És el quart mandat de Joan Senmartí (JxCat) com a alcalde de Santa Cecília de Voltregà, un dels més veterans d’Osona.
Porta 14 anys i mig d’alcalde, deia que volia intentar que l’anterior mandat fos l’últim…
Per ser alcalde d’un poble petit es necessiten uns horaris una mica flexibles. Això costa de trobar i a mi m’agradaria que aquest fos l’últim però tampoc ho descarto… Si hi ha algú que ho vol ser, automàticament ho deixo, perquè fa els seus anys i reconec que es perd una mica l’embranzida del començament. Tot depèn, per ganes jo ara plegaria, després dels dos anys que queden.
Costa trobar relleu?
Actualment la gent treballa molt en empreses i si plegues un dia no passa res, però si cada dia o cada setmana has de plegar per fer segons què potser et diran alguna cosa. Per això intentem fer les reunions sempre al vespre perquè així tothom pot venir, però també ens trobem que en ser un poble tan petit que jo hi faig d’agutzil, si he d’anar a obrir alguna porta… necessites una flexibilitat que no tothom té.
Vostès pacten abans de les eleccions.
El primer cop vaig dir que la llista la volia fer jo, no que em vinguessin amb una sèrie de noms. Quan vam tenir el grup vam decidir quin partit ens feia més gràcia i va sortir que n’hi havia uns d’ERC i uns, en aquell moment, de CiU. I ho continuem fent. Bàsicament anem a buscar gent que vulgui treballar pel poble, independentment del partit polític que és més afí. Ho hem fet sempre i de moment ha funcionat. Hi ha dos partits, però és un grup.
D’aquesta manera no tenen oposició.
L’oposició ja ens la fem perquè no tothom pensa igual però intentem fer el millor pel poble independentment de les sigles.
Es va sentir còmode amb CiU, després amb el PDeCAT, ara amb Junts?
Al final ja no saps de qui ets perquè he canviat moltes vegades. Ara amb Junts no tinc cap problema. No en soc afiliat a cap ni ho he estat mai. D’aquí a dos anys, si em presento, no sé amb quin partit aniré, però les sigles no em preocupen.
“Estem parlant amb altres pobles per regular l’accés a la riera de Sorreigs”
Després de tants anys fer d’alcalde ja ho deu tenir molt per mà.
Sí, però sempre hi ha problemes. A vegades són entre veïns i conec a tothom i quan has de fer alguna cosa i algú se t’enfada o no hi està d’acord, com l’hi dius? Si som pocs i hi ha algun tema com dir a algun veí que no pot fer una cosa… és el que em preocupa més, que hagis de dir que no en permisos d’obres, que la normativa no ho permet. Tinc rodatge, però aquests temes no els tens mai per mà.
El que no tenia per mà, ni vostè ni ningú, és gestionar una pandèmia. Com els ha afectat?
Des del primer dia vaig dir que no volia ser el policia per anar a controlar la gent i no ho vaig haver de fer. El confinament del principi va ser espectacular, no corria ningú. Per sort, no hi ha hagut casos greus. És difícil de gestionar, però el poble ha estat molt conscient del que es podia fer i el que no.
Han tingut problemes de massificació de l’entorn natural, sobretot quan hi havia confinaments comarcals?
La massificació hi va ser, no greu, i s’ha anat diluint. Ara estem parlant amb Sobremunt, Sant Boi i Sant Bartomeu per intentar regular l’accés a la riera de Sorreigs abans que no es compliqui la cosa. Ara no és un problema, però en volem parlar per si la cosa anés a més i regular-ho.
“Prevèiem una urbanització de 30 habitatges, però de moment no es farà”
Els preocupava la manca d’habitatge.
Hi havia previst fer una urbanització d’uns 30 habitatges i està parada, els terrenys els ha comprat l’Ajuntament i no sé si es farà mai. Hi ha gent que pensa que hi haurien de ser i n’hi ha que no. Jo soc dels que penso que potser no. Estem a 10 quilòmetres de Vic i a 8 de Sant Hipòlit, si fóssim a 40 quilòmetres de la civilització seria interessant créixer una mica per tenir algun servei, escola, però tenim altres nuclis a prop. De moment està parada i almenys al meu mandat no crec que la tiri endavant.
