Actualment, dels 9 representants externs a la Generalitat, només el vessant més centrat en la conservació de la natura s’ha mostrat a favor de la creació de l’Agència. Amb la majoria d’ens locals en contra i amb dubtes entre qui viuen de la terra, quin és el camí a seguir per fer que aquesta sigui una realitat consensuada?
És cert que hi ha hagut un rebombori important entre món local sobretot a la part nord de Catalunya, al Pirineu, Prepirineu, una mica a Catalunya Central, però també hi ha molts ajuntaments i altres institucions no conservacionistes que s’han mostrat favorables. Per tant, penso que és important que aclarim i que tothom entengui què fa i què no aquesta llei, perquè crec que el debat s’està enfocant malament. S’està fent un debat sobre la gestió del territori, les polítiques del territori, tots els problemes que hi puguin haver al món rural… Quan es fan les reunions es parla més d’altres temes que de la mateixa Agència. La llei que crea l’Agència és senzilla, de només nou articles, i no té l’ambició ni el perill que se li pressuposa, perquè simplement és un canvi instrumental, que converteix la Direcció General en una agència, sense caviar la legislació agrícola o forestal. El que passa és que hi ha un debat de fons al país sobre el món rural i les polítiques que hauríem de fer en el món rural, entre altres temes. Aquest és un debat de país que s’ha de tenir, però l’Agència simplement transforma, substitueix i elimina el que tenim actualment per ser més operativa, tenir més diners i més participació. S’està fent un debat que crec que no és el debat que toca sobre aquests nou articles. Aquest aixeca uns sentiments que fa molts anys que sabem que existeixen. Hi ha aquest sentiment de no ser comprès, que la vida s’ha fet molt complicada i que s’haurien de fer canvis estructurals en el món rural… Tot això és cert, però no té a veure amb una proposició de llei molt senzilla que simplement busca poder donar més resposta al territori, que ara la Direcció no pot. Per tant estem parlant d’això i s’està barrejant amb un altre debat que no hi seria si la gent conegués aquests nou articles.
Per què és necessària l’evolució de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural cap a l’Agència de la Natura?
La primera és que l’operativitat és molt diferent. Jo veig tot el que pot arribar a fer l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una capacitat de resposta infinitament superior, i veig que arriba a molts més llocs que la Direcció General. A més, l’agència té una virtut: ha de donar comptes a altres departaments, al sector local, al sector agrari… ha de tramar molt millor les seves polítiques, així que penso que això també és positiu, i crec que pot donar més el que demana el territori que no pas la Direcció General. No s’està comparant amb la Direcció General actual, que tothom té clar que limitacions, sinó que s’està comparant amb l’Agència que cadascú voldria. Per això no hem d’entrar en debats de país sobre si també hauria de tenir la competència sobre boscos, caça, agricultura…, ja que llavors ja ens n’anem a un debat molt més complicat. La Direcció General té per invertir en espais naturals l’equivalent a mitja rotonda, sense arribar al milió d’euros, i hem de cobrir una tercera part del territori de Catalunya. O fem alguna cosa o no podrem fer res pel territori. Les polítiques de medi ambient sempre han anat justes i no han tingut finançament europeu, i sempre se’ns demana fer moltes coses amb els quatre gats que som i amb una misèria de pressupost. És per això que una agència ens permetria fer una política activa al territori abraçar tot el territori. La Direcció General és lenta i ho fa d’un any per l’altre, una Agència no. I tot sense canviar la legislació ambiental i rural, només l’operativa i la capacitat de treball.
Amb un antecedent com el de l’Agència Catalana de l’Aigua, que en algunes ocasions se l’ha criticat per la seva poca agilitat, què fa esperar que aquest nou ens pugui ser diferent?
L’Agència Catalana de l’Aigua té una complexitat diferent i no es pot comparar. Cada agència és un món i és fruit del moment històric en què estem. Jo el que sé segur és que nosaltres som molt lents perquè tenim totes les decisions econòmiques i jurídiques molt lluny, mentre que una agència les té en la mateixa organització, sense tenir altres prioritats ni anar a buscar departaments llunyans. Per la mena de coses que fem, nosaltres rebem el finançament d’un any per l’altre, mentre que les agències no ho fan així. El nostre departament té diverses agències i ja et puc dir que no hi ha color, i serà molt més àgil de què tenim ara.
Considera agosarat crear una entitat que gestioni tot el patrimoni natural de Catalunya amb una proposta on els qui controlen el 80% del territori compten amb prop del 20% de vots?
Jo crec que en una agència hi ha moltes altres coses. Ara mateix la proporció a l’agència és d’un terç: un terç pel món local, un pel sector agrari i la propietat i un terç pels conservacionistes i el sector científic. La mateixa pressió que poden fer els propietaris també la fan els ajuntaments. El món local també s’ha posicionat molt, i tot és trobar les proporcions. Imaginem que pugem les propietats. Baixem ajuntaments, que també estan clamant que volen tenir representació? Una agència de la natura no ha de tenir algun interlocutor o entitats que es dediquen a la conservació? S’ha d’entendre que, en una empresa pública ha de tenir una majoria de la gestió de l’administració, així que la Generalitat ha de tenir per llei el 51%. L’únic que està en joc és el 49%, així que si puges un, has de baixar els altres, i estem parlant d’una persona, així que tampoc és una proporció elevada. Aquí es parteix de la idea que es presenta al Centre de la Propietat Forestal, que és un lloc de trobada entre l’administració i el sector forestal. Allà l’administració també és majoria, però és pràcticament meitat i meitat. Allà està pensat només per la part forestal, però a l’Agència de la Natura també hi ha científics, ens locals… seria impensable que aquesta no tingués representants de tots els àmbits. És molt fàcil dir que “hauríem de tenir un 80%”, però tothom el voldria, i ningú acceptaria reduir la seva presència o no formar-ne part. És impensable no comptar amb representants locals o els pescadors, per exemple. Si l’Agència toca tots aquests temes, algú hi ha d’haver de cada sector. No ens hem de confondre, una Agència de la Natura ha de contenir-ho tot, i no podem aspirar a tenir una proporció del 50/50, i molt menys del 80, perquè les lleis així ho marquen. Aquí hi ha molta demagògia, però quan es pensa ens hem d’encabir a tots i ha de ser plural, i no es poden fer miracles.
