No era un habitatge. Tampoc un local reconegut formalment. Era un d’aquells llocs que han existit a mil pobles i acompanyat generacions i generacions: un espai petit on trobar-se amb altres adolescents per parlar, fumar, escoltar música, mirar el mòbil… I sentir-se, en definitiva, una mica més lliures. I grans.
Aprofitant que la porta de l’edifici està sempre oberta, els joves que s’hi trobaven acostumaven a quedar al terrat, però a l’hivern, com fa fred, s’estaven a dins, en una part de les golfes on hi ha trasters.
El foc que s’hi va originar aquest dilluns al vespre, després que comencés a cremar algun objecte que els Mossos d’Esquadra no han encara determinat, va generar molt fum i l’espai, petit i sense ventilació, es va enterbolir ràpid. Tant, que els adolescents que hi havia no van poder sortir.
A baix, la vida quotidiana seguia el seu curs. El d’un dilluns al vespre. Veïns que sopaven, que miraven la tele, una jove que estudiava… Fins que les sirenes van començar a sonar a tot drap. Policia Local, Mossos d’Esquadra, Bombers i ambulàncies. En adonar-se’n i obrir la porta de casa, també l’impacte pels mateixos veïns de trobar l’escala ja envaïda pel fum.
Tal com han repetit avui els mitjans de comunicació, en l’extinció de l’incendi hi van treballar fins a tretze dotacions de Bombers, tot i que l’arquitecte municipal confirmava ja a primera hora a EL 9 TV, com després els Mossos, que el gran problema no va ser la magnitud del foc, sinó el fum.
I així, en qüestió de minuts, un espai que havia estat sinònim d’adolescència i despreocupació es va convertir en l’escenari d’una molt trista tragèdia que ha sacsejat Manlleu. Queden el silenci, el dol, les preguntes que haurà d’aclarir la investigació… I el record d’uns joves que avui a les 7 rebran un sentit homenatge de tota la seva ciutat.
