La irrupció de la pandèmia va comportar l’any passat l’efluvi de multitud d’iniciatives solidàries, des d’osonencs i ripollesos fent bates i mascaretes fins a xarxes de suport veïnal o donacions econòmiques. El progrés de la vacunació i l’arribada de l’estiu ara sembla que assenyalen l’ocàs de la pandèmia, però algunes de les iniciatives s’han mantingut al llarg dels mesos o han continuat donant els seus fruits, com el repartiment i restauració d’ordinadors per a les escoles. D’altres han desaparegut o han quedat en standby, aparentment desactivats però amb l’esperit a punt de reviscolar quan sigui necessari.
Blanca Callén, professora de Psicologia a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, explica que en situacions sobrevingudes de crisi o catàstrofe és habitual que aflori la voluntat d’ajudar-se. Es tracta d’una qüestió de supervivència: “La pandèmia ens va afectar a tots de manera diferent, però a escala global sí que hi havia una sensació compartida de passar un mal moment”. Això va reforçar tant la solidaritat, la cooperació que permet que tirin endavant els altres i un mateix, com l’altruisme, que “neix de l’empatia que sentim en un context de desigualtat malgrat no ser nosaltres els afectats”. Sobretot al març i l’abril, la societat civil va suplir l’administració –aleshores desbordada– amb accions com proveir els hospitals de bates i mascaretes, oferir suport a la gent gran o entregar ordinadors als infants perquè poguessin seguir les classes. Una recopilació exhaustiva requeriria citar des d’entitats com el Rotary Club Vic-Osona o l’associació islàmica Annour de Ripoll fins a PaVic o Protecció Civil i els Bombers, però sobretot una llarga llista de persones anònimes que van aportar el seu granet de sorra per lluitar contra la pandèmia en el moment més cru.
Entre les iniciatives curioses hi ha, per exemple, la Gran Fideuada Popular i Confinada d’Osona, que va permetre destinar 7.623 euros al Consorci Hospitalari de Vic i l’Hospital Universitari de la Santa Creu. La va idear i cuinar El Graeller Rialler. Pep Coronas, que n’és el gerent, ho descriu avui “com un dia memorable en la història de l’empresa”. I destaca l’ingent treball en xarxa que es va portar a terme: “Llavors les previsions eren nefastes, hi havia molta incertesa, i vam voler fer un acte solidari sense intenció de guanyar-hi ni un euro… Encara quedo parat quan penso en la resposta de la gent. Vam posar un termini de 15 dies per vendre un miler de racions i en dos dies no en quedava cap, però igualment ens seguien trucant i enviant correus i whatsapps”.
La nota negativa, almenys des del seu punt de vista, és que aquesta mena d’iniciatives van pujar com l’espuma per desaparèixer al cap de poc, quan la situació es va mig normalitzar. “L’espècie humana no n’aprèn, amb el temps no queda res de les promeses que ens vam fer llavors, però almenys a nosaltres l’experiència no ens la traurà ningú”, assegura Coronas. Callén apunta en la mateixa direcció, però és una mica més optimista: “Potser la majoria d’iniciatives ja no estan actives, però hi ha la complicitat i la confiança que ens hem donat suport i que, si fos necessari, seríem capaços de tornar-ho a fer”.
