament i el monestir.
També es fa èmfasi a desestacionalitzar el turisme a la vall, és a dir, bastir una oferta potent més enllà de l’aigua i l’estiu. “Per a això serà important resoldre la manca d’allotjament: incentivar la reobertura de l’hotel de la Riba o donar ús turístic a algunes de les antigues cases de Sant Romà”, recull el pla.
El canvi climàtic, present i futur
El campanar de l’embassament de Sau s’ha convertit en una icona de la sequera a Catalunya. L’aspecte del pantà i la quantitat de brossa que hi va arribar el 2020, a causa del temporal Glòria, testimonien alhora com de devastadors poden ser fenòmens extrems que s’aniran tornant més freqüents amb el canvi climàtic. “El pla ha de ser flexible. Fa 10 anys no existia el pàdel surf. Ara està a l’ordre del dia”, diu Riera. Amb aquesta idea es refereix que el document posa el focus en la navegació o el bany, però “d’aquí a un temps potser hi haurà encara menys aigua i haurem d’encarar-nos cap a altres activitats”.
{{ comment.text }}