Llavors, per què la van planificar?
La idea va sortir amb bona fe i perquè la gent del poble es pogués quedar, el que no volíem era una urbanització que fos de segona residència. El 2008 quan es va projectar potser hauria estat interessant perquè hi havia molt jovent amb edat d’emancipar-se, ara tothom s’ha espavilat. Últimament s’ha tornat als orígens: abans a les cases de pagès hi convivien tres generacions, després tothom marxava. Ara com que les cases són prou grans es rehabiliten un espai com un altre habitatge, un per als pares i un per als fills, i socialment és bo perquè els pares estan acompanyats. Però d’habitatge no n’hi ha i va molt buscat.
No tenen serveis, depenen de Sant Hipòlit.
Salut i Educació anem a Sant Hipòlit. Va durar una època que teníem un consultori sota l’ajuntament, però són serveis que hem perdut perquè falten metges i la gent com que per anar a l’ajuntament també ha d’agafar el cotxe, anar a Sant Hipòlit només li suposa 10 minuts més i allà està més equipat. El consultori no crec que es recuperi.
La Unitat Bàsica de Serveis Socials amb els altres pobles del Voltreganès i Orís va ser un dels punts de conflicte entre Sant Hipòlit i les Masies. Vostès han passat al Consorci d’Osona de Serveis Socials?
També hi hem passat. Potser perquè era la tendència i amb les picabaralles aquestes sempre he intentat no ficar-m’hi. Ens va semblar que si ho feia tothom ho havíem de fer.
Com és la relació amb els altres pobles del Voltreganès, Sant Hipòlit i les Masies?
És bona. Molt correcta. Amb la nova alcaldessa de les Masies ens hem vist però amb la pandèmia tampoc hem tingut molt tracte i fa poc que hi és, i amb l’exalcalde tampoc hi havia cap problema. Amb Gerard Sancho, de Sant Hipòlit, també bé, ja ens coneixíem perquè és amic dels meus fills.
A Santa Cecília tenen sentiment de pertinença del Voltreganès?
Jo a Sant Hipòlit no hi havia anat mai quan era petit, anava a Vic o Manlleu. Des que es va treure l’escola de Santa Cecília i la canalla va anar a Sant Hipòlit, i també hi anem al metge, potser la gent s’hi sent més, però no ens hi sentíem massa, quedàvem molt a part en ser de pagès i masies aïllades; feia que no tinguéssim massa a veure amb el Voltreganès.
Tenen la font més contaminada de la comarca, la de Gallissans. Té a veure amb l’activitat econòmica?
Per no crear dubtes diré que aquesta és la font de casa meva. El tema de purins durant uns quants anys es van fer les coses malament però ara està molt regulat. L’activitat econòmica… tampoc hi ha cap macrogranja a la vora que pugui perjudicar aquestes fonts, no ho sé.
Quins són els grans projectes que s’han de fer en aquest final de mandat?
Arranjar l’entorn de l’ajuntament, l’església i un aparcament que hi ha al darrere que està força malament. No ho havíem fet abans perquè la nova urbanització ens ho havia de cobrir, però com que no s’ha tirat endavant hem fet un projecte nou per arreglar-ho. A Santa Cecília, quan tenim els camins arreglats poca cosa més hem de fer.
De quins terminis parlem?
Tenim el PUOSC per al 2022. Estem acabant de redactar el projecte i si els terminis s’ajusten hauria d’estar fet a finals de l’any que ve.
Han hagut d’endarrerir els actes de la festa major que havien de començar aquest cap de setmana per la Covid.
Aquest dilluns és Santa Cecília i el diumenge abans havíem projectat un espectacle per a la canalla i esmorzar popular, però hi ha hagut casos de canalla confinada a l’escola i hem decidit ajornar-ho per diumenge vinent, a veure si la cosa millora. Com que no som gaires almenys que hi puguin assistir tots.
